La Zona Franca comptarà amb un nou equipament a finals d'any, el DFactory 2. Ve a revolucionar com s'entén la ZF. Preguntem al delegat sobre l'ampliació, els pressupostos, on una de les claus és la governança del Consorci i també pel futur del treball a sectors com la logística o les infraestructures.
En el pacte de PSC i ERC pels pressupostos de la Generalitat està que el Consorci de la Zona Franca canviï a una majoria catalana. Això pot afectar en el cas del càrrec que ocupa. Què pensa d’aquest pacte en general?
La primera bona notícia és que hi ha pressupostos. Hi ha un acord molt ampli en el Parlament de Catalunya per aprovar els comptes d'aquest any i això implica uns acords amb diferents forces polítiques. Un d'aquests acords afecta la governança del Consorci de la Zona Franca. En tot cas el que hem de fer és convertir aquest acord global en alguna cosa concreta des del punt de vista del Consorci. La nostra governança ja és molt plural perquè dins el plenari tenim tots els partits polítics de l'Ajuntament de Barcelona i representants del govern de l'Estat de la Generalitat patronals i sindicats. Hem de fer que puguem mantenir aquesta àmplia representativitat i complir els acords d'aquestes forces polítiques. Tot això ho hem d'encaixar mentre el Consorci continua funcionant perquè treballem amb molta velocitat en accions d'innovació i no ens podem aturar a pensar. Hem de pensar i al mateix temps continuar actuant. El resultat final serà positiu i el Consorci continuarà amb la seva tasca de compromís social.
Què canviaria al Consorci?
El que havíem de canviar al Consorci ho vam fer fa uns quants anys. El que hem fet ha sigut adaptar el Consorci al qual originàriament feia fa més de 100 anys que és ser un organisme públic compromès amb el desenvolupament econòmic del nostre territori més proper la regió metropolitana i en permanent contacte amb el sector privat. Això ja ho hem transformat i ara hem de veure com aquest canvi de governança es pot adaptar a aquests objectius que ja existeixen.
Entenc llavors que els objectius han d’anar més enllà de la política.
És evident que el Consorci té un equip directiu que no és polític sinó que són persones que estan al davant de les àrees d'actuació i tenen responsabilitats tècniques. L'àmbit polític social i econòmic està tot barrejat en aquest plenari on tothom està representat. Llavors hem de veure com encaixem l'acord d'aquestes forces polítiques amb aquesta governança tan plural.
Creu que el consorci és l’espai en el qual el vessant tècnic i la política millor treballa?
El Consorci és un bon espai en general per moltes coses. La primera pel compromís de servei públic i la segona perquè es fa molt d'acord amb el sector privat. Pel que fa a la nova economia el sector privat va molt de pressa i a vegades el sector públic no produeix els canvis per donar resposta a aquesta evolució. En el cas del Consorci això sí que passa. Vam construir l'edifici DFactory l'any 2021 i ja tenim en plena construcció la segona fase que estarà acabada abans de final d'any. És un exemple que la relació des d'una base de confiança entre el públic i el privat funciona molt bé.
El DFactory l'han premiat com una de les millors zones d’innovació del món. Per què? Com s’ha arribat fins aquí? Quin és el convenciment?
Hi hem arribat perquè estem en un terreny adobat que és Barcelona i la regió metropolitana, un dels llocs més atractius del món per instal·lar empreses d'innovació i start-ups. Nosaltres donem resposta posant pistes d'aterratge perquè aquestes empreses vinguin. Tenim un instrument referent internacional de 17.000 metres quadrats en plena ocupació. Hi ha més de 40 empreses locals i internacionals treballant aquí que han creat més de 60 patents i això exemplifica el seu caràcter innovador.
Com serà l'ampliació del DFactory? Què ens pot avançar?
Totes són empreses globals per a les quals el mercat és el món. La segona fase serà una inversió de 50 milions d'euros i tindrà 50.000 metres quadrats més que evidentment serà un reclam. En aquest cas l'oferta crea demanda. Com més empreses hi ha compartit projectes i espais arquitectònics singulars més empreses volen venir perquè es creen noves oportunitats i negocis.
L'ampliació del DFactory ja no només mira cap a la robòtica o la IA tradicional, sinó que han anunciat una forta aposta per la salut, l'alimentació i l'agroindústria avançada. Per què el Consorci fa el salt cap a aquests sectors?
