Fem balanç d'aquests tres anys de mandat amb l'alcaldessa de Mollet, Mireia Dionisio, que ens explica la seva aposta per l'habitatge, les principals transformacions al municipi o en quin punt es troba el projecte de l'antiga Teneria.
A principis de mandat va marcar la “tercera transformació” de Mollet com el gran objectiu. Quin balanç fa després de tres anys?
Han passat molt ràpid. Mollet és una ciutat que avança i anem fent passos cap al model de ciutat que volem. Ens vam presentar a les eleccions parlant de la tercera transformació de Mollet, que evidentment no es fa d’un dia per l’altre. Avança escoltant la ciutadania, planificant amb rigor i fent possible que les coses passin.
Quins són els principals canvis que hi ha en marxa?
Ens vam posar al cap transformar Mollet en tres àmbits. En l’urbà donem molta importància a l’espai públic. Som una ciutat molt compacta i volem una ciutat amable, per poder passejar, accessible i amb un parc a prop de casa nostra. Per això, hem fet el Pla de Voreres, el Pla de Reasfaltatge i un Pla d’Enllumenat.
D'altra banda, el canvi climàtic és una realitat social que tenim. No només se solucionarà amb polítiques públiques municipals, però sí que podem fer moltes coses. Aquí estem fent una gran gestió del verd urbà. Està demostrat que aquelles zones amb un arbrat adequat generen una mitigació del canvi climàtic i estem fent espais biosaludables com un nou parc d’aigua pels més petits. Finalment, també és molt important la transformació social. Les ciutats amb la globalització estan canviant. Mollet sempre ha sigut una ciutat molt cohesionada socialment i ho continua sent. Si ho estem aconseguint, és gràcies a les polítiques socials que duem a terme des de fa molts anys.
L’associació ADIMO ha reclamat una revisió del Pla d’Accessibilitat. Estan oberts a incorporar canvis?
L’objectiu final és tenir un Pla d’Accessibilitat universal de la ciutat. Per arribar-hi, hi ha diferents àmbits. Acabem d’aprovar només una branca, que és el Pla d’Accessibilitat de l’espai públic. Queden àmbits per treballar com l’accessibilitat digital o l’accessibilitat als equipaments municipals. Estem treballant juntament amb experts les altres branques. Volem l’accessibilitat entesa com un àmbit transversal a tota la ciutat.
La Generalitat ha recuperat el Pla de Barris, però Mollet no va sortir escollida a la primera convocatòria. Ja han anunciat que s’hi tornaran a presentar. Aquestes transformacions que té la seva proposta estan supeditades a tenir o no els fons del govern català?
Per a nosaltres el Pla de Barris és un instrument molt útil i molt necessari. Ens ajudaria a anar més ràpid amb allò que ja tenim al cap als barris de l’Estació del Nord i Col·legis Nous. Ara bé, és una transformació que estem fent a tot Mollet. Anirem més ràpid si tenim la sort de tenir el Pla de Barris. Si no, ho farem a través d’altres subvencions o fons propis.
Què incorpora?
El projecte està molt marcat per les transformacions urbanes com les reurbanitzacions de carrers, remodelació de places o l’enllumenat 100% LED per tenir més eficiència energètica. A més, també incorpora la transformació de locals buits en aules d’estudi o polítiques d’habitatge. És un ventall de polítiques públiques que ja estem desenvolupant i amb els recursos del Pla de Barris podrem anar a un ritme més ràpid. Per exemple, ja hem començat amb el projecte 100% LED amb recursos propis.
Es van quedar a prop d’aconseguir els fons?
Ens vam quedar a prop. La Generalitat ens va fer una reunió de retorn i ens va explicar que havíem quedat del mig cap amunt. Eren molts municipis i els recursos són limitats. Millorarem la proposta per ser adjudicataris.
Com està el conveni de l’escola Col·legis Nous?
Els ritmes són els que són. La Generalitat està a punt d’aprovar el conveni que ens autoritzarà a fer el projecte de la coberta amb el compromís que seran ells qui la facin. Caminem de la mà. Tot i això, m’agradaria posar en valor el gran projecte educatiu de l’escola Col·legis Nous, que compta amb la confiança de molts pares.
Molts alcaldes m’han criticat que sempre els toca assumir competències que no són seves. Amb el nou govern de Salvador Illa ha canviat alguna cosa?
He notat un canvi absolutament radical. És molt important que des dels ajuntaments tinguem on trucar. Quan tens un problema, truques a la Generalitat i et responen; ja és molt important. Després hi ha els recursos, que són limitats. Tot i això, per exemple celebrem la notícia que es recuperarà el pressupost d’inversió per a les escoles dels municipis, que també arribarà a Mollet. És un canvi pel que fa a les formes i perquè és un govern municipalista que entén les nostres necessitats.
L’habitatge és una de les principals preocupacions del país. Què s’està fent a Mollet?
