L’AMB ha presentat l’estratègia de futur respecte al tractament i la gestió dels residus municipals. Actualment, el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de la seva efectivitat, fet que provoca que els nivells de recollida selectiva estiguin estancats entorn del 40 % des de fa anys, lluny dels objectius establerts per la Unió Europea. Amb una generació el 2024 d’1.442.499,5 tones de residus, es fa necessari un canvi de model.
Per revertir la situació i complir aquests objectius, els ajuntaments estan implantant nous sistemes de recollida amb identificació d’usuaris (porta a porta i contenidors intel·ligents) i adaptant les taxes a aquests canvis.
Es preveu aconseguir, així, un augment important dels índexs de separació per fraccions en origen. És per això que la nova estratègia metropolitana d’infraestructures de tractament de residus municipals inclou un redisseny profund de tota l’estructura de tractament, per adaptar-se a la nova realitat. Està previst que el nombre d’instal·lacions de tractament de residus creixi de manera significativa, amb la construcció de plantes especialitzades, i que es transformin algunes de les plantes existents per tal d’adequar-les als canvis en la composició dels residus.
L’horitzó 2035 també marca un seguit d’objectius normatius: reducció del 10 % en la generació total de residus respecte al 2010, reducció del 10 % en la generació de la fracció d’envasos respecte al 2018, una taxa de reciclatge del 65 %, un nivell inferior al 15 % dels materials impropis en la fracció orgànica, i un enviament de rebuig de menys del 10 % a dipòsit controlat.
Prioritzar la prevenció
El nou model dona especial importància a la primera etapa, que consisteix a prevenir la generació de residus i a reutilitzar els materials, d’acord amb la idea que «el millor residu és el que no s’arriba a generar».
Actualment, ja existeixen serveis metropolitans centrats a reduir la producció de residus, com l’espai Millor Que Nou, en funcionament des del 2010, que ajuda els usuaris, de manera gratuïta, a reparar els seus objectes avariats, en una àmplia varietat de categories (electrònica, bricolatge, fusteria, bicicletes, tèxtil...), i evita cada any la generació de 20 tones de residus.
La nova estratègia de residus vol portar la reutilització a una escala molt més gran, amb la construcció de diverses plantes dedicades a la recuperació de materials, per afavorir que entrin en circuits d’economia circular.
Aquestes noves instal·lacions inclouran plantes de recuperació de materials, que rebran objectes de les diferents recollides específiques, les deixalleries i la recollida de voluminosos, i tindran un magatzem, un taller de reparació i una botiga o espai d’exposició.
Les plantes de gestió d’excedents alimentaris tindran obradors que evitaran el malbaratament, i les plantes de rentatge d’envasos permetran evitar els envasos d’un sol ús.
La importància de la fracció orgànica
Una de les claus del nou sistema és el tractament de la matèria orgànica. Gran part d’aquesta fracció separada correctament es tracta als ecoparcs, i una petita part també es porta a les dues plantes de compostatge que hi ha al territori. El seu tractament permet produir compost d’alta qualitat per a l’agricultura i biogàs, que es transforma directament en energia elèctrica.
La matèria orgànica que arriba als ecoparcs a través de la fracció resta també se separa exhaustivament, però a causa de la baixa qualitat que té no es pot transformar en compost, de manera que el seu potencial per convertir-se en recurs es redueix molt. A més, el tractament de la resta és substancialment més car que el de les fraccions selectives. Com a referència, tractar una tona de resta costa uns 130 €, mentre que tractar una tona de matèria orgànica ben separada (al contenidor marró) costa uns 65 €.
El model futur planteja reconvertir els ecoparcs en plantes integrals d’orgànica i augmentar la seva capacitat de tractament (150.000 tones anuals addicionals) i de generació de recursos. Del model actual de producció de compost i biogàs es passarà a generar adobs i fertilitzants a la carta, i per mitjà de tècniques d’enriquiment (upgrading) serà possible transformar el biogàs en biometà, que té un potencial energètic molt més gran i pot considerar-se una energia renovable. L’activitat d’aquestes plantes principals estarà reforçada per dues plantes auxiliars d’orgànica, de nova construcció, que faran el pretractament dels residus i enviaran el macerat resultant a les plantes principals.
Amb l’increment de recollida selectiva se simplifiquen les línies de tractament de la fracció resta, s’incorpora una planta de posttractament per reduir la quantitat de rebuig que acaba en dipòsits controlats o a valorització energètica.
L’objectiu és que menys del 16 % dels residus acabi en una instal·lació de disposició finalista (planta de valorització energètica o abocador), i que com a màxim el 10 % dels residus totals acabi en un dipòsit controlat.
Des de fa anys, les empreses que comercialitzen productes envasats de vidre, plàstic, metàl·lics paper i cartró, aparells elèctrics i piles, estan obligats a pagar a l’administració perquè en gestioni el tractament una vegada es converteixen en residus. La nova legislació preveu normatives similars pel tèxtil i voluminosos, i la implantació d’un sistema de dipòsit i devolució (SDDR) en els propers dos anys.
