Lídia Muñoz: “L’obra de soterrament de la via ha arribat després de 40 anys de demanar-ho”

Sant Feliu de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat és un dels municipis més actius de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta d’una ciutat amb un poderós teixit industrial i una intensa vida associativa i cultural. La seva alcaldessa Lídia Muñoz, parla dels plans de futur per a Sant Feliu en aquesta entrevista per a La Ciutat.

La pandèmia ha marcat la primera meitat del mandat d’una forma poderosa. Com valora aquests primers dos anys de govern?

Per nosaltres, com per a tot el municipalisme, l’esclat de la pandèmia va ser un trasbals que va afectar les agendes dels governs locals. A nivell local hem hagut de fer front a moltes situacions per les quals ni estàvem preparats ni teníem competències; però també vam entendre que havíem de donar resposta a les garanties dels drets dels nostres ciutadans, més enllà de la situació de confinament o de les situacions que ens poguéssim trobar. Hem treballat de manera molt ferma per garantir els drets dels ciutadans i també en un pla de reconstrucció econòmica i social en el que ens hi hem abocat d’una manera participada seguint les indicacions dels Serveis Socials i econòmics de Sant Feliu de Llobregat. Ara estem veient seus fruits i donant resposta a totes aquestes línies d’actuació, més enllà dels plans d’actuació del mandat que ens hem marcat.

Els ajuntaments, lluny d’aturar la seva activitat, encara l’han intensificat més per donar totes aquestes respostes que la ciutadania demanava en un moment tan complicat. Com ho heu gestionat a Sant Feliu de Llobregat?

Nosaltres vam ser els últims en tancar la persiana i no ho vam fer fins a tenir tots els procediments digitals, i fins i tot manuals de trucades, dels serveis municipals preparats. No ens hem aturat en cap moment. Que els nens no anessin a l’escola no es va traduir en què no tinguessin beques menjador i vam garantir el dret a l’alimentació més enllà del confinament; hem fet molts tràmits que no existien, com el padró electrònic, i el vam preparar perquè estar empadronat o disposar del certificat del padró era un requisit per demanar moltes altres ajudes. Hem innovat en període de pandèmia i no ens hem aturat en cap moment, més aviat al contrari.

L’economia s’ha ressentit molt de l’aturada pandèmica. Quines accions s’han posat en marxa per reactivar l’economia del municipi?

Nosaltres hem fet el que indicava el principi del Pacte de Ciutat, i també és gràcies a les directius de l’Estat de poder utilitzar els romanents que hem injectat al pressupost del 2021 7.8M€. Això, a la pràctica, vol dir cap a un 20% del nostre pressupost destinat a programes extraordinaris vinculats a la rehabilitació econòmica i social de Sant Feliu de Llobregat. En aquest Pacte de Ciutat hi ha diferents accions, unes vinculades a les inversions, a contribuir a fer una política resilient, unes altres vinculades a l’activitat econòmica en tots aquestes ajudes per les activitats que han tingut una baixada d’ingressos, i també ajudes socials per habitatge, per persones amb discapacitat pels temes terapèutics… ajudes vinculades a molts àmbits i que formen un gran paquet d’aquest pacte.

Després tenim engegats altres programes interessants com per exemple per a la contribució de la disminució de la bretxa digital. Estem fent activitats concretes per a públics concrets per això, perquè l’obligatorietat que ens ha marcat la pandèmia de relacionar-nos de maneres diferents no creï desigualtat. En això també estem treballant d’una manera molt ferma.

Un altre aspecte important per a la reactivació econòmica de Sant Feliu de Llobregat passa pels polígons. Què podeu explicar al respecte?

Fa anys vam signar un conveni amb l’actuació d’empresaris del Pla i amb altres polígons de la ciutat per tenir una relació cordial i un enteniment periòdic amb aquesta associació per qualsevol dels temes que puguin sorgir. Anem treballant contínuament sobre temes de mobilitat, senyalització, etc. De fet, en el mandat anterior vam invertir gairebé 1.5M€, també amb unes ajudes vinculades a l’àrea metropolitana. En aquest aspecte sempre hem tingut referències que les ciutats han de ser espais per treballar, perquè creïn llocs de treball, activitat econòmica i això no ho volem deixar de banda. Llavors aquesta relació cordial que tenim amb l’Associació d’Empresaris ens ajuda a treballar conjuntament els objectius de millora contínua en els espais industrials.