Estem treballant en dos àmbits. Primer, les polítiques d’habitatge són a mig-llarg termini i t’has de posar a planificar avui per poder veure els resultats. Hem fet un nou planejament de la ciutat que és molt valent en l’àmbit de l’habitatge. Marca que el 50% dels sectors de desenvolupament hauran de ser habitatge de protecció oficial i la meitat d’aquest serà de lloguer. Estem treballant pensant en el Mollet del futur. A més, estem fent el Pla Local d’Habitatge, que ens ha de marcar com aconseguir més habitatge social, i volem mobilitzar el màxim possible els habitatges buits.
I el més immediat?
Estem treballant amb Incasòl per una llicència de 100 habitatges de lloguer social al barri de Can Borrell, ens hem adherit a la promoció de sòl públic de la Generalitat cedint un solar per a construir 40 habitatges, i tenim dues antigues cases dels mestres que estem treballant amb diferents fundacions per transformar-los en dos edificis de lloguer social.
Quin model de ciutat marca el nou POUM?
Mollet serà sempre una ciutat mitjana i, per tant, la nostra dimensió està molt acotada. No arribarem a ser més de 60.000 habitants. El que volem és un urbanisme que faci equilibri entre l’habitatge, l’espai públic i el sistema d’equipaments. El nou planejament també és una aposta per a la promoció econòmica. Volem donar un revulsiu als nostres polígons i hem fet una normativa més flexible. Esperem que sigui un punt d’inflexió perquè les empreses puguin quedar-s’hi i també sigui un destí per a noves empreses que es vulguin instal·lar a prop de Barcelona.
Com avança la transformació de l’antiga Teneria?
Avança amb molta il·lusió i és un projecte que ens apassiona tant a l’ajuntament com al teixit cultural. Des del primer moment vam decidir treballar-lo de la mà. No entenia dissenyar un nou espai cultural sense la implicació directa de les entitats de cultura popular. Estem a punt d’escollir l’equip redactor que farà el projecte executiu i l’objectiu és tenir el projecte aquest any o a principis del següent. Començarà a ser una realitat el mandat que ve. Els que governem hem de gestionar el dia a dia, però també tenim l’obligació de pensar en les necessitats que tindrem en uns anys. Aquest nou espai cultural és una necessitat d’avui en dia.
Tindrà suport de la Generalitat?
Quan la Diputació de Barcelona va anunciar que finançava amb 800 mil euros la redacció del projecte, vam tenir una conversa ràpida amb la consellera de Cultura i ens vam instar a parlar-ne. En tot cas, estem encara en una fase inicial i, quan sapiguem la dimensió, acabarem de quadrar sinergies amb la Generalitat.
Aquest mandat han aplicat un canvi de model de recollida selectiva. Hi ha hagut un canvi de mentalitat?
Aquest procés ha sigut un èxit gràcies a la gran implicació dels veïns. És un èxit de ciutat. Vam començar el mes d’octubre i novembre, i ràpidament vam notar l’increment de reciclatge. Veníem del 30% i ara estem en un 70%. El canvi va ser ràpid. Vam fer un model flexible, vam escoltar molt els veïns i el vam explicar molt. Estic satisfeta. Als representants públics se’ns demana tenir clar el camí i certa valentia per posar-lo a la pràctica.
Feia vertigen el canvi?
Governar és prendre decisions. Una ciutat compromesa amb el medi ambient i amb Europa ha de complir amb els mandats que ens venen. Havíem d'arribar al 60% i portàvem molt de temps estancats en el 38%. Havíem de fer un pas endavant.
Mollet seria un dels beneficiats de la nova línia orbital ferroviària, que ja es va plantejar durant el segon tripartit. Ara és la vençuda?
Estem en el camí i és una molt bona notícia. En primer lloc perquè s’ha arribat a un acord. I en segon lloc perquè la línia orbital és una necessitat pels veïns que es mouen per treballar i estudiar. A banda, va més enllà de la millora que suposarà. Serà una manera d’entendre la cohesió territorial de Catalunya. Demanem descentralització a Espanya, però a Catalunya hem tingut en un model molt centrat en Barcelona. És un encert obrir la ment a les segones corones que representem molts habitants. 1 milió a tot l’Arc Metropolità. És una necessitat del país i representa una bona manera d’entendre la seva realitat territorial.
Hi ha sectors que demanen que es deixin de banda aquests projectes i que se centrin primer a fer funcionar bé els trens.
No són incompatibles. El Govern de la Generalitat està treballant amb l’Estat per fer aquestes inversions necessàries. És una obvietat que patim un dèficit d’inversions i no es poden solucionar les coses d’avui per a demà. És importantíssim que Rodalies funcioni amb fiabilitat, però això no treu que exigim que es planifiqui a mig i llarg termini.
La intenció és presentar-se a les eleccions?
Tinc les forces, l’energia i el projecte al cap per tornar a ser candidata del PSC a Mollet. En tot cas, serà una decisió que s’acabarà de prendre al partit. M’encantaria tornar a ser la candidata i l’alcaldessa de Mollet.
