Després d’una intensa tasca que ha combinat creació artística, mediació comunitària i diàleg amb els veïns, el projecte NOU Sentit Urbà ha convertit el districte de Nou Barris en una extensa galeria d’art urbà a cel obert. Intervencions de gran format, elaborades per artistes de diversos orígens i estils plàstics, han transformat façanes, places i espais quotidians en nous focus d’expressió artística. Aquestes obres aporten capes noves de significat a l’espai públic, consolidant Nou Barris com un referent actual del muralisme amb un enfocament social i comunitari.
Impuls institucional i suport europeu
La iniciativa està liderada per l’Ajuntament de Barcelona i el Districte de Nou Barris, produïda per Rebobinart, dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència vinculat als fons europeus Next Generation. En total, s’han desplegat 18 intervencions diverses —que inclouen murals, escultures, instal·lacions lumíniques i accions en centres educatius— oferint una nova mirada sobre el territori mitjançant la creació contemporània.
Més enllà d’una decoració: un relat col·lectiu
L’art urbà dins del projecte NOU Sentit Urbà no es limita a una funció ornamental. Es construeix un discurs plural basat en la diversitat de perspectives dels artistes locals, nacionals i internacionals. Cada obra s’insereix en el context arquitectònic i social on s’ubica establint un diàleg directe amb elements històrics com les lluites veïnals, les migracions o el feminisme. També aborda temes com la biodiversitat urbana o la vida comunitària. Aquesta connexió entre art i territori constitueix un eix fonamental que entén l’espai públic com un lloc on conflueixen memòria, trobada i reflexió col·lectiva.
Cita destacada del regidor Xavier Marcé
En paraules del regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament així com regidor del districte de Nou Barris, Xavier Marcé: “L’art urbà és intrínsecament un fet artístic vinculat als barris i amb dinàmiques molt populars que defuig tota lògica especulativa; és alternatiu i estableix relacions amb la ciutadania de gran proximitat.” A més va remarcar que “el projecte ha volgut oferir un espai de llibertat creativa des del compromís amb la història i la realitat dels barris”, ampliant els límits del muralisme tradicional amb propostes escultòriques, lumíniques o fins a projectes escolars. Sobre el futur va afegir: “Ara entrem en una nova fase en què l’objectiu és donar-li continuïtat. Aquest és el repte i confio que el veïnat ho acompanyarà amb el mateix entusiasme del programa.”
Diversitat d’intervencions murals: memòria, abstracció i reivindicació social
L’oferta muralista desplega diferents llenguatges visuals. Memòria Viva de Nou Barris, obra signada per l’artista portuguesa Mariana Santos, ret homenatge a la resiliència dels ancians mitjançant imatges d’arxiu vinculades al moviment veïnal local. Paral·lelament, Sshhozzy s’endinsa en la memòria arquitectònica amb La Torre del Rellotge, una reflexió visual sobre el pas del temps mitjançant il·lusions òptiques.
D’altra banda, Dima Korma dissenya una composició geomètrica inspirada en entorns esportius per explorar dinamismes visuals mentre que Doa Oa simbòlicament reforesta l’espai urbà ressaltant la flora silvestre característica dels marges de Nou Barris.
A Via Favència, Jay Kaes signa Força Plural, celebrant la diversitat cultural mitjançant l’esport com a element integrador. Alhora, Udatxo dona veu al paper femení amb Les dones de la Trinitat, posant figures femenines reals al centre d’un relat visual potent sobre transformació social.
Aportacions escultòriques i instal·latives complementàries
L’abast creatiu s’amplia també amb escultures emblemàtiques. LPVD*A dedica un retrat sobre fusta envellida a Carmen Vilà, figura clau dins el moviment veïnal a Torre Baró; aquesta peça evoca arrelament comunitari.
Octavi Serra, amb La Barcelona amagada, ofereix una crítica visual centrada en els efectes negatius de la turistificació emprant senyalització urbana.
El Colectivo Basurama intervé múltiples espais amb obres com Cor o Teulades que tracten temes relacionats amb sostenibilitat ambiental, reutilització material industrial i pràctiques col·laboratives inspirades en processos tradicionals d’autoconstrucció popular dels anys cinquanta-seixanta.
Més obres clau dins aquest mapa simbòlic cultural:
- Viatges d’anada - Taquen: Explora identitats vinculades als fluxos migratoris que han configurat Nou Barris.
- Wedo Goás: Ret homenatge al Circ Social local posant èmfasi en la creativitat com eina cohesionadora socialment transformadora.
L’educació com a part activa del procés creatiu col·lectiu
A través del projecte Paisatge compartit: tangram col·laboratiu Zona Nord, a càrrec de Rice desenvolupat en diversos centres educatius locals, NOU Sentit Urbà integra estudiants com agents actius durant tot procés creatiu.
Sis tangrams gegants resultants d’un Laboratori Urbà combinen dissenys originals dels artistes juntament amb superfícies pensades perquè infants joves puguin interactuar-hi reinterpretar-les personalment.
Aquesta experiència reforça els vincles entre art, educació i comunitat consolidant els centres escolars com extensió natural pública.
