El litoral català serà un dels territoris més exposats a l’augment de les onades de calor les pròximes dècades. Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat i Gavà són els quatre municipis de l’Estat on més creixeran els dies amb onades de calor fins al 2050, segons l’Atles de vulnerabilitat a la calor elaborat pel 'think tank' trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center.
L’estudi ha analitzat 161 municipis espanyols de més de 40.000 habitants i conclou que l’impacte de la calor serà desigual segons el territori. De mitjana, els dies amb onades de calor es triplicaran als municipis estudiats, mentre que la necessitat de refrigeració de les llars creixerà un 65%, amb conseqüències sobre el consum energètic, les emissions i la pobresa energètica.
L’atles combina projeccions climàtiques fins al 2050 amb indicadors urbans i socials com la qualitat de l’habitatge, el verd urbà, l’accés als serveis quotidians i la renda personal. La conclusió és clara: moltes ciutats hauran d’adaptar edificis i espais públics a unes condicions de calor per a les quals no van ser dissenyats.
Catalunya concentra els municipis amb més increment d’onades de calor
El rànquing estatal situa Castelldefels en primera posició, seguida de Vilanova i la Geltrú, el Prat de Llobregat i Gavà. També hi apareixen altres municipis catalans com Viladecans, en setena posició; Badalona, en la 19a; Barcelona, en la 24a; Mataró, en la 29a; Tarragona, en la 92a; Lleida, en la 101a; Girona, en la 103a; Sabadell, en la 104a, i Reus, en la 127a.
L’estudi apunta que el litoral català i balear lidera l’augment de les onades de calor, mentre que el sud peninsular concentra els increments més elevats en demanda de refrigeració. En canvi, el nord atlàntic registra els canvis més moderats.
En el cas de Catalunya, l’atles dibuixa un escenari específic: el gran repte no serà l’augment de la demanda energètica per refredar els edificis, sinó la freqüència i intensitat creixent dels episodis de calor extrema, especialment a la costa i a l’àrea metropolitana de Barcelona.
La vulnerabilitat també depèn de la renda i de l’habitatge
L’informe alerta que l’impacte de la calor no dependrà només del clima, sinó també de la capacitat de cada ciutat i de cada família per adaptar-s’hi. La qualitat dels habitatges, la presència de verd urbà, l’accés als serveis i la renda marcaran diferències importants.
Barcelona presenta una renda elevada, un parc residencial relativament favorable i el millor accés al subministrament quotidià entre els municipis analitzats. En canvi, Santa Coloma de Gramenet apareix entre els municipis amb menor renda de l’estudi i amb pitjors indicadors d’habitatge. L’Hospitalet de Llobregat i Badalona també mostren debilitats en alguns dels factors urbans analitzats.
A l’altre extrem, Sant Cugat del Vallès combina una de les rendes més altes d’Espanya amb bons resultats en qualitat del verd urbà i accés als serveis, fet que reforça la seva capacitat d’adaptació davant la calor.
Andalusia lidera la demanda de refrigeració
Tot i que Catalunya encapçala l’augment d’onades de calor, cap ciutat catalana figura entre les que tindran un increment més gran de necessitat de refrigeració. Aquest rànquing està dominat per municipis andalusos i de l’interior peninsular, amb Linares, La Rinconada, Sevilla, Alcalá de Guadaíra, Còrdova i Écija al capdavant.
L’atles adverteix que la combinació de més calor, habitatges poc adaptats i menys recursos econòmics pot traduir-se en més risc per a la salut, més despesa energètica i més desigualtat. Per això, l’estudi apunta a la necessitat d’adaptar el parc residencial i reforçar les polítiques urbanes davant un escenari de calor extrema cada cop més habitual.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat