L’Estruch presentarà el dijous 27 de juny, de 18 a 21 h, la mostra NOW, una presentació dels projectes de final de residència de cinc artistes vinculades a les arts visuals i la performance. La proposta convida el públic a fer un recorregut per diversos espais — Teatre, Sala 10, Sala d’Exposicions i pati— on es podran veure treballs que exploren la reflexió social, la recerca escènica i formats immersius.
La jornada començarà a les sis de la tarda (al Teatre), amb Atzara, de la comicitat a lo diví, d’Alba Rihe. Amb aquest peça investiga l’arquetip de la diva, analitzant-ne l’evolució influïda per la indústria musical, el capital simbòlic i el discurs cultural. L’actuació, d’uns 36 minuts, utilitza la veu, l’absurd i l’expressió corporal, i compta amb vestuari de Sofia Archer, en una proposta que transcendeix el personatge per explorar la construcció simbòlica col·lectiva.
Seguidament, a les 18.40 h (Sala 10), Gemma Polo presenta la conferència performativa Feeling that fantasy as if it was the fucking reality, un projecte de 20 minuts en clau queer feminista que desdibuixa les fronteres entre realitat i virtualitat. Amb una metodologia híbrida —arxiu digital, escriptura poètica i pensament crític—, la peça se sustenta en teories de Legacy Russell, Donna Haraway o Judith Butler, i evoca una resistència als processos algorítmics mitjançant l’estètica del glitch.
Per la seva part, a les 19.15 h (Sala 10), Michela Depetris explora, a Wow Wide Web, les connexions invisibles de les xarxes humanes i més enllà, amb una instal·lació immersiva de 45 minuts que integra física, biologia, esoterisme, ciència-ficció i neurociència. L’obra rememora la “wood wide web” i reivindica la transformació i la relació com a factors dissidents.
Isa Fontbona impulsa (a partir de les 20h, Sala Exposicions) una peça col·lectiva, Les veus de l’esforç. Filant amb els ecos de la memòria, de 35 minuts, protagonitzada per dones vinculades a la indústria tèxtil de Sabadell i alumnes de l’IES Vallès. Amb el suport de Frank Trobok, Àfrica Manils i Helena Torrent. Entre d’altres col·laboradores, l’obra recupera sons i gestualitats laborals i reconstrueix críticament el ritme social contemporani.
Julie Pichavant tancarà la jornada amb Mimesis (sala exposicions i pati), una proposta d’uns 25 minuts que reflexiona sobre el paisatge, l’extractivisme i el col·lapse. Mitjançant una recerca arqueològica i corporal, amb disseny sonor de Fabrice Camboulive i text curatorial de Luis Montes Rojas, l’artista francesa i directora de la companyia ZART convida a repensar la relació entre poder civilitzador i destrucció.
NOW representa l’esperit de la creació emergent a l’Estruch: propostes que connecten cos, memòria, gènere, virtualitat, tecnologia, espiritualitat, amb una mirada contemporània i diversificada. El públic està convidat a viure aquesta experiència única de recerca artística.
