Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Quan Barcelona celebra la Mercè, la ciutat s’omple de gegants, castellers, diables, sardanes, concerts, espectacles de carrer i activitats per a tots els públics. Durant uns dies, places i carrers es converteixen en escenaris d’una de les festes majors més multitudinàries de Catalunya. Però darrere d’aquesta gran celebració ciutadana hi ha un origen que sovint queda en un segon pla: la Mercè és, també, la festa de la patrona de Barcelona.
Una festa que va començar vinculada a la fe
L’origen de la Mercè com a festa patronal està estretament relacionat amb el calendari religiós i amb la vida de la Barcelona del segle XIX. El mes de setembre era, a més, un moment adequat per celebrar les collites i donar gràcies després de les principals activitats agrícoles de l’any.
Amb el temps, la celebració va anar prenent una dimensió ciutadana cada vegada més important. Un dels moments decisius va arribar el 1902, quan, sota l’impuls de Francesc Cambó, es va organitzar una Festa Major de Barcelona que es convertiria en un referent per a altres celebracions populars de Catalunya.
La festa, però, no va tenir una trajectòria lineal. La Guerra Civil, la postguerra i els anys del franquisme van marcar profundament la vida festiva de la ciutat. Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va recuperar una dimensió més popular i participativa, amb una presència creixent d’entitats, associacions i expressions de cultura tradicional.
És en aquest procés quan la festa major es va anar allunyant de la seva dimensió estrictament religiosa per convertir-se en una celebració ciutadana. La Mare de Déu continua sent la patrona de Barcelona i el 24 de setembre continua sent la seva festivitat, però per a bona part de la població la Mercè actual està associada sobretot a la cultura popular i a la programació d’activitats.
La dimensió religiosa continua viva
Malgrat que queda més amagada darrere de la gran programació de carrer, la part religiosa no ha desaparegut. La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè manté durant els dies previs i durant el 24 de setembre un programa específic dedicat a la patrona.
Dies abans de la festa, comença la novena dedicada a la Mare de Déu. Cada jornada inclou el rosari, amb el cant dels goigs acompanyat per l’orgue, i posteriorment una missa. La celebració és presidida cada dia per un sacerdot diferent i, en algunes ocasions, també hi participen bisbes. Aquesta, és una litúrgia molt diferent de la Mercè que es veu als carrers. Aquí no hi ha grans escenaris ni multituds concentrades davant d’un concert. Hi ha pregària, música religiosa, silenci i una comunitat de fidels que manté una tradició que es repeteix any rere any.
Els actes continuen el cap de setmana anterior al 24 de setembre amb la processó solemne que surt de la Basílica i es dirigeix fins a la Catedral de Barcelona. Allà se celebra una missa amb la imatge de la Mare de Déu presidint l’altar.
La cerimònia reuneix fidels, representants institucionals i diferents personalitats de la ciutat. És una de les expressions més visibles de la dimensió religiosa de la festa, però també una de les que pot passar més desapercebuda davant del volum d’activitats que Barcelona acull durant aquells dies.
El 24 de setembre, el dia de la patrona
El dia central de la celebració religiosa arriba el 24 de setembre. La jornada comença a primera hora amb l’ofrena floral dels trabucaires, que obren simbòlicament les activitats amb els seus trets a la plaça. Poc després se celebra la primera missa del dia i, a les 10.30 hores, té lloc la Missa Major, una de les celebracions religioses més importants de la jornada. La cerimònia compta habitualment amb la presència del cardenal i dels bisbes auxiliars, així com de sacerdots, religiosos mercedaris i representants de les institucions.
La jornada religiosa no s’acaba amb aquesta missa. Al llarg del dia se celebren diferents eucaristies, així com el rés del Sant Rosari i altres actes vinculats a la comunitat religiosa. També hi ha celebracions acompanyades per entitats com la Germandat del Rocío o els seminaristes de la diòcesi.
Una tradició que es manté dins de la Basílica
Un altre dels rituals que es repeteixen durant la jornada és el pas dels devots pel cambril de la Mare de Déu. Al llarg del dia, persones de diferents edats s’hi acosten per resar, formular peticions o donar gràcies. És una pràctica molt més íntima que les grans activitats que tenen lloc a l’espai públic. Per a les persones creients, representa un dels moments més importants de la jornada i manté una connexió directa amb el significat religiós de la festa. La frase tradicional dedicada a la patrona —«Mare de Déu de la Mercè, Princesa de Barcelona, pregueu per nosaltres»— continua formant part d’aquesta litúrgia i de la memòria dels fidels.
Una religió menys visible en una festa més plural
La diferència entre aquestes dues realitats és cada vegada més evident. D’una banda, hi ha una celebració religiosa que conserva els seus rituals, els seus horaris i les seves comunitats. De l’altra, hi ha una festa major que ha crescut fins a convertir-se en un dels grans esdeveniments culturals de Barcelona.
La Mercè actual és plural i laica en bona part de la seva expressió pública. Els carrers són ocupats per persones amb orígens, creences i formes de viure molt diferents. Per a molts barcelonins, la festa no té una dimensió religiosa concreta, sinó que representa uns dies de cultura, oci i convivència. Però això no significa necessàriament que l’origen religiós hagi desaparegut. Més aviat conviuen dues maneres diferents d’entendre una mateixa data.
Per a uns, el 24 de setembre és principalment el dia de la patrona de Barcelona. Per a d’altres, és el moment culminant d’una setmana de festa major. I per a moltes persones, probablement, és una combinació de les dues coses, encara que la dimensió religiosa tingui menys presència en el seu dia a dia.