GESTIÓ DE RESIDUS A L’ÀREA METROPOLITANA, INDICADORS DEL 2024
Avui també s’han presentat les dades de generació, recollida i reciclatge de residus al territori metropolità del 2024.
El 2024 es van produir 1.442.499,5 tones de residus, que equivalen a 422,4 kg per habitant i any. Aquesta xifra va augmentar lleugerament respecte a l’any anterior, en què la generació va ser de 421,7 kg/hab.
S’han reajustat una sèrie de dades per tal d’adaptar-lo al nou mètode de càlcul de l’Agència de Residus de Catalunya. És per això que en comparar l’informe present amb els publicats en anys anteriors, hi ha una diferència en les xifres de generació.
Tot i que, en conjunt, la producció de residus municipals s’ha reduït un 9 % des del 2010, queda lluny de l’objectiu marcat per la Unió Europea de reduir la producció en un 15 % el 2025.
De tots els residus generats el 2024, se’n van recollir selectivament en origen un 38,81 % (559.791 tones), una xifra pràcticament igual que l’any anterior (38,62%).
El lleuger augment de la recollida selectiva en els darrers anys (des del 2017), que encara és insuficient, es pot atribuir principalment al nombre creixent de municipis que implanten els nous sistemes de recollida, com el porta a porta o els contenidors tancats.
Tractament de residus
L’any 2024, l’AMB va gestionar 1.442.499,5 tones de residus provinents dels municipis metropolitans, majoritàriament en instal·lacions de titularitat metropolitana. Del total de tones que van entrar en aquestes plantes, un 37,4 % s’han reciclat.
Resultats desiguals en la recollida selectiva per fraccions
- La fracció orgànica generada el 2024 equival a 108,09 kg/hab., dels quals un 39 % es va recollir de manera selectiva, xifra que representa un augment del 4 % des del 2023.
- La generació d’envasos lleugers domèstics al llarg del 2024 va ser de 55,77 kg/hab., dels quals un 38 % es va recollir selectivament.
- Durant el 2024 es van generar 33,08 kg/hab. de residus de vidre, amb una recollida selectiva del 61 %, una disminució de gairebé 8 punts percentuals.
- De la fracció paper i cartró, es va generar l’equivalent a 67,99 kg/hab., amb un índex de recollida selectiva del 44 %, pràcticament al mateix nivell que l’any anterior (45 %).
- Pel que fa a la producció de la fracció resta, l’any passat es van generar 258,5 kg/hab., seguint la tendència a la baixa dels darrers anys.
El sistema majoritari actual, que encara és el de contenidors oberts al carrer, no ha permès assolir els objectius marcats per al 2025 tant per la Unió Europea com pel Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25): reciclar el 55 % dels residus. De cara al 2035, l’objectiu és arribar al 65 %, fet que només podrà assolir-se si es dona impuls als nous sistemes de recollida amb identificació.
Dels 36 municipis metropolitans, el 2024 només 11 havien arribat a l’objectiu del 55 % de recollida selectiva: Begues, Castellbisbal, Corbera de Llobregat, Pallejà, la Palma de Cervelló, el Papiol, Ripollet, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat i Tiana. A aquesta llista cal sumar-hi els barris de Sarrià i de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona.
Efectes en l’economia metropolitana
L’AMB calcula que si els municipis despleguen sistemes de recollida selectiva més eficients, el cost del tractament podria arribar a disminuir en 20 milions d’euros anuals a causa de l’estalvi per la disminució en el tractament de la fracció resta i en l’impost sobre l’abocament controlat o la incineració. Aquest impost el cobra l’Agència de Residus de Catalunya, i la penalització per l’enviament de residus a tractament finalista —abocadors i valorització energètica— serveix per finançar la recollida selectiva i les instal·lacions de tractament de residus, especialment de la fracció orgànica.
Econòmicament, les diferències entre municipis pel que fa a la recollida selectiva també són molt importants. L’índex de reciclatge modula l’import que els habitants de cada municipi paguen en concepte de taxa metropolitana de tractament i disposició de residus (TMTR). Els municipis que en recuperen més poden pagar fins a tres vegades menys que els que separen pitjor. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, en funció de la generació de residus i l’índex de reciclatge.
La irrupció de la covid va comportar un trencament de la dinàmica de creixement de la producció de residus que hi havia des del 2014. Econòmicament, la sotragada del 2020 va comportar una reducció de la renda per càpita i, en conseqüència, la reducció en la producció de residus. Després d’això, la situació econòmica s’ha vist afectada per la crisi de la inflació i s’ha mantingut la dinàmica a la baixa en la producció de residus, perquè, tot i l’increment accentuat de la renda per càpita, la inflació ha afectat la capacitat de consum fins al 2024, en què la inflació ha baixat a nivells històrics –al voltant del 2-3 % anual– i hi ha hagut un repunt en la producció de residus.
