Els nous habitatges en l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, al districte de Sant Andreu, començaran a ser una realitat previsiblement després de l’estiu, en iniciar-se ara la licitació per a la construcció dels primers habitatges de reallotjament. Es tracta de la convocatòria per aixecar la primera fase d’un dels dos blocs d’habitatge públic on es començaran a reallotjar les famílies residents en els edificis afectats per la renovació urbana de l’àmbit.
En aquesta primera fase, s’adjudicaran les obres per aixecar la primera part d’un dels dos blocs municipals previstos, de 41 habitatges. En els pròxims mesos està prevista la licitació de les obres del segon bloc, de 53 habitatges, i un cop s’enderroqui la presó, es completarà la segona part del primer bloc, amb 35 habitatges més. En total, l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) construirà amb aquestes promocions 129 habitatges per a les famílies que s’hauran de reallotjar.
La licitació d’aquests habitatges és el primer pas en la reparació d’un greuge històric per a les veïnes i els veïns del barri, oblidat durant molts anys. Després de molt de temps de no resoldre’s el futur de l’àmbit de la presó de Trinitat Vella, el govern municipal ha aconseguit tirar endavant la projecció d’aquests habitatges, que permetran començar a reallotjar el veïnat després de la signatura del conveni de presons. Aquesta licitació és possible després de tenir llum verda el març del 2021 a l’acord entre l’Ajuntament i la Generalitat per reprendre el trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i Trinitat Vella cap a la Zona Franca. La cessió dels dos solars per a la construcció dels nous equipaments havia quedat aturada per l’aparició de restes de metalls pesants al subsòl de les parcel·les que l’Ajuntament es va comprometre a cedir a la Generalitat.
Amb aquell acord es va posar en marxa el compte enrere per al trasllat de les presons de Trinitat i Wad-Ras. La presó de la Trinitat es va inaugurar el 1964, i durant els seus 57 anys d’història, s’ha adaptat a diversos usos: primer, per a dones; després, per a joves; i, finalment, com a centre obert. Des del 2009, està parcialment enderrocada. Ara que els terrenys de la presó són de l’Ajuntament de Barcelona, s’iniciarà la construcció d’una fase inicial dels habitatges per a les persones afectades pel procés de reallotjament. Això suposarà la construcció de 129 habitatges. En fases successives, i condicionat al moment del trasllat del Centre Penitenciari, es construirà la resta d’immobles previstos a la parcel·la de la presó i entorns, que suposarà un total de 410 habitatges de protecció oficial.
D’altra banda, aquesta actuació s’emmarca al Pla de Millora Urbana (PMU) aprovat el 2019 i que intervé en una superfície de 56.665,29 m2, dels quals 36.160 m2 seran de sostre residencial i 23.355,92 m2 estaran dedicats a espais lliures. En total, la transformació prevista en tot aquest àmbit preveu arribar a 450 nous habitatges.
Aquesta gran actuació a l’àrea de Trinitat Vella Nord, juntament amb l’executada a Via Bàrcino, arriba després del conjunt d’intervencions que s’han dut a terme al barri com són la renovació de la plaça de la Trinitat Vella i del carrer Galícia; la creació de la Plaça dels Infants; la millora del CEM Trinitat Vella, o el projecte del nou Centre de vida comunitària de la Trinitat Vella, un equipament on s’hi ubicaran diversos serveis municipals a més d’una nova perspectiva de gestió de l’edifici, i les obres en marxa de 139 habitatges públics de lloguer, 85 dels quals seran amb serveis per a gent gran.
