L'AMB reivindica el seu lideratge metropolità i fixa els grans reptes dels pròxims 15 anys

La trobada ha reunit alcaldes, experts, tècnics municipals i representants del món acadèmic per analitzar qüestions com l'habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, la cohesió social i la transformació urbana

15 de juliol de 2026 a les 20:28h

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha celebrat la segona jornada del cicle "Diàlegs AMB 15+15", una iniciativa impulsada amb motiu del seu 15è aniversari per debatre els principals reptes que marcaran el futur de la metròpolis. La trobada ha reunit alcaldes, experts, tècnics municipals i representants del món acadèmic per analitzar qüestions com l'habitatge, la mobilitat, la sostenibilitat, la cohesió social i la transformació urbana.

La jornada, celebrada a l'Espai Mestral del Port Olímpic, ha conclòs amb una visita guiada a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, un dels grans projectes de transformació metropolitana dels pròxims anys.

Un espai de debat sobre el futur de la metròpolis

El cicle Diàlegs AMB 15+15 vol consolidar-se com un espai permanent de reflexió sobre els grans desafiaments del territori metropolità.

La vicepresidenta de l'Àrea del Cicle de l'Aigua i Anàlisi de Polítiques Metropolitanes de l'AMB i alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén Garcia, ha remarcat que "les prioritats del cicle coincideixen amb les necessitats més grans que tenim com a societat: el desenvolupament territorial sostenible, la cohesió social i el desenvolupament econòmic".

"Governem ciutats del segle XXI amb estructures del segle XX"

La conferència inaugural ha anat a càrrec de l'urbanista Alessandro Balducci, professor del Politecnico di Milano, que ha situat Barcelona entre les metròpolis més innovadores del món.

"L'AMB és l'exemple més prestigiós d'administració metropolitana a Europa", ha afirmat.

Balducci ha alertat que reptes com la crisi climàtica, la desigualtat, la migració o el declivi demogràfic exigeixen una nova manera de governar les ciutats.

"Sovint intentem governar la ciutat del segle XXI amb governs del segle XX i fronteres del segle XIX", ha advertit.

L'expert ha defensat que qüestions com l'habitatge, la mobilitat o el canvi climàtic només es poden abordar des d'una escala metropolitana i amb una combinació de polítiques institucionals i iniciatives impulsades des del territori.

Habitatge, natura i mobilitat, al centre del debat

La jornada s'ha estructurat en tres taules rodones centrades en els grans eixos de futur de la metròpolis.

En la primera, dedicada a l'organització dels espais urbans, la coordinadora de planejament urbanístic de l'AMB, Loles Herrero, ha destacat que el futur Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) aposta per reforçar els barris, el comerç de proximitat i la vida comunitària.

Per la seva banda, l'alcalde de Badia del Vallès, Josep Martínez, ha defensat el paper dels equipaments públics com a espais de cohesió social, mentre que la filòsofa Victòria Camps ha reivindicat una ciutadania més implicada en les decisions sobre la ciutat.

La natura, una infraestructura imprescindible

Una segona taula ha abordat el paper dels espais naturals dins la metròpolis.

L'alcaldessa del Prat de Llobregat, Alba Bou, ha assegurat que "no hauria d'existir una dicotomia entre ciutat i natura", mentre que el gerent del Parc Natural de Collserola, Raimon Roda, ha plantejat la possibilitat que alguns espais metropolitans esdevinguin reserves de la biosfera.

També s'ha posat sobre la taula el paper del paisatge en la prevenció d'incendis i en l'adaptació al canvi climàtic.

Les Tres Xemeneies, símbol de la nova metròpolis

La transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs ha protagonitzat bona part del debat sobre els grans projectes estratègics.

L'alcaldessa de Sant Adrià, Filo Cañete, ha destacat que aquest espai es convertirà en un nou pol d'atracció europeu gràcies al desenvolupament econòmic, la creació d'ocupació i la regeneració urbana.

En la mateixa línia, el director dels Serveis de l'Espai Públic de l'AMB, Albert Gassull, ha afirmat que el gran repte no és tant què construir, sinó que la ciutat sigui capaç de donar resposta a l'emergència de l'habitatge, la crisi climàtica i els problemes estructurals de mobilitat.

Per la seva banda, la directora de la Fundació Arrels, Bea Fernández, ha recordat que el sensellarisme també passa pels infrahabitatges i la manca de xarxes comunitàries.

L'AMB reivindica el seu paper a Europa

La jornada ha estat clausurada pel vicepresident de Polítiques Urbanístiques i Espais Naturals de l'AMB, Damià Calvet, que ha reivindicat el paper de l'àrea metropolitana com un dels principals motors de progrés.

Calvet ha assegurat que la metròpolis de Barcelona és "la màxima creadora de capacitat de progrés i de democràcia" i ha defensat que està preparada per exercir un paper de lideratge tant a Catalunya com a escala europea.