Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Oques Grasses ha dit adeu. Després de quatre nits consecutives a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el grup liderat per Josep Montero ha posat aquest dissabte el punt final a gairebé quinze anys de trajectòria davant d’un públic que ha convertit el comiat en una fita per a la música en català.
Més de 200.000 persones han passat pels quatre concerts de Montjuïc, culminant un adeu que inicialment havia de tenir una sola data i que es va anar ampliant davant l’allau de demanda d’entrades.
“Esperem haver estat a l’altura de tot el que hem rebut”, ha expressat Montero en un dels moments més emotius de l’última nit.
“Sempre us estarem infinitament agraïts”
L’últim concert ha mantingut bona part de l’estructura de les tres nits anteriors, però amb el pes emocional inevitable de saber que ja no hi hauria cap altra actuació després.
“Bueno gent, això ja va arribant al final”, ha dit Montero quan el recital encarava els últims minuts. “És molt complicat trobar les paraules per agrair tot el que ens heu donat aquests anys. Us estem i sempre us estarem infinitament agraïts”.
El cantant ja havia advertit a l’inici que aquella nit tenia un significat especial. “La vida està plena de principis i finals i això la fa única; les coses s’han d’aprofitar i passar-ho bé avui”.
La nostàlgica ‘Córrer pels camps’ ha donat pas a un espectacle molt més expansiu amb ‘Petar-ho’, mentre una gran secció vocal, vents i ball ocupaven l’escenari principal.
Un recorregut pels grans èxits
‘Sta guai’, ‘Elefants’, ‘Cara de Cul’, ‘Bancals’ i ‘Com està el pati’ han protagonitzat els primers compassos d’un concert en què l’Estadi ha cantat i ballat pràcticament sense pausa.
El grup també ha recuperat cançons d’etapes anteriors, com ‘John Brown’ o ‘Cul’, i fins i tot ha rememorat aquelles introduccions instrumentals austeres amb què començaven els seus concerts quan encara actuaven en escenaris molt més petits.
Els temes del darrer disc, ‘Fruit del deliri’, han ocupat bona part del tram central. ‘Bambi’, ‘Molta tralla’, ‘Ping pong’ i ‘Com el dia i la nit’ han anat acompanyades d’un desplegament audiovisual i coreogràfic pensat per a les dimensions de l’Estadi Olímpic.
La recta final ha arribat amb ‘Cap amunt’, ‘In the night’, ‘Bye bye’ i ‘Serem ocells’, reforçades amb pirotècnia, foc i diferents transformacions de l’escenari.
‘Sort de tu’, l’última cançó d’Oques Grasses
El comiat s’ha reservat per a algunes de les peces més emotives de la banda. ‘La gent que estimo’ ha fet baixar les pulsacions abans que els músics travessessin la pista per arribar fins a una plataforma situada al centre de l’estadi.
Mentre ho feien, les coristes han interpretat ‘De Bonesh’, abans de deixar pas a l’últim tema.
‘Sort de tu’ ha estat la cançó escollida per tancar definitivament la trajectòria d’Oques Grasses. La banda, reunida al centre de l’Estadi Olímpic, ha acomiadat el públic entre milers de telèfons il·luminant les grades, llàgrimes i una llarga ovació.
Després de l’última nota, les pantalles han mostrat els crèdits de l’espectacle.
De començar el 2012 a omplir quatre Estadis Olímpics
La història d’Oques Grasses va començar el 2012 amb la publicació d’‘Un dia no sé com’. Després arribarien ‘Digue-n’hi com vulguis’, ‘You poni’, ‘Fans del sol’ i ‘A tope amb la vida’, treballs que van convertir progressivament el grup en una de les formacions més populars del panorama català.
El 2023 ja van omplir el Palau Sant Jordi, però ‘Fruit del deliri’, publicat posteriorment, va acabar de disparar-ne l’impacte amb milions de reproduccions i col·laboracions amb artistes com Julieta, Figa Flawas o Al·lèrgiques al Pol·len.
Quan van anunciar la retirada, el missatge va ser clar: “Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així”. I ho van resumir amb una altra frase que ha acompanyat tot el comiat: “Per amor va començar i per amor s’acaba”.
El que havia de ser un únic concert amb 55.000 entrades esgotades en només vint minuts va acabar convertint-se en quatre nits consecutives a Montjuïc.
Josep Montero, Guillem Realp, Arnau Altimir, Miquel Biarnés, Joan Borràs, Josep Valldeneu, Miquel Rojo i Guillem Bover tanquen així una etapa que ja forma part de la història recent de la música catalana.