Nosaltres apliquem tecnologies transversals com la sensòrica robòtica intel·ligència artificial i impressió 3D. El que volem incorporar a partir de la segona fase és per exemple el sector agro perquè estem veient que les tecnologies entren amb molta força en el sector primari que és la base de l'economia. També volem incorporar el sector de la salut perquè Barcelona s'ha convertit en una capital mundial en tecnologies vinculades a la innovació mèdica i la qualitat de vida. Abans aquests sectors estaven separats però ara gràcies a la tecnologia tots es toquen i col·laboren entre ells.
Amb les recents crisis de subministraments globals, es parla molt de reindustrialitzar Europa per no dependre de tercers. Quin paper juga la Zona Franca en aquesta estratègia per atreure indústria de "quilòmetre zero" però d'alt valor afegit?
Juga un paper fonamental. L'any 2020 amb la pandèmia vam veure que les coses es fabricaven lluny dins d'un mercat mundial molt especulatiu on un avió de mascaretes canviava de rumb a mig camí si un altre país pagava més. Vam aprendre que la reindustrialització era imprescindible sobretot en un lloc de gran tradició industrial com el nostre. Abans del 2020 ja vam decidir crear el DFactory per reivindicar la presència de la indústria 4.0 al nostre territori per crear llocs de treball de qualitat i de continuïtat en el futur. Som industrialistes convençuts.
Aquest mes de juny arriba una nova edició del SIL. Porta novetats?
El SIL a la primera setmana de juny reivindica la logística que va ser la que va funcionar durant la pandèmia perquè les coses arribessin on feien falta. Aquest any tenim moltes novetats al voltant de la digitalització i la intel·ligència artificial. Tindrem un SIL Lab per assajar aquestes noves tecnologies aplicades a la cadena de subministrament.
Hi haurà més esdeveniments amb l’ampliació?
A part tenim la BWAW al març per reivindicar la igualtat de gènere en l'àmbit industrial i el BNEW a l'octubre relacionat amb la nova economia i creat el 2020 per obrir una finestra d'esperança. Estem concentrats en què aquests esdeveniments representin els diferents sectors per poder avançar i ja veurem si fem alguna altra qüestió lligada al DFactory 2.
Quan la gent sent 'polígon industrial', s'imagina trànsit de camions, palets i fum. Si avui entrem a la Zona Franca, quan hi ha d'això i quan hi ha d'impressió 3D, intel·ligència artificial i bates blanques?
Camions i palets n'hi ha i n'hi continuarà havent perquè la logística és transportar coses. Que els camions vagin amb gasoil o electricitat és una altra qüestió. Però fum ja no n'hi ha aquesta és la bona notícia. Nosaltres reivindiquem el pas de polígon a districte. Ara parlem d'una indústria que és compatible amb la trama urbana i amb les activitats socials i culturals. Amb la segona fase del DFactory tenim plantejat que hi hagi activitats culturals perquè els ciutadans s'apropin un divendres a la tarda o el cap de setmana. Volem aplicar l'Agenda 2030 amb economia circular i zero emissions perquè la gent hi vingui no només a treballar i ho senti com una part més de la ciutat sense fum ni soroll.
Tanta robòtica i tecnologia al DFactory fa por a part de la classe treballadora clàssica. El nou model industrial de la Zona Franca ve a substituir l'obrer de tota la vida o a millorar-li les condicions?
Jo sempre explico que als anys 30 del segle XIX els treballadors de la Fàbrica Bonaplata van cremar la fàbrica perquè pensaven que el vapor els prendria la feina. La por a la transformació hi és, però ara la revolució industrial és permanent. Farà falta menys gent? Jo crec que no. A la Fórmula 1 dels anys 70 hi havia 7 o 8 mecànics al voltant d'un cotxe i avui en dia amb tanta robòtica i electrònica n'hi ha com a mínim 30 dissenyant i innovant. Hem d'aprofitar aquestes eines per generar noves oportunitats i llocs de treball de més qualitat. El més important és que les persones substituïdes per les tecnologies tinguin les eines adequades per reciclar-se i formar-se per ocupar noves posicions relacionades amb la qualitat del servei. Les empreses s'han d'adaptar i la gent ha de tenir oportunitats per continuar sent útil.
