Lluís Mijoler: “S’ha imposat el sentit comú amb la protecció de La Ricarda i la no ampliació de l’aeroport”

El Prat, a la comarca del Baix Llobregat, és una de les poblacions més importants de l’àrea metropolitana de Barcelona. No en va una infraestructura tan vital com l’aeroport, pren el nom de la població perquè és aquí on està ubicat. Més enllà d’això, aquesta és una població amable per viure-hi i per visitar-la. L’Ajuntament té un munt de projectes capdavanters que faran que el model d’organització administrativa que fins ara tenien, canviï radicalment, fent-se més amable i posant a les persones al centre. El seu alcalde, Lluís Mijoler, ho explica en aquesta entrevista per a La Ciutat.

Els dos primers anys de mandat han estat molt marcats per la Covid. Tot i això, els ajuntaments han una administració que lluny d’aturar-se, encara ha treballat més. Quina valoració en pot fer?

Ha sigut i està sent una situació excepcional perquè cap alcalde ni alcaldessa estàvem preparats per afrontar una cosa així. Enlloc hi havia cap  manual que digués “Sóc alcalde, tinc una pandèmia, i ara què?”. Ha estat molt complicat.

La legislatura se’ns està fent molt curta. Es va paralitzar durant gairebé un any, tot allò que no era essencial per a l’administració. Això fa que alguns companys del consistori i altres alcaldes opinem que aquesta legislatura s’hauria d’haver ampliat un any. És una situació històrica i toca estar al costat de la ciutadania fent el possible perquè tot torni a la normalitat.

La pandèmia ha posat les persones al centre de totes les gestions, segurament més que abans. Què en penseu?

És veritat. Al Prat hem fet un sobreesforç per atendre les persones. Ens hem pres molt seriosament allò de no deixar ningú enrere i posem les persones al centre. Hem de veure la part positiva d’aquesta pandèmia: fer veure a l’Administració la importància de la cura de les persones i aquells que no ho tenien clar han vist que ho havien de fer si o si, perquè la primera administració per a la ciutadania és l’Ajuntament. Som la primera trinxera i com que mirem directament als ulls de la ciutadania, no els podem enganyar. Fem nostra la frase que diu que on acaben les meves competències comencen les meves incumbències i per tant, tot és incumbència.

Ens hem adonat de la importància d’estar al costat de les persones, però també de la manca de recursos que patim.

Aquest és un mal vell que pateixen tots els ajuntaments i tots es queixen del mateix.

Jo aposto perquè es faci una nova descentralització de l’Estat. Ja es va fer la primera, està previst a la Constitució i ara toca una descentralització cap al món local. L’Estatut de Catalunya també ho preveu. Al mes de febrer es constituirà el Consell de Governs Locals i esperem que sigui una eina per treballar el finançament del món local i les competències que se’n deriven en gestió, en polítiques i recursos.

Al Prat heu aprovat un pressupost municipal de 107 milions d’euros que està centrat en l’acció social. Què en podeu explicar?

Ens hem permès el luxe d’ampliar el pressupost en Acció Social. Vam fer un acord de reconstrucció de la ciutat que vam signar totes les forces polítiques, fins i tot les que no tenen representació a l’Ajuntament, els agents socials, els sindicats, les entitats empresarials i estem en un compliment del 83-84% d’aquest acord de reconstrucció. Necessitàvem generar recursos i un canvi de paradigma pel que fa a l’atenció a les persones. Estem acostumats que l’acció social és per a persones sense recursos i no és així perquè els Serveis Municipals han de resoldre aspectes del dia a dia i les polítiques relacionades amb les persones. Cal un canvi de mentalitat important, urgeix posar la persona en el centre entenent la diversitat de cadascú i les seves necessitats reals.

Com es tradueix això en fets concrets?

Hem pensat que tot el que està relacionat amb la ciutadania és Acció Social i Comunitària. Una persona és un munt de circumstàncies i hem de caminar cap a una intersecció. A l’Ajuntament del Prat ja s’està fent i té a veure amb entendre la diversitat de la persona i veure quina fórmula apliquem a les nostres polítiques municipals.

És un canvi de xip relacionat amb el bon govern. No treballem per parcel·les sinó entenent que la persona té una diversitat que va més enllà del fet d’atendre-la. Hem de ser capaços d’entendre quin és el seu problema i derivar-lo cap a altres seccions. És un canvi complicat perquè treu de la zona de confort com a treballador municipal, però crec que l’Administració ho està entomant bé.

Estem sent pioners en aplicar aquesta interseccionalitat en les polítiques d’Acció Social i Comunitàries. Aquesta àrea necessita molt més pressupost perquè demana nou impuls i entenem les polítiques preventives com a fonamentals per a una administració normal.

Teniu la planificació de començar? En quants de temps pot estar funcionant tal i com el teniu al cap i tal i com el preveieu?

Jo penso que al llarg d’aquesta legislatura. Tenim uns 500 dies fins a les properes eleccions i crec que haurem arribat a estar posicionats en aquesta fita.

Vam adquirir un edifici que serà exclusivament per aquesta Acció Social i Comunitària. S’està desenvolupant el projecte funcional i anirem aprenent conforme ho anem fent.

Com es planteja l’Ajuntament del Prat la reactivació econòmica de les altres àries?

De forma similar a altres espais. La reactivació vol aplicar molt més recursos dels que ja ens venen a través de la Generalitat, del Contracte Programa, però sobretot, l’aposta és per la innovació. Ens ajudaran molt els fons Next Generation.

