La Festa Major de Sants, que enguany se celebra del 23 al 31 d’agost, ha tornat a convertir-se en un dels moments més esperats del calendari barceloní. Concerts, activitats infantils, tallers i cercaviles han omplert places i carrers del barri, reafirmant el caràcter popular i comunitari de la festa. Tanmateix, l’alegria i la celebració han quedat novament entelades per una polèmica que fa anys que s’arrossega: la convivència entre el tanatori de Sants i els espais de gresca.
El tanatori, inaugurat fa poc més de dos anys, té la seva entrada principal al carrer Comtes de Bell-lloc i una façana que dona directament a la plaça de Can Climent, un dels punts neuràlgics de la Festa Major. Aquest any, com en edicions anteriors, la plaça i el carrer han estat ocupats per escenaris i activitats des de l’inici de les celebracions, fet que ha posat en evidència la difícil compatibilitat entre el dol i l’oci.
Un malestar constant
Els veïns agrupats a la plataforma Stop Tanatori des d’un inici reiteraven que la ubicació de l’equipament funerari és “un error urbanístic” que no té sentit en un entorn envoltat d’escoles, equipaments juvenils i espais comunitaris. “No es tracta de rebutjar el servei que presta un tanatori, que és necessari, sinó de qüestionar on s’ha ubicat. Ningú vol ballar davant d’un tanatori, ni fer-hi festa major, ni veure els seus fills jugar allà al costat. És una qüestió de sentit comú”, assegura la Núria Muñoz, veïna del barri de Sants i qui assegura mantenir-se en contra completament “des del primer dia”.
Diversos veïns que participen en la Festa Major també comparteixen aquesta incomoditat. “Quan estàs en un concert i aixeques la vista, veus el tanatori. Fa mal efecte. El barri mereix gaudir de la festa sense aquesta sensació estranya”, explica la Júlia, veïna del carrer Galileu.
Un altre veí, el Jordi Dalmau, remarca la contradicció: “Durant tota la setmana els carrers són plens de música, balls i nens jugant, i alhora tens un espai pensat per al dol. És com ajuntar l’aigua i l’oli”.
El tanatori, sense activitat durant la festa
Segons fonts veïnals, durant aquests dies el tanatori pràcticament no ha ofert serveis, ja que l’accés del carrer Comtes de Bell-lloc es troba tallat pel muntatge de l’escenari i els concerts. Aquesta situació, afegeixen, demostra la inviabilitat d’aquesta ubicació.
El compromís polític i la urbanització de Can Climent
El conflicte pel tanatori no és nou. Ja el 2023, arran de les mobilitzacions veïnals, els grups polítics del districte de Sants-Montjuïc van signar un acord per garantir que la plaça Can Climent continués sent un espai d’oci i de trobada malgrat la presència del tanatori. Aquest compromís polític va permetre tirar endavant el projecte de remodelació de la plaça, que l’Ajuntament va enllestir el maig passat.
Avui, Can Climent es divideix en tres espais diferenciats: una zona de descans amb graderies i bancs, una zona esportiva amb mitja pista de bàsquet, mitja pista de futbol i taules de ping-pong, i una zona infantil amb jocs pintats al terra. A més, s’ha reservat un espai polivalent on es poden instal·lar escenaris per a concerts i activitats culturals.
El debat, més enllà de la Festa Major
Pels veïns, el conflicte no acabarà amb la clausura de la Festa Major el pròxim diumenge. “Ara són les festes, quan hi ha la gran bullícia, però al setembre comencen les escoles i la plaça s’omplirà cada tarda de nens i nenes. Els Castellers hi fan activitats tot l’any, i el xoc amb el tanatori es farà evident cada setmana”, afirmen.
Mentrestant, alguns veïns defensen que la realitat acabarà imposant-se: “La plaça ja és un espai de vida quotidiana, i la festa és només un reflex més. El tanatori és qui està desubicat, no el barri”, diu la Carme Sànchez, veïna de tota la vida.
Una carpeta pendent al districte
La Festa Major de Sants del 2025 deixa, així, una nova imatge de contrast: mentre les colles i els veïns ballen, riuen i celebren, la façana del tanatori s’alça silenciosa, recordant que la convivència entre festa i dol continua sent una de les grans contradiccions urbanístiques de la ciutat.