L’augment de la calor a l’àrea metropolitana de Barcelona obliga a reforçar la xarxa de refugis climàtics

La metròpolis afronta onades de calor més intenses i freqüents amb mesures coordinades per protegir la salut pública i reduir la vulnerabilitat social

27 de maig de 2026 a les 22:00h

El canvi climàtic està provocant una transformació notable a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb un increment sostingut de les temperatures i fenòmens associats com les sequeres prolongades i pluges torrencials que generen inundacions. Les projeccions climàtiques més actuals confirmen aquesta tendència, posant en evidència riscos creixents per a la població.

Impacte directe de la calor sobre la salut

Un dels principals perills d’aquest escenari és l’increment en freqüència i intensitat d’onades de calor, que tenen repercussions immediates en la salut ciutadana. L’anàlisi de dades sobre mortalitat a l’àmbit metropolità mostra una clara correlació entre episodis càlids i un augment en les defuncions, especialment entre col·lectius vulnerables. Així, "la calor ja no és només un fenomen ambiental, sinó un risc sanitari i social estructural que requereix una resposta pública específica".

Les persones grans, infants, dones embarassades i pacients amb determinades malalties són els grups més afectats. Segons l’Índex de Vulnerabilitat al Canvi Climàtic (IVAC), desenvolupat conjuntament per l’Institut Metròpoli i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), unes 526.000 persones, equivalent al 16% dels habitants metropolitans, presenten especial vulnerabilitat davant la calor. Aquestes es concentren principalment en nou municipis.

L’elevada exposició s’explica per una combinació complexa de factors socials, demogràfics i urbans que tendeixen a coincidir en territoris específics. Entre aquests destaquen:

  • Zones densament poblades amb escassetat d’espais verds.
  • Situacions socioeconòmiques desfavorides: rendes baixes, menor proporció d’estudis superiors o elevada presència de població estrangera.
  • Dona gran resident en habitatges construïts entre 1951 i 1980.
  • Persones grans que viuen soles en immobles anteriors a 1950.

Aquests elements actuen conjuntament amplificant el risc davant onades tèrmiques severes.

Xarxa metropolitana creixent de refugis climàtics

L’AMB està impulsant diverses mesures amb l’objectiu central d’oferir protecció efectiva contra els impactes derivats del creixement progressiu de les temperatures extremes. Una iniciativa destacada és la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), formada per equipaments habitualment destinats a altres usos però adaptats temporalment per garantir confort durant períodes càlids mitjançant climatització o recursos naturals com ara vegetació abundant.

Aquesta xarxa comprèn dos tipus principals:

  • Refugis interiors: biblioteques, centres cívics, casals de gent gran, mercats municipals, museus o poliesportius.
  • Refugis exteriors: parcs gestionats tant per entitats metropolitanes com municipals i piscines públiques.

L’aigua com a element clau

D’acord amb les últimes dades recollides per l’AMB, la disponibilitat hídrica destinada al reg és fonamental perquè els refugis exteriors puguin exercir adequadament el seu paper refrescant durant les onades extremadament càlides. La sequera severa viscuda recentment ha limitat el reg d’aquests espais verds ocasionant que pateixin nivells d’estrès tèrmic superiors als carrers adjacents. Per això es posa èmfasi a garantir recursos hídrics suficients perquè aquests espais funcionin realment com punts frescos durant els episodis crítics.

Guille López, conseller delegat d’Acció Climàtica a l’AMB afirma: "És necessari que l’AMB s’encamini cap a la creació d’un Pla metropolità de calor, que converteixi la resposta a la calor en una política pública estructural, capaç de protegir la ciutadania i d’adaptar la metròpolis a un escenari climàtic que ja és present i que s’intensificarà en les properes dècades".

Xarxa completada als 36 municipis metropolitans

Pel primer cop aquest any es cobreix tota l’àrea dels 36 municipis metropolitans amb espais disponibles on resguardar-se del fred extrem estival. S’han incorporat 75 nous refugis, sumant un total global fins als 319 punts accessibles: 188 equipaments interiors climatitzats, 108 parcs públics gestionats localment o des del nivell metropolità i 23 piscines municipals; suposa un increment del 31% respecte al període anterior (temporada del 2025).

Aquests refugis ofereixen cobertura directa aproximadament al 86,7% dels habitants dels municipis diferents Barcelona ciutat —un total superior a 1,5 milions de persones. En particular pel col·lectiu més vulnerable segons IVAC (valor superior a 61), aquest percentatge puja fins al 95,4%, assegurant accés ràpid (menys de deu minuts caminant).

Tota aquesta informació es pot consultar detalladament al web oficial de l’AMB juntament amb telèfons útils i adreces web dels equipaments perquè els usuaris coneguin horaris i períodes oberts entre l'1 juny - 30 setembre cada any.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit