La nova fase de la restauració del Castell de Castelldefels ha donat un pas endavant. Es tracta del projecte per a la restauració de totes les façanes de l’edifici. La Diputació de Barcelona lliura a l’Ajuntament un projecte que ha dirigit el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de l’ens supramunicipal (SPAL).
En aquest projecte s’inclouen els àmbits de la torre de l’homenatge, el cos principal, el cos de migdia i el pati d’armes.
El treball dona resposta a la voluntat municipal de restaurar l’edifici i preveu unes obres que s’han pressupostat en un total d’1,2 milions d’euros, desglossades en quatre fases per tal de facilitar la seva execució.
El projecte prescriu la reparació dels punts per on pot filtrar l’aigua de pluja, la consolidació de tots els paraments i la restauració dels seus revestiments i, finalment, la reparació del coronament de merlets, per tal de garantir la seguretat constructiva i funcional i de restaurar la imatge i la unitat arquitectònica del Castell de la ciutat.
Els treballs de restauració duts a terme pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona (SPAL) al Castell de Castelldefels van començar l’any 1989 amb els preceptius estudis històrics, artístics i constructius. En els anys posteriors, s’hi van fer obres de restauració i d’adequació als nous usos, que van abastar les dependències interiors i les cobertes de l’edifici. A les façanes, en canvi, no s’havia actuat i actualment es troben en mal estat de conservació.
El projecte forma part del procés de restauració de l’edifici, que es duu a terme d’acord amb el Pla d’usos del castell de Castelldefels redactat l’any 2001 per l’Ajuntament amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Un element arquitectònic identitari del municipi
El Castell de Castelldefels, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), es troba al cim d’un promontori que predomina sobre el municipi, a 59 metres sobre el nivell del mar. Està format per dos cossos: el cos de llevant, de mitjan segle XVI, i el cos de ponent, bastit al segle XVIII. És l’element arquitectònic més significatiu de la població. Al subsol hi ha estructures de les èpoques ibèrica i romana.
Els antecedents de la fortalesa daten del segle X, com els del temple del castell. Els orígens materials existents a l’actual castell estan datats del segle XVI (1550-1600) i l’església de Santa Maria va ser reconstruïda a inicis del segle XII i fortificada al segle XIV. Les successives ampliacions del recinte fortificat durant els segles XVII-XVIII varen definir el volum del castell actual.
L’any 1988 el conjunt del Castell de Castelldefels va ser adquirit per l’Ajuntament de Castelldefels. Fins aleshores, la seva aparença s’havia mantingut invariable d’ençà la primera restauració sufragada per la família Girona el 1897, propietària en aquella època. La primera restauració del Castell va ser dirigida pel mestre d’obres Ramón Soriano Tomba i la segona, del 1910, fou a l’església del Castell, dirigida per l’arquitecte Enric Sagnier.
A les darreries del segle XX, la Diputació de Barcelona, a través de l’SPAL, va dur a terme les obres de restauració de l’església. Les intervencions se centraren al mateix temple (1990, 1991-1995) i al recinte de la capçalera i rectoria, i van anar precedides d’un seguit campanyes arqueològiques (1990-1991, 1992-1993 i 1994-1995).
