La jutgessa de Martorell que investiga la mort del fundador de Mango, Isak Andic, ha acordat citar a declarar com a testimonis la parella de l’empresari, les seves filles -germanes de l’acusat, Jonathan Andic- i la terapeuta familiar, entre altres.
Són una dotzena de testimonis, entre ells els de dos agents de Mossos de la Unitat d’Intervenció de Muntanya, segons ha avançat ‘La Vanguardia’. En la resolució, confirmada pel TSJC, també insta el cos a investigar la identificació dels dos excursionistes que van interaccionar amb Jonathan Andic el dia dels fets, així com una pericial de reconstrucció de la caiguda d’Andic que sigui conjunta amb els doctors que li van practicar l’autòpsia i amb els perits d’inspecció ocular.
L’objectiu d’aquesta pericial, continua la jutgessa, és disposar d’un estudi de la tipologia de les lesions que presentava la víctima amb la possible dinàmica dels fets i vestigis trobats al lloc, com el rellotge, la jaqueta, les marques al camí i les restes de sang.
A més, també acorda demanar al Servei Català de la Salut o a l’entitat mèdica vinculada a la targeta sanitària de l’empresari el seu historial mèdic, assistencial i farmacològic.
La jutgessa demana als Mossos un informe per valorar si és possible utilitzar l’aplicació de WhatsApp des d’un ordinador i sense tenir el terminal mòbil, així com requerir a Mango i al seu responsable de Ciberseguretat, Privacitat de Dades, Tecnologia i Anàlisi Avançada perquè aportin un registre dels terminals mòbils entregats a cada empleat, i en especial a Jonathan Andic entre els anys 2020 i 2025.
D’altra banda, la jutgessa demana a la fiscalia que motivi altres diligències que ha reclamat, com ara instar els Mossos perquè esbrinin les dates i circumstàncies del viatge de Jonathan Andic a l’Equador; la investigació dels moviments bancaris de l’investigat entre el 23 i el 27 de març del 2025; la intervenció dels ordinadors i altres dispositius electrònics de Jonathan Andic; la investigació de totes les comunicacions de l’investigat en els moments en què l’antena de telefonia que dona cobertura al lloc dels fets va captar el seu telèfon (dies 7, 8 i 10 de desembre), i també de tots els telèfons mòbils connectats a l’antena en qüestió per poder identificar els dos excursionistes que van interactuar amb Jonathan Andic.
LA PSICOTERAPEUTA, 'LA TERCERA PERSONA'
Pel que ha transcendit fins ara del cas Andic, la psicoterapeuta que apareix citada en la investigació és Julia L., una professional d'origen equatorià molt coneguda en determinats cercles empresarials i familiars de l'alta societat catalana. La jutgessa ha ordenat investigar la seva possible influència en la relació entre Isak Andic i el seu fill Jonathan, tot i que no està imputada ni acusada de cap delicte.
La professional escollia famílies de la burgesia catalana, amb patrimonis elevats, especialment en conflictes familiars, successoris i relacionals. La seva intervenció no es limitava a sessions individuals, sinó que sovint incloïa dinàmiques familiars complexes, les quals ha qualificat la defensa de Jonathan Andic com a una "teràpia psicoanalítica fortament directiva".
Alguna expacient -citada a RAC1- ha qualificat de 'molt durs' els mètodes de l'especialista, malgrat que l'interès de la investigació se centra en si la terapeuta hauria tingut una influència rellevant en qüestions que anaven més enllà de l'àmbit estrictament clínic, com ara les disputes sobre una possible "herència en vida" entre Isak i Jonathan Andic. Precisament per això la jutgessa ha demanat als Mossos que analitzin l'abast real de la seva intervenció.
Un altre element que ha alimentat el debat és l'ús de conceptes freudians com el de "matar el pare", que la defensa de Jonathan Andic sosté que s'utilitzaven en sentit simbòlic i terapèutic dins d'aquest procés psicoanalític. La Fiscalia, en canvi, ha incorporat alguns missatges amb aquesta expressió dins dels indicis que analitza la causa.