"Tot problemes. Talar un sol pi és un drama": queixes de propietaris forestals de la zona del foc de Sentmenat

Maite Fuertes i Toni Miró, propietaris de diverses hectàrees forestals amb quatre habitatges llogats a Sentmenat, es troben immersos en una situació d’incertesa davant l’amenaça constant dels incendis. Amb el territori afectat per les flames, expliquen que cada any dediquen esforços a mantenir en condicions les franges perimetrals exigides per la normativa vigent destinada a la prevenció dels focs forestals.

Malgrat això, critiquen durament l’actuació de l’administració: “ara mateix talar un sol pi és un drama, no t’ho deixen fer”, afirma Toni Miró, qui demana “sentit comú” i “facilitats” per part de la Generalitat per poder gestionar correctament aquests espais. La seva companya afegeix que “el Govern s’omple la boca de dir que calen boscos nets, però tot són problemes”.

Més enllà del conflicte: gestió limitada i normativa complexa

Aquests veïns, originaris de Caldes de Montbui, descriuen una situació marcada per “una trava continua” quan intenten dur a terme tasques sobre les franges forestals. Després d’assistir al centre de comandament avançat a Sentmenat per seguir l’evolució del foc iniciat el dia anterior, lamenten que aquest incendi reflecteixi la precarietat actual dels boscos.

Mantenir aquestes zones netes és una prioritat anual per a ells; tanmateix, només poden realitzar neteges parcials a causa de la rigidesa i complexitat normativa associada als processos més amplis de desbrossament i tala.

Toni Miró explica que està permès fer una tala limitada mitjançant notificació prèvia a la Generalitat; no obstant això, quan es tracta d’intervencions significatives —superiors a 12 tones de llenya— cal obtenir un permís específic. “I aquí comencen els problemes i els requisits impossibles”, subratlla.

Dificultats econòmiques i tècniques en el manteniment forestal

L’administració exigeix un pla forestal elaborat per enginyers especialitzats, fet que complica encara més els tràmits i suposa un cost elevat difícilment assumible pels propietaris menors. Alternativament, hi ha l’opció de contractar empreses serradores; però segons assegura Toni Miró, aquestes companyies actuen només si poden treballar sobre una massa crítica prou rendible econòmicament. En cas contrari —per exemple, per tallar dues hectàrees— no hi ha interès empresarial.

Criteris crítics sobre polítiques preventives actuals

Toni Miró denuncia que s’ha entrat en dinàmiques on es percep clarament “falta planificació i sentit comú”. La seva parella coincideix que les mesures aplicades són majoritàriament reactives: “Són massa remeieres i poc preventives”. Afirma també que caldria promoure accions concretes amb incentius efectius perquè els boscos es mantinguin nets: “Cal aprendre a ser més preventius amb accions concretes, no només amb parlaments demanant controlar la massa forestal sense oferir cap incentiu per tenir els boscos nets”.