Hem quedat a les 10:45 h del matí en un punt cèntric de Sabadell. Puntual, un noi jove amb els cabells molls i un abric llarg negre camina carrer avall. Em saluda amb un entusiasme atípic per ser un dimarts al matí i confessa que viu a tan sols un minut d’on ens trobem. Quedar en un lloc pròxim a casa seva ha estat clau per a poder aconseguir un forat en l’ajustada agenda d’en Roger Padrós, un dels 16 artistes seleccionats que aspira a representar Espanya per a Eurovisió.
Roger Padrós, nascut l’any 1997 a Sabadell, és cantant, compositor i pianista. El seu nom és cada vegada més conegut dins el panorama musical català i espanyol, però la música ha estat present des dels seus primers anys de vida. “Amb 6 anys els meus pares em van apuntar a música. Recordo que la meva professora de piano em posava llaminadures a les tecles i així vaig aprendre les notes del piano”, explica amb un somriure nostàlgic.
En arribar a l’adolescència, etapa complicada i plena de canvis, Padrós va estar a punt de deixar la música; però gràcies al seu professor d’aleshores, que el va animar a seguir i va apostar per a fer un tipus de música més moderna, l’artista va continuar lligat al món musical. No obstant això, influenciat per a la pressió social de tenir una carrera universitària i una vida estable, va acabar estudiant ADE. “Ens han venut el discurs que tenir una feina fixa és estable, però en realitat és igual d’arriscat. Qualsevol cosa que passi ens pot canviar tota la nostra existència en qüestió de segons”, afirma.
Determinat a acabar allò que havia començat, Padrós va graduar-se en ADE. Un camí que l’acabaria portant a descobrir a què es volia dedicar realment. “A tercer de carrera, en un moment que estava molt fart, em vaig asseure al piano i vaig començar a escriure, a vomitar tot el que sentia. Vaig escriure 20 temes en tres mesos”, expressa. En aquest sentit, afirma que es troba molt més còmode amb l’etiqueta d’autor que no pas de cantant, ja que tal com assegura “sense l’aspecte de composició mai s’hagués proposat cantar”.
L’any 2019, el seu primer EP, titulat Mil más, va veure la llum; però el seu pas pel talent show La Voz el va empènyer a lluitar per allò que semblava impossible. “En aquell moment no era gaire conscient del que suposava tenir a un equip immens per a mi, on tot estava muntat i hi havia centenars de càmeres. L’experiència a La Voz em va ajudar a tocar de peus a terra i a reafirmar el fet que em podia dedicar a la música”, recorda. El 2022 va presentar el seu primer àlbum, La Vida és Millor, on l’artista ja va apostar per incloure també cançons en català, i el passat dia 3 de novembre, coincidint amb l’aniversari del cantautor, va llançar a les plataformes el seu últim senzill “El Buit”, un tema que critica el “discurs hipòcrita” i reivindica la sensibilitat humana i l’art d’estimar les coses que fem.
Una hipocresia i falsa aparença que, segons l’artista, “domina el panorama musical, social i mediàtic actual”. En aquesta direcció, conscient de la importància de donar-se a conèixer, però volent fugir “dels contractes abusius que la majoria de talent shows fan als artistes emergents”, explica que “el Benidorm Fest li brinda un potent altaveu però a partir d’un pacte just, beneficiant a l’artista i el seu projecte”.
Malgrat que no pot avançar-nos res de la cançó amb la qual debutarà al Benidorm Fest, Padrós afirma que “no serà res extravagant i seguirà la seva línia de cantautor dins l’estètica pop”. La participació en aquest festival és la porta d’entrada que acabarà seleccionant al candidat final per a Eurovisió 2024. Un repte que, reconeix, afronta “amb nervis i respecte però amb molta motivació”.
La popularitat de l’artista va creixent progressivament i està consolidant una comunitat àmplia i diversa, que passa també per a adaptar al llenguatge de signes totes les seves cançons, per tal de poder arribar a més gent, independentment de les seves condicions. No obstant això, Padrós afirma que “encara se sent petit i que les seves expectatives de futur no van gaire més enllà que dedicar-se a la música i viure en pau i feliç amb ell mateix”.
Una filosofia de vida que l’artista plasma en les seves pròpies cançons. “La música és la meva herència i la meva manera de veure el món”, expressa.
