La Universitat de Barcelona (UB) ha subscrit avui el protocol d’adhesió de la universitat a la Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona. La signatura de l’acord ha tingut lloc a la Universitat de Barcelona en un acte presidit per la tinenta d’alcaldia d’Agenda 2030, Transició Digital, Esports i Coordinació Territorial i Metropolitana, Laia Bonet; Simona Levi, en representació d’Xnet i el rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia Olmos. També el comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern, Michael Donalsdon ha participat d’aquesta signatura.
La tinenta d’alcaldia ha celebrat que la UB hagi fet el pas “per dotar-se d’una eina que permeti fer aflorar casos de mala praxis, si se’n produïssin, i sobretot garantint l’anonimat del denunciant, la qual cosa assegura la seva privacitat i protecció”. Així mateix, Laia Bonet ha recordat que “la directiva europea de protecció de whistleblowers és un instrument necessari per garantir la transparència i el retiment de comptes i, en canvi, encara està pendent de transposició a la legislació espanyola”. “Les institucions a nivell local ja estem prenent la iniciativa per avançar en pràctiques pioneres de bon govern i és hora que tinguem una legislació marc que hi doni cobertura”, ha conclòs.
Per part de la Universitat de Barcelona, el rector ha subratllat que “la integritat i la transparència són valors imprescindibles per al bon govern, especialment en el cas de les administracions públiques. No només per garantir el rendiment de comptes davant la ciutadania, sinó per promoure els lligams de confiança necessaris per afavorir la implicació i participació de la ciutadania com a motors del progrés social”. Segons Joan Guàrdia Olmos “es tracta d’un objectiu que esdevé especialment ineludible en el context universitari on l’aspiració de trencar les fronteres del coneixement i promoure la ciència ciutadana com a eina de transformació només són possibles amb plenes garanties d’actuacions institucionals adequades. Aquesta eina i el canvi de paradigma en la gestió pública que representen són un pas fonamental en aquesta direcció”.
Fins ara ja son 11 les institucions que han apostat per replicar aquesta eina que busca prevenir males pràctiques i lluitar contra el frau. El model de Bústia Ètica i de Bon Govern de Barcelona s’ha implantat a la Generalitat de Catalunya, en els Ajuntaments de Lleida, Terrassa i Mollet del Vallés, en la Universitat Pompeu Fabra, a l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i en les Oficines de Antifrau de Catalunya i València. També han signat l’AMB i l’Agència Antifrau de les Illes Balears. A més, tant “el Buzón de Colaboración” de la Comisión Nacional de Mercados y la Competencia(CNMC) com el canal intern d’alertes del Consello de Contas de Galicia s’inspiren en ella.
La Bústia Ètica i de Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona es va posar en marxa el 20 de gener de 2017, com un canal segur i bidireccional de participació electrònica de denúncies ciutadanes i del propi personal municipal contra la corrupció o altres pràctiques lesives per al bon govern de la ciutat. La bústia permet posar en coneixement de l’Ajuntament aquells processos irregulars o conductes que poden resultar contràries als principis ètics i de conducta, garantint sempre la confidencialitat, l’anonimat i la indemnitat del comunicador per vèncer el temor de patir qualsevol represàlia.
Aquesta eina també ofereix la possibilitat d’adjuntar fotografies, vídeos i altres documents així com establir i mantenir un espai de comunicació constant i segur entre el comunicador anònim i l’òrgan gestor, aquest tret essencial la converteix en una eina d’inestimable valor en la prevenció i lluita per la consolidació de l’ètica i la bona governança en les institucions públiques i contra el frau i la corrupció. Tot això amb l’objectiu de que la gestió municipal es desenvolupi amb un total respecte als valors de qualitat democràtica i de bona administració, en un context de millora continua en la qualitat dels serveis públics.
Barcelona va ser la primera ciutat d’Espanya i Europa en crear una eina amb programari lliure i xarxa encriptada Tor per garantir l’anonimat del denunciant, avançant-se així a la Directiva Europea de protecció dels denunciants de la corrupció o whistleblowers aprovada el 23 d’octubre de 2019 i de la qual ha finalitzat el termini per a la seva transposició sense que aquesta s’hagi produït. Desenvolupada i implementada amb la col·laboració desinteressada de la plataforma ciutadana Xnet , mitjançant la interfície Globaleaks (un projecte de programari lliure de l’Hermes Center for Transparency and Digital Human Rights), disposa d’un codi lliure, modificable i replicable, sempre que es reconegui i indiqui expressament l’autoria, a parts iguals, d’Xnet i l’Ajuntament de Barcelona.