Divendres, 19 d'abril de 2024
És notícia

El pare de les dues noies de Terrassa torturades i assassinades: “Temia per la seva vida”

Avatar photo

"Ell es lamenta perquè de sis fills que ha tingut, tres són morts i dos a la presó", assegura Tali Raja, propietari de l'establiment on treballa el pare

El pare de les dues noies assassinades al Pakistan temia per la vida de les joves. Totes dues havien viscut fins fa uns mesos a Terrassa (Vallès Occidental) i s’havien casat al seu país d’origen, però un cop a Catalunya havien fet la seva vida i tenien parella, un fet que xoca amb la tradició paquistanesa i que podia comportar un càstig. El pare creia que podrien ser agredides en qualsevol moment a Catalunya pel seu entorn proper, que no acceptava que les noies no visquessin amb els seus marits. L’home ha hagut de declarar en dues ocasions davant dels Mossos, que han obert una investigació per determinar si l’entorn de les noies coneixia els plans d’assassinar les noies en el seu viatge a Pakistan.

El pare, Ghulam Abbas, va arribar a Catalunya fa 13 anys. Des de llavors ha treballat en diversos llocs per, posteriorment, portar la seva família des del Pakistan. Allà hi tenia la seva dona i part dels seus fills, entre ells les dues noies mortes, l’Anisa i l’Arooj, i dos germans que haurien participat en l’assassinat de les joves, a dia d’avui detinguts i entre reixes.

“Ell es lamenta perquè de sis fills que ha tingut, tres són morts i dos a la presó”, assegura Tali Raja, propietari de l’establiment on des de fa uns set anys treballa en Ghulam, a la Rambla Francesc Macià de Terrassa. Recorda que l’home ja va perdre un fill al Pakistan, ofegat en un riu quan tenia 22 anys.

Poc a poc, en Ghulam va portar la família a Catalunya, i es van instal·lar al barri de Sant Pere Nord de la capital vallesana. Primer va ser la filla petita, l’Anisa, fa just 5 anys, i després la filla gran, l’Arooj, i un dels germans detinguts, en Shehryah, fa dos anys i mig, aquest darrer amb una conducta agressiva i molt presumit. Cap d’ells estava nacionalitzat espanyol, però tenien permís de residència.

Els germans feien pinya, s’estimaven: “Quan les noies tenien un caprici i el pare no els el volia comprar, el germà els el regalava”, explica en Tali, que destaca com de treballador és el pare, fent tantes hores com podia “per donar de menjar a la família”.

Dos matrimonis

Abans de venir a Catalunya, l’Arooj s’havia casat amb un cosí seu. “És habitual que ens casem entre la família”, explica en Tali, que entén que aquest tipus de matrimonis es vegin amb altres ulls des d’Europa. “És millor per la família”, creu.

No obstant, a Terrassa hi va arribar sense el marit. Quan va ser major d’edat, amb 18 anys, l’Anisa, la petita de les dues germanes, va tornar al Pakistan quan ja vivia a Catalunya per casar-se, també amb un cosí seu, i va viatjar de nou a Terrassa: “Jo vaig veure les fotos i també vaig parlar amb ella quan va tornar, li vaig fer broma que no m’havia convidat al casament, jo no la veia malament, però em va dir que tot havia anat molt ràpid”, argumenta el botiguer.

Tot i estar casades seguint les costums paquistaneses, un cop a Catalunya van seguir fent la seva vida, començant relacions sentimentals al marge del matrimoni, concretament amb dos nois que vivien a Barcelona i que, com elles, eren del Pakistan. “Al seu germà això no li va agradar, i fins i tot va arribar a apunyalar una de les parelles de les seves germanes”, explica en Tali.

La situació no li feia bona espina al seu pare, que veia més tensió que mai entre els germans. “Temia per la vida de les noies, i que allò que els ha passat al Pakistan també els pogués passar aquí”, explica el botiguer. La relació es va refredar, i les noies van marxar de casa: “Havien anat a viure a València, una fa un any i l’altra fa uns cinc mesos”, diu.

En Ghulam, però, amagava la mala maror, i seguia treballant de valent a la botiga. La seva dona i els seus fills barons van viatjar al Pakistan, al seu poble originari, Gujrat, a la província del Punjab, d’on havien de tornar el 19 de maig. Per motius que no comprèn en Tali, les dues noies es van presentar al poble: “Diuen que va els van parar una trampa”, especula.

Trist desenllaç

Divendres el pare rebia una trucada des del Pakistan. Li comunicaven que les seves sues filles havien estat assassinades, i que dos dels seus fills estaven detinguts com a presumptes autors del crim, juntament amb els dos marits i altres familiars. La policia de Punjab assegura a través de les xarxes socials que “la pena serà severa”, en considerar una “tragèdia” el crim.

Davant dels fets, l’home està trasbalsat des de llavors. Dilluns va haver de declarar davant dels Mossos d’Esquadra en el marc de la investigació de l’entorn de les dues joves a Catalunya, amb les complicacions que suposa la barrera idiomàtica, donat que no parla massa bé el castellà i gens el català. La seva presència a la botiga ha estat anecdòtica des de la trucada, i aquest dimarts ja no hi ha tornat.

Mentrestant en Tali fa mans i mànigues amb l’ajuda dels seus dos fills per mantenir la persiana aixecada, i es posa a la pell del seu compatriota, que està passant, diu, unes hores molt baixes.

Comunitat petita

La comunitat paquistanesa és molt petita a la ciutat de Terrassa, gairebé inexistent. “En som molt pocs, a Barcelona hi ha una comunitat molt més gran”, reconeix en Tali.

Amb un total de 223.011 habitants a la capital vallesana, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), 635 són d’origen paquistanès, fet que representa el 0,28% del total.

Tot i la incertesa que hi ha al voltant del cas, l’Ajuntament de Terrassa ha convocat aquest dimarts la Taula de Feminicidi i una concentració de rebuig al punt del migdia, en què hi han participat desenes de persones, entre les quals l’alcalde, Jordi Ballart, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Tània Verge.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Viola una noia, ho grava en vídeo i li demana diners per no difondre-ho a Figueres

Notícia següent

L’andorrà Albert Font, a la 75a Assemblea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)

Notícies relacionades