Esplugues de Llobregat viu, indubtablement, un dels mandats més transcendentals i alhora estables de la seva història recent. Aquests últims tres anys han estat marcats per l'estabilitat d'un govern socialista amb majoria absoluta -que compta amb dos regidors més d’En Comú Podem-, però alhora travessats per un punt d'inflexió majúscul: el canvi a l'alcaldia després de gairebé dues dècades de mandat ininterromput.
El relleu a Eduard Sanz
El fet polític més rellevant de la legislatura es va produir la tardor del 2024. Després de 18 anys al capdavant del consistori, Pilar Díaz va renunciar a l'alcaldia el 2 d'octubre per assumir el càrrec de Delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona. Aquest pas al costat, però, es va fer des de la màxima normalitat institucional i sense sotracs de govern.
Eduard Sanz, qui fins llavors havia estat primer tinent d'alcalde, portaveu i mà dreta de Díaz, va agafar la vara amb els vots favorables del seu grup i d'Esplugues en Comú Podem. Sanz, amb una llarga trajectòria a l'Ajuntament que es remunta al 1999 com a regidor de Joventut, ha assumit el repte de consolidar el model de "ciutat de referència" de la seva predecessora, aportant-hi un to marcat per l'empatia, la proximitat i una forta voluntat de posar l'accent en l'espai públic i l'educació.
L'habitatge protegit amb l’ARE Montesa
Més enllà del canvi de noms institucionals, si hi ha un eix vertebrador que ha definit l'acció executiva a Esplugues entre el 2023 i aquest 2026, ha estat sens dubte l'aposta per l'habitatge.
El gran projecte estrella és l'esperat desenvolupament de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) Montesa. Actualment, el projecte camina a pas ferm: aquest mateix abril de 2026 ja s'ha materialitzat el lliurament dels primers 36 habitatges protegits al barri. Les obres no s'aturen i, avui dia, el municipi compta amb 16 promocions d'habitatge de protecció oficial en marxa que sumaran prop de 1.200 pisos, dels quals més de 800 es destinaran al lloguer.
De forma paral·lela, el consistori ha blindat el suport als col·lectius vulnerables. Gràcies a una recent injecció econòmica del Programa Metropolità de l'AMB per al període 2025-2027, s'ha ampliat substancialment el Pla de Xoc contra l'Emergència Habitacional, reforçant la xarxa d'allotjament d'urgència.
En paral·lel als grans projectes de ciutat, el mandat també manté el focus en la cohesió dels barris i en la millora de l’espai públic, amb especial atenció a zones com Can Vidalet, on els serveis de proximitat, la convivència i la connexió amb la resta del municipi continuen sent elements centrals de l’acció municipal.
Nous equipaments i infraestructures a la ciutat
Un dels equipaments més importants, l’Auditori-Teatre i Escola de Música i Arts Escèniques, avança amb normalitat i s’espera que estigui per l’any 2027. L’Auditori-Teatre disposarà d’una sala principal de 543 localitats, 10 de les quals adaptades per a persones amb mobilitat reduïda. L’escenari polivalent permetrà acollir teatre, concerts, dansa, conferències i altres esdeveniments culturals.
L’Auditori s’aixeca en una ubicació estratègica, en una cruïlla de camins emblemàtica d’Esplugues, a tocar de la plaça Santa Magdalena, l’Ajuntament, el carrer Laureà Miró i l’avinguda de Cornellà, amb connexió directa amb el Trambaix i, en el futur, amb la línia 3 de metro.
I parlant de la línia 3, aquesta arribarà el pròxim 2028, a mitjan any. El macroprojecte del Campus Clínic portarà un aspecte estratègic clau per a Esplugues: el perllongament de la línia 3 de metro des de Zona Universitària (Barcelona) fins a la zona del nou campus i el centre d’Esplugues.
El nou contracte de neteja de 70 milions d’euros
Finalment, una de les accions més importants de la ciutat ha passat recentment: el nou servei de neteja. El contracte és el més important de l’Ajuntament. Esplugues haurà de passar a reciclar un 60% l’any 2030; actualment és un 38,5%. El nou servei comporta també una renovació important de la flota de vehicles de recollida i neteja. Fins a mitjan 2027 s’incorporaran 31 vehicles nous. També incorporarà més treball, donat que s’haurà d’augmentar en un 15% la plantilla dedicada.
Una de les novetats més visibles serà la renovació dels 935 contenidors de la ciutat durant els pròxims dos mesos, amb models més accessibles i funcionals. A més, el servei de recollida passarà a fer-se en horaris de matí i tarda, i deixarà de fer-se de nit, per reduir molèsties i sorolls.
Com està la política de cara al 2027?
Amb les eleccions municipals del maig de 2027 a l'horitzó d'un any exacte, la maquinària dels partits comença a agafar velocitat a Esplugues per moure les fitxes en un ple molt divers -fins a 6 forces polítiques- però dominat per l'hegemonia socialista.
Pel cantó del govern, el PSC arribarà a les urnes amb el repte de presentar un "nou" cap de llista titular, Eduard Sanz, però amb l'avantatge incontestable que dona l'acció de govern. Sanz buscarà revalidar la majoria absoluta d'11 regidors aconseguida el 2023 per Pilar Díaz, amb l'objectiu de capitalitzar el seu perfil dialogant, demostrat amb la regidora no adscrita Sara Forgas.
A la bancada de l'esquerra, ERC, que va aconseguir 3 regidors sota el lideratge de Roger Martínez el 2023, manté el repte històric de consolidar-se com la gran alternativa al PSC treballant per eixamplar la seva base des d'una fiscalització constant de l'acció de govern. D'altra banda, Esplugues en Comú Podem, capitanejats per Jordi Pérez, al govern, mantenen un rol diferent i fan valdre la seva acció.
El flanc dret del consistori presenta una competició ajustada de cara al pròxim any. El Partit Popular, comandat per Marcos Sánchez (3 regidors), busca atraure de nou el vot tradicional conservador moderat per erigir-se en el vot útil de l'oposició al socialisme. Paral·lelament, Junts per Esplugues amb Iban Salvador, intentarà fer créixer la seva musculatura després de la fita de tornar a tenir representació al ple aquest mandat, a falta de veure com queda Aliança Catalana.
Més enllà dels principals blocs municipals, el mapa polític d’Esplugues també queda completat per la presència de Vox. De cara al 2027, el principal interrogant serà fins a quin punt l’oposició és capaç d’articular una alternativa al lideratge d’Eduard Sanz.
