La justícia anul·la l’ERO que va acomiadar 115 treballadors a Catalunya: Entre 18 i 30 milions d'euros

El jutjat declara nul l’expedient del 2024 per manca d’informació en la negociació i la factura per a l'empresa podria ascendir als 30 milions d'euros en indemnitzacions i salaris

15 de juliol de 2026 a les 17:43h

La justícia ha declarat nul l’Expedient de Regulació d’Ocupació que Leitat va aplicar el 2024 i que va afectar 115 treballadors. La plaça número 1 del jutjat social de Terrassa ha donat la raó a la seixantena d’empleats que van portar el cas als tribunals, en considerar que durant el procés hi va haver defectes d’informació que van impedir una negociació real.

Entre els acomiadats hi havia treballadors del centre d’I+D Esteve WeLab, comprat per Leitat el 2020 i que posteriorment es va decidir tancar. Segons la defensa dels demandants, el centre tecnològic podria haver d’afrontar salaris de tramitació, indemnitzacions i cotitzacions a la Seguretat Social per un import de fins a 18 milions d’euros.

L’advocat de Galiber Legal, Tirso Garcia, alerta que la xifra podria enfilar-se fins als 30 milions si la resta de persones afectades per l’ERO que no van participar en el procés judicial reclamen les mateixes condicions. “La nul·litat té efectes universals”, ha apuntat.

 

El jutjat veu manca d’informació econòmica

La sentència considera acreditat que l’Associació Acondicionamiento Tarrasense, que va negociar l’expedient, i la Fundació Leitat formaven part d’un grup “patològic” d’empreses. El jutjat també conclou que no es va aportar tota la informació econòmica necessària amb prou temps perquè la representació dels treballadors pogués analitzar-la i negociar amb garanties.

Les dues entitats comparteixen president i vicepresident, i també promotors institucionals com la patronal Cecot i Acció, l’agència de competitivitat del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.

El conflicte s’arrossega des de principis del 2024, quan Acondicionamiento Tarrasense va comunicar la intenció d’iniciar un acomiadament col·lectiu que inicialment afectava 160 persones. Durant les reunions de la comissió negociadora, els sindicats van reclamar els comptes anuals de la Fundació Leitat perquè consideraven que formava part del mateix grup empresarial.

Segons recull la sentència, aquesta documentació es va aportar tard: els comptes d’un exercici es van presentar el 15 de març i l’acord de l’ERO es va signar el dia 19, amb “escàs temps” per estudiar-los i negociar-ne el contingut.

 

Pèrdues en una entitat i beneficis en l’altra

Un dels punts clau de la resolució és que l’empresa hauria justificat l’acomiadament col·lectiu amb els comptes d’Acondicionamiento Tarrasense, que reflectien 16 milions d’euros de pèrdues, però hauria omès els de la Fundació Leitat, que en el mateix exercici presentava un benefici de 6,1 milions.

La jutgessa conclou que no revelar l’estructura societària real durant la negociació va impedir valorar correctament la situació econòmica del conjunt del grup. La sentència subratlla que només amb la documentació comptable de totes les empreses implicades pot existir una negociació efectiva durant el període de consultes.

El procés va acabar amb un acord que rebaixava el nombre d’afectats de 160 a 115 i fixava indemnitzacions de 30 dies de salari amb un topall de 12 mensualitats. Després, es va tancar el centre WeLab, amb l’acomiadament de 68 treballadors d’aquest espai i 47 més d’altres centres.

 

Leitat defensa que va actuar correctament

Leitat està analitzant la sentència abans de decidir els pròxims passos. Fonts de l’entitat defensen que van actuar “correctament en el procediment” i sostenen que l’ERO estava justificat amb un informe tècnic elaborat per PwC i executat per un despatx especialitzat en dret laboral.

L’entitat també recorda que l’expedient va obtenir informe favorable de la Inspecció de Treball, que es va signar amb l’acord de la majoria dels membres de la comissió negociadora i que va ser avalat per una àmplia majoria dels treballadors de l’entitat.

Sobre l'autor
eric mendo foto
Eric Mendo
Veure biografia
El més llegit