Les obres de construcció del futur centre d’atenció primària, CAP Raval Nord, impulsades pel Servei Català de la Salut (CatSalut), han tret a la llum un conjunt arqueològic d’una rellevància singular al subsol de l’actual Capella de la Misericòrdia. Les excavacions han permès documentar més de 700 anys d’ocupació ininterrompuda, amb restes que abracen des del segle XIV fins al segle XX i que ofereixen una nova lectura de l’evolució històrica d’aquest sector del Raval.
La intervenció arqueològica es fa necessària arran de la construcció d’una planta soterrada per al nou equipament sanitari, situat al carrer Montalegre, 4. Malgrat aquesta transformació, el projecte arquitectònic preveu preservar la capella i fer-la visible des del futur edifici, fent valdre un espai patrimonial únic.
Un registre arqueològic que ressegueix set segles de transformacions
Les excavacions han permès reconstruir de manera contínua com aquest espai ha anat canviant d’ús al llarg dels segles. Tot i estar encara en procés d’excavació, la seqüència més antiga correspon al segle XIV-XV, quan aquest sector funcionava com una àrea artesanal especialitzada. La troballa de dos forns excavats al subsol, d’uns dos metres de diàmetre, amb parets rubefactades (circumstància que evidencia l’exposició a altes temperatures) i un pilar central que sostenia l’estructura del forn, indica l’existència d’activitats vinculades al foc controlat, probablement relacionades amb la fabricació de ceràmica o peces constructives. Complementant aquesta activitat, les excavacions han identificat també les restes d’un altre forn de planta rectangular, parcialment conservat, que reforça la interpretació d’aquest espai com un antic centre de producció artesanal.
Després d’aquesta etapa, ja entre els segles XV i XVI, l’espai queda parcialment abandonat i s’hi generen estrats naturals, retalls i estructures sense funcionalitat clara, probablement associades a usos agrícoles o de conreu previs a la urbanització assistencial del sector.
A partir dels segles XVI i XVIII, el jaciment revela un canvi significatiu: la construcció d’un primer edifici indeterminat anterior a la construcció de la nau septentrional de la futura Casa de la Misericòrdia (al voltant del 1580). Se n’han conservat murs, paviments, estances i espais exteriors, amb una cisterna, el dipòsit d’una font ubicat al centre de l’actual capella i diversos pous i encaixos estructurals. Aquest conjunt confirma un ús organitzat i estable de l’espai abans de la gran transformació assistencial. Les excavacions també han identificat fonamentacions i alineacions antigues que mostren com, amb el pas dels segles, diverses construccions van retallant, reaprofitar o recolzar-se en estructures anteriors, una superposició constant que reflecteix la densitat històrica del recinte.
A finals del segle XVII i durant els segles XVIII i XIX, es produeix l’ampliació més destacada associada a la Casa de la Misericòrdia. És en aquesta etapa quan es construeix la nau septentrional i es reorganitza profundament el sistema hidràulic del conjunt. L’antic dipòsit es transforma en un safareig, s’instal·la un dipòsit d’aigua neta i es reforma tot el clavegueram per adaptar-lo a un equipament assistencial en plena activitat. Les excavacions han permès recuperar amb detall aquest complex sistema d’aigua: des del paviment original del dipòsit i les mitges canyes d’evacuació, fins als bancs correguts que en facilitaven l’ús i l’enllosat perimetral que envoltava el safareig. Entre els elements més singulars destaca una pila de pedra quadrangular, situada estratègicament entre el safareig i la claveguera, que actuava com a receptacle intermedi del circuit hidràulic i evidencia un funcionament tècnicament molt acurat.
D’aquesta mateixa etapa també s’han documentat elements d’ús quotidià, com un gran recipient ceràmic tipus alfàbia encaixat al subsol, destinat a conservar líquids a temperatura estable, així com pous cecs i fosses sèptiques que aporten informació sobre la gestió de l’aigua bruta i les condicions higièniques del complex.
Finalment, entre finals del segle XIX i el XX, es documenta la construcció de l’actual Capella de la Misericòrdia (1884), així com diverses reformes que han anat adaptant l’edifici als usos successius. Malgrat les transformacions, a la capella s’han conservat murs, paviments i estructures de fases molt anteriors, testimoni de la continuïtat constructiva i funcional d’un recinte que, al llarg de set segles, no ha deixat mai de transformar-se.
Un espai amb memòria queda descobert amb una intervenció de gran complexitat tècnica
L’excavació encara està en marxa i podria aportar noves troballes medievals o anteriors en els pròxims mesos. Fins ara, les restes documentades converteixen el subsol de la capella en una de les finestres més valuoses per entendre la formació i transformació del Raval, des de les activitats productives del baixmedieval fins a la consolidació del complex assistencial.
Aquest treball s’inscriu en un espai amb una llarga tradició institucional. L’antic Hospital i Casa de la Misericòrdia es va començar a construir entre 1583 i 1584, amb diverses ampliacions —inclosa la incorporació del Convent de Montalegre o Casa de la Caritat el 1775— que van definir l’extensió del recinte. Ja al segle XIX es van impulsar projectes de reforma protagonitzats per Josep Simó i Fontcuberta, Francesc de Paula del Villar i finalment Magí Rius, responsable del projecte que va culminar amb la capella actual l’any 1884.
Els treballs arqueològics es van iniciar el gener de 2025 amb una fase de control per garantir l’estabilitat estructural de la capella durant les obres. Després de mig any de tasques prèvies, es va iniciar l’excavació en extensió sota la direcció de CAT Arqueòlegs, amb un equip format per entre 12 i 20 arqueòlegs. La direcció tècnica és d’Emiliano Hinojo en la fase preliminar i de Daniel Vázquez en l’excavació en extensió.