Una de les accions que hem fet és la inversió en finançament per a les empreses. Subvencionar que contractin persones en situació d’atur i que siguin de la ciutat o de l’entorn de la ciutat, per exemple.

A llarg termini ens cal aquesta estratègia pensant en aquells sectors que no tenen futur i per tant, des de l’administració fem una apostem per la innovació i per tots els projectes Next Generation que puguem atreure cap a la nostra ciutat. Tenim creada una oficina tècnica de projectes estratègics Next Generation per tenir-ho tot a punt. És una part petita del pressupost, però per exemple, si no haguéssim tingut el projecte preparat, no tindríem zona de baixes emissions. Això té a veure amb la contaminació però també amb la mobilitat sostenible. Si no t’avances, si no penses amb estratègia i a dos o tres anys vista, no tens res a fer. Jo crec que és fonamental per al ressorgiment de l’economia després d’aquesta aturada.

Un altre aspecte important és la transició energètica i lluita contra el canvi climàtic. Com ho teniu al Prat?

Som un laboratori del canvi climàtic, de les infraestructures i del propi capitalisme cap als espais naturals, la natura i el medi ambient,  i com a tal laboratori dediquem tots els recursos que podem per això: per una banda la protecció del territori i el medi ambient però també la transició energètica. Creiem que hi ha d’haver més sobirania en energia, de la mateixa manera que al Prat la tenim amb aigua, que està gestionada per una empresa pública.

És fonamental també en el món de l’energia i aquesta transició energètica va cap aquí: cap a la sobirania energètica de l’Administració sinó també les empreses petites, mitjanes i grans i la ciutadania. Per això volem crear comunitats energètiques. comunitats d’energia perquè les persones siguin sobiranes a l’hora d’usar un bé tan essencial. Al Prat fem una aposta molt forta per la transició energètica. Estem acabant la licitació de 22 cobertes d’edificis municipals amb plaques fotovoltaiques i hem arribat a un acord amb les tres esglésies catòliques de la ciutat per tal de cobrir també aquests sostres de fotovoltaiques, però hem d’anar encara més enllà. Hem d’aconseguir compartir l’energia sobrera de les fotovoltaiques amb la gent que viu al voltant formant comunitats d’energia.

L’Ajuntament també s’encarrega de l’urbanisme, quins projectes teniu?

En qüestió d’espais urbans seguim apostant per una pacificació dels carrers. A tota la ciutat es circula a 30 km/h i anem traient el vehicle de l’espai públic, apostant per unes places d’aparcament soterrades i afavorint que el carrer prengui una dimensió molt més amable. Apostem per la pavimentació dels carrers i tenim un projecte molt interessant a l’Avinguda del Canal que generarà un eix verd de nord a sud, una avinguda verda, sense cotxes. Fa molts anys que treballem en convertir els espais públic en espais dedicats a les persones i en aquells carrers en que la mobilitat ens permetia eliminar la circulació hem fet unes voreres en forma de plataformes que visualment generen un espai molt més amable.

Tenim una ciutat totalment plana i es pot anar sense problema d’una punta a l’altra caminant o amb bicicleta. Per tant, hem de deixar de pensar que el cotxe ha d’estar aparcat a la porta de casa i que l’hem d’agafar i deixar allà on anem ni que sigui un trajecte curt. Apostem pel cotxe compartit, en breu tindrem una flota de vehicles elèctrics compartits, bicicleta compartida i espais per poder deixar la bicicleta a l’espai públic. El Prat és una ciutat molt amable per anar a peu i la ciutadania cada cop ho entén més.

El Prat té un element que el fa únic: l’aeroport i encara un altre: La Ricarda. No n’havíem sentit a parlar però de cop i volta La Ricarda es va posar al centre de les notícies. Què en podeu dir?

Portem molts anys resistint i no cedirem ni un pam més del nostre municipi a aquestes grans infraestructures que són el port i l’aeroport. Són estructures de país, sabem que són necessàries i al final algú les ha de tenir, però no volem ser el pati del darrera de Barcelona i de tot el país. Aquestes infraestructures ocupen el 50% del nostre territori, però al port i a l’aeroport els demanem germanor, una bona convivència com a veïns i veïnes. Tot el que fa referència al port ho acordant de forma consensuada, arribant a acords i d’una forma amable. En canvi amb AENA no hem sigut capaços d’arribar a aquesta entesa. El que proposaven era totalment irracional. Vam tenir la sort de comptar amb els mitjans de comunicació que ens van donar veu com a Ajuntament que representàvem els veïns i veïnes, les entitats i tota aquella gent que s’havia sumat amb molta força a la negativa d’ampliació.

Ampliar l’aeroport és una qüestió de país però també ho és la infraestructura verda metropolitana i és una estructura verda de país. Igual passa amb el Parc Agrari. El Prat és el rebost de tota la zona metropolitana. Quan parlem d’alimentació sostenible parlem de proximitat i per tant, no pot ser que ens carreguem el Parc Agrari. L’ampliació de l’aeroport significava la destrucció d’aquestes dues zones. Nosaltres ho vam dir i vam demostrar que no era una negativa perquè sí, sinó que apostàvem per una alternativa al que s’estava proposant, i que no era possible la destrucció de La Ricarda perquè això afectava tot l’ecosistema. S’ha imposat el sentit comú i seguim treballant per aquesta protecció.