Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les obres de la Rambla continuen segons el calendari previst i la previsió municipal és que finalitzin el pròxim mes de febrer, moment en què el passeig quedarà completament renovat. A partir de dimarts 29 de setembre, els treballs entraran en una nova fase amb l’obertura de la circulació en sentit mar, després que aquest tram hagi estat tallat des del juny de 2024. Des d’aquell dia, el trànsit local, el veïnat, els serveis i els aparcaments ja podran utilitzar el vial situat al costat Raval de la Rambla.
Una Rambla més ordenada i amb menys trànsit de pas
La intervenció sobre aquest eix central de Barcelona busca configurar un passeig més ordenat, amb usos més diversos i amb més espai tant per al pas com per a l’estada de les persones. En matèria de mobilitat, la nova Rambla està pensada per afavorir els desplaçaments amb origen o destinació al mateix passeig i a Ciutat Vella, en la línia del model aplicat a la renovada Via Laietana.
Al mateix temps, es vol reduir el trànsit de pas que feia servir aquest àmbit com a via de connexió. Igual que a la Via Laietana, l’Ajuntament treballa en la implantació d’un sistema de càmeres de control i sanció automàtica que, un cop acabades les obres, servirà per restringir i desincentivar aquest tipus de circulació.
Canvis en la línia 59 de TMB
Pel que fa al transport públic, la línia 59 de TMB mantindrà, mentre durin els treballs, el recorregut ascendent per la Rambla i el descendent per la Via Laietana. Quan s’hagi completat la reforma, la línia recuperarà el seu itinerari original en tots dos sentits per la Rambla.
El tram central concentra ara els principals treballs
Les obres, que ja han enllestit pràcticament els dos laterals del passeig, se centren ara en la transformació del tram central. En aquesta fase s’hi fan excavacions i preparació del terreny, renovació de les xarxes de serveis urbans, instal·lació del nou enllumenat i dels elements de seguretat, així com la col·locació dels nous paviments. Paral·lelament, també s’estan rehabilitant elements característics de la Rambla, com els quioscos de premsa.
En els mesos vinents es completaran les actuacions pendents al passeig central, s’acabarà la pavimentació i es posaran en marxa els sistemes de senyalització i control del trànsit. També es restauraran diversos elements patrimonials i es culminarà la reordenació dels quioscos i dels mòduls de floristes. Quan tot això quedi enllestit, la transformació de la Rambla quedarà pràcticament finalitzada.
Reobertura de carrers i eliminació de passos provisionals
L’obertura del sentit descendent permetrà reactivar el carrer dels Tallers i restablir els sentits de circulació dels carrers de Xuclà i del Bonsuccés. A més, desapareixeran els passos transversals provisionals que hi havia a la part central del passeig.
Nou horari de la DUM per afavorir la convivència
Amb la posada en servei del vial descendent, els vehicles de distribució urbana de mercaderies (DUM) disposaran de més places per fer la seva activitat. A les 18 places existents al costat del Gòtic se n’afegiran 10 més al costat del Raval a partir de dimarts. Alhora, s’activarà un nou horari de càrrega i descàrrega, que quedarà fixat entre les 8:00 hores i les 12:00 hores.
Per acompanyar aquests canvis en la distribució de mercaderies, durant els primers dies feiners l’Ajuntament desplegarà un dispositiu informatiu ampli que arribarà a tots els establiments i comerços de la Rambla. L’objectiu és explicar les novetats i facilitar l’adaptació al nou funcionament.
La reorganització dels horaris de la DUM s’emmarca en una estratègia global per garantir un subministrament adequat als comerços i, al mateix temps, optimitzar l’ús de l’espai públic. El nou esquema vol millorar l’eficiència de les operacions logístiques mitjançant una millor coordinació dels horaris a escala de ciutat i, alhora, facilitar la planificació de les rutes dels proveïdors.
Tot plegat respon a les condicions d’un entorn com la Rambla, un espai urbà singular i amb una forta intensitat d’ús ciutadà, que obliga a concentrar les operacions logístiques en les franges més adequades per reduir interferències entre usos, reforçar la seguretat i afavorir una convivència més ordenada.
