Sabadell recordarà la trajectòria de Ricard Simó i Bach (1911-1991), escriptor i investigador que va dedicar bona part de la seva vida a documentar les biografies de persones vinculades a la ciutat. L’Ajuntament, a través del Museu d’Història i l’Arxiu Històric, ha organitzat la conferència Ricard Simó i Bach, el biògraf de Sabadell, que tindrà lloc aquest dimecres, 21 d’octubre, a les 18.30 h, a la sala d’actes del Museu d’Història de Sabadell, al carrer de Sant Antoni, 13.
La xerrada anirà a càrrec de l’historiador Arnau Berenguer Garrigós i s’emmarca en la commemoració dels 115 anys del naixement de Simó i dels 35 anys de la seva mort.
Barber d’ofici, escriptor i investigador, Simó va deixar una extensa obra dedicada a recuperar la memòria de la societat sabadellenca del segle XX. Entre les seves publicacions destaquen 100 sabadellencs en els nostres carrers (1984), Sabadellencs morts en l’exili (1986) i 63 dones sabadellenques dignes de recordar (1988).
Un llegat de gairebé 2.000 dossiers biogràfics
Una de les principals aportacions de Ricard Simó va ser la recopilació de documents, fotografies i testimonis sobre persones nascudes a Sabadell o vinculades a la ciutat. Aquesta tasca va donar lloc a un important fons documental, format principalment per 1.883 dossiers biogràfics, que va ser donat a l’Arxiu Històric de Sabadell i que es considera un dels fons més destacats i consultats de la institució.
Simó també va publicar centenars d’articles biogràfics al Diari de Sabadell i va treballar en l’elaboració d’un Diccionari biogràfic de sabadellencs, que va quedar inèdit.
La seva dedicació a la memòria local va contribuir a preservar la història de nombrosos ciutadans i a documentar diferents aspectes de la societat sabadellenca del segle passat.
De l’exili a França a la recuperació de la memòria local
Nascut a Sabadell l’11 de maig de 1911, Simó es va interessar per la política des de jove. Va freqüentar la biblioteca del Círcol Republicà Federal i va militar al Bloc Obrer i Camperol (BOC), organització que posteriorment es va integrar al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM).
El febrer de 1939, al final de la Guerra Civil, es va exiliar a França. Va ser internat als camps de Sant Cebrià i Barcarès, d’on va aconseguir escapar, i posteriorment es va establir a Montpeller. Allà va treballar de barber en una residència d’intel·lectuals catalans i va coincidir amb escriptors i artistes exiliats.
Va tornar a Sabadell el 1943, però va patir denúncies a causa de la seva antiga militància política. Anys més tard, el 1953, va publicar Barberos y peluqueros, una obra escrita entre el camp de Sant Cebrià i la presó de Sabadell. El llibre va arribar a tenir set edicions i es va difondre àmpliament a l’Amèrica Llatina com a material docent en escoles de capacitació professional.
El 1959 va abandonar l’ofici de barber per treballar com a viatjant d’una empresa tèxtil. Durant els darrers anys de la seva vida es va concentrar en la recerca biogràfica i documental que acabaria configurant el seu extens llegat.
En reconeixement a la seva trajectòria, el 29 de gener de 1992 Sabadell va dedicar-li la plaça situada davant del Museu d’Art.
Una conferència per recuperar la seva figura
La conferència serà a càrrec d’Arnau Berenguer Garrigós (Sabadell, 1984), llicenciat en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i autor del blog Història de Sabadell s. XIX-XX, dedicat a la divulgació de biografies i del patrimoni de la ciutat.
Berenguer ha participat en iniciatives de divulgació històrica com l’exposició Cartes, dietaris i memòries de guerra i postguerra, 1936-1945, al Museu d’Història de Sabadell, i ha impartit conferències sobre el moviment obrer i el republicanisme local.
L’activitat està organitzada per l’Ajuntament de Sabadell, a través del Museu d’Història i l’Arxiu Històric, amb el suport de la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat