Un any després del retorn de Donald Trump a la presidència dels Estats Units, alguns ciutadans nord-americans han decidit marxar del país davant el que consideren una deriva ultraconservadora i una amenaça directa contra les minories. Barcelona s’ha convertit en un dels destins escollits per persones que busquen seguretat, drets i estabilitat. “No ens sentíem segurs vivint als EUA”, expliquen a l’ACN la Chrys i en Benjamin Gorman, una parella procedent d’Oregon que va abandonar el país un dia abans que Trump jurés el càrrec.
La família, que forma part del col·lectiu LGTBIQ+ i té una filla no binària, va prendre la decisió de marxar de manera accelerada. En només dos mesos després de les eleccions del novembre del 2024 van vendre la casa, els cotxes i totes les pertinences, i van creuar l’Atlàntic amb quatre maletes, tres gossos i dos gats. “Cap de nosaltres, ni la nostra filla, ens sentíem segurs vivint als Estats Units durant un segon mandat de Trump”, assegura la Chrys Gorman.
Segons expliquen, si no haguessin sortit abans del 20 de gener del 2025, la seva filla “no hauria pogut viatjar”. Una de les primeres ordres executives del nou govern va invalidar els passaports de les persones no binàries i de totes aquelles en què el gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer. “La Frankie i jo som part de la comunitat LGTBI. I també les dues som neurodivergents”, relata la Chrys, que considera que l’administració Trump està “obertament en contra” d’aquests col·lectius i que serien “els primers que atacaria”.
Tot i que han pogut obtenir el NIE sense dificultats i asseguren haver estat ben acollits a Espanya, viuen amb prudència. Per por de problemes amb la documentació, eviten sortir del territori espanyol. Estan preocupats perquè, en travessar una frontera, els puguin dir que “el passaport no és vàlid” i els “enviïn als Estats Units”.
Un altre dels testimonis és en Serg, nord-americà d’origen cubà, que també ha decidit establir-se a Barcelona. En el seu cas, el retorn de Trump va accelerar una decisió que ja feia temps que madurava, especialment per tenir una via de sortida per a la seva mare, immigrant cubana resident a Miami. “No em sentia immediatament en risc”, admet, però alerta que els atacs contra les persones trans o la prohibició de llibres LGTBIQ+ a les escoles poden acabar afectant tota la comunitat gai: “Sabem cap a on poden derivar els atacs”.
Ell mateix reconeix que viu amb por constant. “Cada cop que passo per un aeroport penso que em segrestaran, que em posaran en una presó 48 hores sense comunicació, perquè on no es respecten les lleis no hi ha lleis”, afirma. També denuncia que moltes conseqüències del segon mandat de Trump ja són visibles, però que no sempre s’atribueixen a les polítiques del president. “A la meva mare li han retallat els beneficis de Medicare i ella pensa que és culpa de la clínica i no de Donald Trump”, lamenta.
Sentir-se lliures i respectats a Catalunya
Entre els aspectes que més han sorprès la Chrys i en Benjamin en aquest primer any a Barcelona hi ha la llibertat d’expressió. Com a autors i editors d’històries “clarament antifeixistes”, buscaven un lloc on continuar publicant “sense por a la censura ni a les represàlies”. Ara poden penjar una bandera LGTBI al balcó sense por i valoren positivament que la gent no vagi armada pel carrer. “Viure en un país on tot està dissenyat per a la gent que hi viu i no per a cinc multimilionaris és estrany. No m'hi he acostumat”, confessa la Chrys.
També destaquen la facilitat de moure’s a peu, la preparació de la ciutat per a les mascotes i la qualitat de vida. En Serg assegura que no ha percebut cap animositat, ni tan sols fora de Barcelona. “Encara que algunes regions a Catalunya són més conservadores que la ciutat de Barcelona, no he notat cap animositat”, diu, tot i advertir que els discursos de Trump també tenen eco a Espanya. “Espero que aquesta noció de respecte a l'individu per al benefici de la comunitat es mantingui”.
Un futur incert als Estats Units
Malgrat sentir-se còmodes a Catalunya, els tres entrevistats segueixen amb preocupació la situació als EUA. En Serg admet que li costa veure “l’estrès i el temor” dels seus familiars i amics. “Se’m trenca el cor”, afirma.
La Chrys i en Benjamin només contemplen un retorn si la seva empresa editorial necessita la seva presència física. “Donald Trump no viurà sempre”, diu en Benjamin, però adverteix que “les conseqüències d'aquest règim” seran duradores perquè alguns dels danys són “generacionals”. Per a ell, Trump “no és el problema”, sinó “un símptoma d'un càncer molt arrelat”, i alerta que, si els EUA no afronten aquest debat, “no serà un país segur per a viure-hi”.
En Serg comparteix el pessimisme. Tot i esperar un canvi a les eleccions de mig mandat, creu que els Estats Units no tindran unes eleccions “justes fins d’aquí almenys dues generacions”. Amb tot, manté “una enorme estima i gratitud” cap al país que va donar “una oportunitat de llibertat” als seus pares cubans, i precisament per això se sent profundament “trist” pel rumb actual dels EUA.