L’urbanisme és sempre el pal de paller de l’activitat de l’Ajuntament. Com esteu en aquest aspecte?

En aquest moment tenim entre mans un gran projecte, llargament esperat, una gran obra d’infraestructura, que és el soterrament de les vies del tren. Fa 40 anys que ho estem demanant i ara ja ho tenim aquí. Les obres van començar el juny després del concurs d’idees que va començar el 2018 i que ha culminat amb una consulta ciutadana. És cert que la pandèmia ha aturat les obres durant unes setmanes, però finalment  ja està en marxa.

A banda d’aquests que ha esmentat, quins seran els altres projectes prioritaris previstos per la segona part del mandat i fins al final de la legislatura a Sant Feliu de Llobregat?

Tenim tota una sèrie d’actuacions sumades a altres actuacions del Pacte de Ciutat, en matèria de refugis climàtics i inversions vinculades a millorar el nostre espai públic. Ja tenim projectes adjudicats, millores per la mobilitat i la vianització, tenim la plaça d’Alfons Comín també pendent de l’inici d’obra i altres projectes que s’estan preparant. El gran projecte de soterrament fa que haguem d’estar pendents d’anar preparant la ciutat perquè les interferències a nivell de mobilitat siguin mínimes i també l’impacte de l’obra pugui tenir sobre la ciutat, en el dia a dia de la gent.

Participeu en els fons europeus Next Generation?

Així és. Tenim prevista una taula d’informació de tot el que té a veure amb els fons europeus Next Generation en temes d’economia circular i de generació d’energies verdes, teulades solars i transició energètica. Jo crec que són molts aspectes que tenim a la ciutat i a banda, el sòl industrial ha de ser també un punt per tenir present en totes aquestes millores, amb les ajudes que puguem rebre des d’Europa.

Heu posat en marxa una campanya per conscienciar sobre l’increment de la fracció orgànica en els residus municipals?

 Tenim diferents campanyes a nivell de residus, tenim aquesta a nivell orgànic, que és de fet la fracció que més ens preocupa perquè és la fracció que tenim amb les xifres de menor recaptació d’orgànica i a més també tenim una altra campanya vinculada a reducció de plàstics a nivell comercial. I també per a la fracció de cartró hem fet una modificació del contracte de recollida d’escombraries i ara la recollida de cartró es fa porta a porta als comerços. Si en alguna cosa de gestió dels residus hem de millorar és en l’aspecte comercial. Les activitats econòmiques també generen aquest tipus de residus i anar directament a les portes dels comerços a recollir aquesta fracció millorarà les xifres de recollida selectiva.

A nivell sanitari, de serveis socials i cura de les persones, teniu algun projecte que sigui nou, alguna cosa que vulgueu destacar en aquest aspecte?

Doncs a nivell d’atenció social destaco un programa bastant innovador que estem duent a terme. Es tracta d’una eina predictiva en matèria social. És la utilització de les nostres dades per no només fer una atenció social a demanda i efectiva, perquè estem acostumats que els serveis socials atenem a les persones que ens arriben a l’Ajuntament, sinó també per canviar aquest model més assistencialista per un altre encaminat al foment de garantia de drets. Volem tenir les dades objectives i ben endreçades de la nostra ciutat, per saber on tenim els nuclis de vulnerabilitat per poder-los atacar directament.

Pensa que la ciutat necessita una reactivació cultural?

Jo crec que sí, perquè aquesta aturada ha provocat que el teixit cultural es ressenti. Això sí que ens preocupava molt i de fet, també en confinament, hem tingut diferents iniciatives, més digitals, més audiovisuals, més vinculades a altres tipus de consum; però les ganes de reprendre els carrers i l’activitat cultural normal, sempre amb molt de respecte i seguint les normes sanitàries que s’imposin a cada moment.

És una qüestió d’estar sempre presents al costat de les persones perquè aquesta és, al capdavall, la funció de l’Ajuntament, donat que és l’administració que la gent té més a la vora, més propera i la que ha de donar la primera resposta.