“L’edatisme és la forma de discriminació més present quantitativament a nivell internacional”. Amb aquesta sentència, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha obert el I Congrés d’Edatisme, impulsat per la corporació i que se celebrarà en dues jornades, el 14 d’octubre i el 7 de novembre, al Paranimf de l’Escola Industrial.
Moret ha recordat que la discriminació per motiu d’edat afecta especialment les persones grans, que és molt present en el dia a dia i que a vegades costa molt d’identificar. Tenint en compte això, “volem treballar conjuntament amb ajuntaments i amb el teixit social, teixir aquestes aliances absolutament necessàries per identificar i per diagnosticar quines són les singularitats i particularitats d’aquest fenomen”.
La presidenta de la Diputació de Barcelona ha defensat aquest primer congrés com “un punt de referència estable que permeti ser centre de reflexió conjunta, d’intercanvi d’informacions, de coneixement, de bones pràctiques, però també de la configuració d’estratègies que hem d’assumir plegats per afrontar aquesta discriminació per edat”.
Moret ha fet referència a la necessitat que les administracions públiques estiguin a l'altura davant d’un repte inqüestionable com és l’augment de l’esperança de vida: “aquestes persones que representen el 20% de la població a Catalunya volen estar actives i participar de les dinàmiques que passen a les seves comunitats. Aporten, a més, talent i experiència, dos valors dels quals no podem prescindir en el desenvolupament de la nostra societat”, ha afegit.
Finalment, ha assegurat que amb aquest congrés “obrim camí, però no partim de zero. Hem comprovat que ja s’estan fent experiències exitoses, i es tracta d’identificar-les i compartir-les. Volem que aquesta trobada sigui d’utilitat pública”.
Després de la inauguració institucional del I Congrés d’Edatisme, Moret ha donat pas a una taula inaugural que ha comptat amb la participació de dues reconegudes actrius catalanes: Vicenta Ndongo i Mercè Comes, que han explicat en primera persona la seva visió sobre l’edatisme.
Ndongo ha assegurat en la seva intervenció que dins l’ecosistema audiovisual “hi ha una gran invisibilització. Et fas gran i desapareixes”, i que la narrativa de molts anys ha estat protagonitzada per l’home: “com a exemple, només hem de pensar en quantes actrius recordem de més de 60 anys que siguin referents”, ha dit. Tot i això, ha recordat que cada cop s’incorporen al sector més dones creadores que comencen a parlar de temes com l’edatisme. “Les dones, volem entrar en aquest món, però ens està costant”, ha afegit.
Mercè Comes, amb una àmplia trajectòria també al teatre i la televisió, ha ressaltat el fet que “jo sempre feia de persona gran, tingués l’edat que tingués, i és una sort”. Tot i que reconeix la pressió del sector audiovisual on “es té molt en compte l’edat a l’hora de fer un repartiment”.
Amb el lema ‘Cap a uns municipis no edatistes’, el congrés, el primer d’aquestes característiques que es fa a l’Estat, té com a objectiu promoure una mirada diversa i enriquidora dels processos d’envelliment i posar en l’agenda política i social la lluita contra l’edatisme, una forma de discriminació estructural que afecta especialment les persones grans.
El programa inclou taules rodones, conferències, tallers i espais d’intercanvi d’experiències amb l’objectiu d’identificar els impactes de l’edatisme, així com estratègies i eines institucionals i socials per fer front a aquesta forma de discriminació des de diferents àmbits com ara els programes intergeneracionals, la innovació digital, l’urbanisme, l’habitatge i la participació.
A més, compta amb la presència de persones expertes d'àmbit internacional, que aportaran mirades complementàries i inspiradores per abordar l’edatisme des de diverses perspectives.
La professora d’humanisme i resiliència social a la Universitat d’Estudis Humanístics d’Utrech, Anja Machielse, ha estat l’encarregada de la conferència inaugural ‘Més enllà del prejudicis: l’impacte de l’edatisme i el poder de la vida amb significat’.
En la seva intervenció, Machielse ha destacat la importància de la connexió: “envellir bé significa tenir relacions significatives, mantenir-se connectat i tenir un propòsit. Tothom volem sentir que la nostra vida té un sentit”. Des d’aquest punt de vista, ha assegurat que “el sentit de la vida fa referència al sentiment de pertinença i comunitat”.
Aquesta primera jornada ha continuat amb la taula rodona ‘Drets i discriminacions: com ens impacta l’edatisme’ i una taula d’experiències d’entitats. A la tarda, continuarà amb presentacions interactives d’experiències d’abordatge i tallers simultanis per tractar aquesta problemàtica social des de diferents vessants.
El I Congrés d’Edatisme inclou una segona jornada, el 7 de novembre, que comptarà amb una taula rodona per debatre estratègies i propostes locals per fer front a l’edatisme, una altra taula on es compartiran experiències d’ens locals i una tercera sobre la visió de les administracions en l’abordatge de l’edatisme.
L'organització del congrés ha estat a càrrec d’un consell assessor format per professionals d'ens locals, representants d'entitats socials i de persones grans, i persones expertes de l'àmbit acadèmic.
L’edatisme: una forma de discriminació estructural
L’edatisme constitueix una de les discriminacions més estructurals, normalitzades i invisibilitzades que afecta diferents grups d’edat, però de forma molt especial a les persones grans.
L’Informe mundial sobre l’edatisme de l’OMS (2021) el defineix com els estereotips, els prejudicis i les discriminacions contra altres persones o autoinfligit per raons d'edat. Segons aquest organisme, l'edatisme té tres dimensions: estereotips (pensaments), prejudicis (sentiments) i discriminació (accions o comportaments); i es manifesta en tres nivells: institucional, interpersonal i autoinfligit, de forma explícita o conscient o implícita.
A més, s’entrecreua també amb altres eixos de desigualtat i dona lloc a discriminacions més complexes si es té en compte el gènere, l’origen, la classe social o si es pateix una discapacitat.
L’edatisme es tradueix en una vulneració de drets i generalment s’expressa en forma d’infantilització, despersonalització, exclusió i deshumanització de les persones grans, fet que té conseqüències en forma d’aïllament social i soledat no volguda; malestar emocional i empitjorament de les condicions de salut; limitació d’oportunitats vitals i de desplegar projectes de vida i, fins i tot, maltractaments.
Amb aquest congrés, la Diputació de Barcelona referma el seu compromís amb unes polítiques de cicle de vida que garanteixin els drets de totes les persones, independentment de la seva edat, i promou una visió positiva i diversa de l’envelliment.
Fons de prestació i exposició itinerant
Més enllà d’aquesta iniciativa, la Diputació de Barcelona va aprovar el passat mes d’abril una línia de finançament d’1,5 milions d’euros que es destinarà, en forma de programa específic pilot i amb modalitat de fons de prestació, als municipis de la província de més de 2.500 habitants (un total de 178) i als Consells Comarcals, per impulsar polítiques per lluitar contra l’edatisme.
Una altra de les iniciatives impulsades des de la Diputació de Barcelona per combatre la discriminació per edat és l'exposició itinerant ‘Edatisme zero envers les persones grans’, que convida a reflexionar sobre els estereotips i prejudicis associats a l’edat, denuncia les conductes edatistes que sovint passen desapercebudes i reivindica una mirada més inclusiva i respectuosa cap a les persones grans.
La mostra s’han pogut veure per primera vegada avui amb motiu del I Congrés d’Edatisme, i està previst que s'incorpori com a recurs al Catàleg de Serveis 2026, les sol·licituds del qual està previst que s'obrin el 4 de novembre.
