La Mercè no s’entén només pels concerts, els espectacles o el Piromusical. Durant les festes, els carrers de Barcelona també s’omplen de personatges que formen part de l’imaginari popular de la ciutat. Gegants, capgrossos, bèsties de foc i figures d’arrel tradicional protagonitzen cercaviles, balls, seguicis i correfocs, i converteixen la festa en una gran representació de la cultura popular catalana.
Algunes d’aquestes figures tenen segles d’història, mentre que d’altres s’han anat incorporant o recuperant amb el temps. Totes, però, tenen un paper dins del ritual festiu i contribueixen a mantenir viva una tradició que es transmet de generació en generació.
Els Gegants de la Ciutat: Jaume I i Violant d’Hongria
Entre les figures més representatives de la festa hi ha els Gegants de la Ciutat, Jaume I i Violant d’Hongria. Són els representants oficials de l’Ajuntament de Barcelona i ocupen un lloc destacat en els actes institucionals i protocol·laris de la Mercè. Vestits amb robes solemnes d’inspiració medieval, el rei Jaume I i la reina Violant encapçalen diferents celebracions i cercaviles. La seva presència simbolitza la vinculació entre la història de Barcelona i la cultura popular, i els converteix en una de les parelles de gegants més reconeixibles de la ciutat.
Els Gegants del Pi: una parella inseparable de la cultura popular
Mustafà i Elisenda, els Gegants del Pi, formen una de les parelles més antigues i estimades de Barcelona. El seu nom està estretament lligat a la basílica de Santa Maria del Pi i a la tradició gegantera de la ciutat. La seva popularitat ha traspassat les cercaviles gràcies a la cançó infantil “El gegant del Pi", que els ha convertit en personatges familiars fins i tot per a aquells que no participen habitualment en les festes de cultura popular. Durant la Mercè, la seva presència recorda que els gegants no són només figures de grans dimensions, sinó també un element essencial de la memòria col·lectiva de Barcelona.
Els Gegants de Santa Maria del Mar: el Rei Salomó i la Reina de Saba
El Rei Salomó i la Reina de Saba són els gegants vinculats a la basílica de Santa Maria del Mar. La seva aparença, d’inspiració oriental i salomònica, els diferencia d’altres parelles de la ciutat. La relació amb la basílica els situa dins d’un dels escenaris més simbòlics de la cultura popular barcelonina. Durant les festes, aquestes figures formen part del conjunt de personatges que connecten els espais històrics de la ciutat amb les celebracions al carrer.
L’àliga de Barcelona: la figura de més rang protocol·lari
Entre les figures del bestiari barceloní, l’Àliga ocupa un lloc especialment destacat. És considerada la figura amb més rang protocol·lari dins del Seguici Popular de Barcelona.
La seva importància es manifesta en alguns dels moments més solemnes de la festa. L’Àliga té el privilegi de ballar davant les autoritats a la plaça de Sant Jaume i també dins de la basílica de Santa Maria del Mar. La seva presència combina, així, el caràcter festiu amb la dimensió institucional i simbòlica del seguici.
El Lleó de Barcelona: força i poder
El Lleó és una altra de les figures destacades del bestiari tradicional de Barcelona. Associat simbòlicament al poder monàrquic i a la força, es caracteritza per la diadema daurada que corona el seu cap. Com altres figures del seguici, el Lleó contribueix a donar solemnitat a les cercaviles i als actes de cultura popular, mantenint viu un llenguatge simbòlic que prové de la tradició festiva més antiga.
El Drac de Ciutat Vella: foc pels carrers
Quan arriba el moment del foc, el Drac de Ciutat Vella es converteix en un dels grans protagonistes. Aquesta bèstia és una de les figures més espectaculars dels correfocs de la Mercè i recorre els carrers envoltada d’espurnes.
Les seves diferents boques escupen foc mentre avança entre el públic, en una combinació d’espectacle, tradició i participació popular que transforma els carrers de la ciutat.
La Tarasca: una bèstia que juga amb el públic
La Tarasca, també coneguda com a Cuca Fera, és una de les figures més lúdiques del bestiari festiu. Amb un cos que recorda una tortuga i un cap de drac, aquesta criatura té una funció especialment vinculada al públic infantil. A més de formar part de les cercaviles, la Tarasca diverteix els més petits llançant aigua i caramels. És, per tant, una de les figures que millor representa la vessant més juganera i participativa de la festa.
Els Capgrossos Macers: obrint pas al seguici
Els Capgrossos Macers tenen la funció d’obrir pas al Seguici Popular. La seva indumentària s’inspira en els antics funcionaris que acompanyaven els consellers de la ciutat. Amb la seva aparença solemne i alhora caricaturesca, introdueixen un element de teatralitat a les cercaviles i ajuden a marcar el caràcter cerimonial del seguici.
Una ciutat que desfila pels seus carrers
Els personatges de la Mercè formen un autèntic retrat de Barcelona. Reis i reines, gegants, capgrossos, lleons, àligues i dracs conviuen durant uns dies als carrers de la ciutat i recuperen rituals que formen part de la seva història.
Més enllà del component espectacular, aquestes figures tenen una funció cultural: transmeten memòria, expliquen històries i mantenen viva la cultura popular. Durant la Mercè, Barcelona no només celebra la seva festa major: també fa desfilar pels seus carrers una part del seu patrimoni.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat