Nou Barris, un dels districtes amb major diversitat lingüística de Barcelona, inicia una nova etapa en la seva política lingüística. El Govern del districte ha presentat el Pla d’acció per impulsar i enfortir l’ús del català, amb l’objectiu de fer-lo present no només en l’administració, sinó també en la vida quotidiana, els equipaments, les activitats culturals i els espais de trobada ciutadana. “Volem que el català sigui una eina de cohesió, no un element d’exclusió”, subratlla Xavier Marcé, regidor del districte. Segons Marcé, el català pot ser “el fil que cosirà les històries dels nostres veïns i veïnes, vinguts de molts llocs, però units per construir una comunitat forta i acollidora”.
Una Taula de Treball com a eix vertebrador
El Pla contempla quatre accions immediates, però el nucli central serà la Taula de Treball per Impulsar i Enfortir el Català, concebuda com l’espai de coordinació i debat on confluiran representants del govern del districte, entitats socials i culturals, associacions juvenils, centres educatius i esportius, i grups municipals interessats. Aquesta Taula tindrà la responsabilitat de coordinar les mesures relacionades amb la promoció del català, incloses les 68 accions per fomentar l’ús de la llengua a Barcelona que s'emmarquen en el Pacte Nacional per la Llengua.
La realitat lingüística al carrer
Malgrat les iniciatives, la realitat al territori mostra que l’ús social del català encara és desigual. Al mercat, la Maria, veïna del barri amb més de 50 anys, explica que gairebé sempre parla amb el castellà: “Aquí molts clients no parlen català i jo mateixa l’evito perquè sé que no m’entendran”. La mateixa Maria assegura que en alguns casos “ni tan sols s’intenta parlar català, la gent et mira estrany quan ho fas”. En canvi, l’Anna Martí, de 28 anys i veïna recent del districte, confessa: “Jo ara faig ús de molts castellanismes. Sempre m’han explicat coses en castellà, i quan intento parlar català, se m’escapa alguna paraula. Soc d’aquí de tota la vida, eh! Però únicament he parlat català a classe, i particularment amb els mestres i prou”.
Segons les dades municipals de 2025, només el 17% de la població de Nou Barris considera el català la seva llengua habitual, mentre que el 75% utilitza el castellà i el 7% altres llengües. Tot i això, més del 90% de la població entén la llengua i més del 65% la parla, fet que mostra un potencial clar per ampliar-ne l’ús social.
Comunicació, educació i contractació pública
El Pla d’acció no només se centra en la sensibilització: també preveu mesures concretes a la comunicació institucional, amb la presència transversal del català a tots els canals del districte. A més, el Govern del districte vol que el Consorci d’Educació de Barcelona consideri Nou Barris com a prioritat per a les polítiques d’impuls del català i que els contractes municipals incloguin clàusules lingüístiques que promoguin l’ús del català. El regidor Marcé afegeix que es tracta de fer del català “una eina quotidiana, que formi part de la vida als mercats, als parcs, a les biblioteques i als centres esportius”. Així, es busca trencar la percepció que el català és exclusivament acadèmic o administratiu.
Cultura, festes i equipaments com a espais clau
Les festes majors i les activitats culturals també s’inclouen en el Pla com a instruments per enfortir l’ús del català. La idea és que la llengua sigui vehicular en els esdeveniments col·lectius, fent-la present en totes les manifestacions culturals del districte. Els equipaments municipals adoptaran el català com a llengua prioritària en la seva programació i comunicació, garantint que la llengua tingui presència en la vida quotidiana de veïns i visitants.
En Moha, un jove de 22 anys que viu al barri des de petit, reconeix que “a l’escola aprenem català, però al carrer no se sent gaire. Molta gent parla castellà i alguns no entenen el català quan ho intentem”. La discrepància entre l’aprenentatge escolar i la vida al carrer evidencia la dificultat d’aconseguir un ús real i natural de la llengua al districte.
La veu del carrer
A la plaça de Major de Nou Barris, els testimonis recullen la realitat de la vida diària: la gent jove que no entén el català, els veïns que prefereixen parlar castellà per comoditat, i aquells que volen aprendre’l no tenen eines ni espais per practicar-lo. La Taula de Treball del Pla d’acció haurà d’abordar aquests reptes, buscant fórmules per connectar el coneixement teòric del català amb el seu ús real en la vida quotidiana. Això inclou activitats comunitàries, tallers en equipaments municipals, programació cultural i accions en mercats, biblioteques i centres esportius. La idea és generar espais on la llengua es pugui practicar sense por ni pressió, amb veïns de totes les edats i procedències, fent del català una eina de cohesió i no un motiu de distància social.
Els veïns coincideixen en un punt: perquè el català sigui viu i útil al barri, ha de formar part de la quotidianitat, dels mercats, dels parcs i dels carrers, més enllà de l’aula. Només així es podrà superar la barrera de la incomprensió i donar valor a una llengua que, per molts, encara és desconeguda o poc practicada en la seva vida diària. La veu del carrer deixa clar que impulsar el català a Nou Barris no és només una qüestió administrativa, sinó un repte que implica cultura, comunitat i participació ciutadana.