Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG) ha rebut aquest dilluns una delegació d’investigadors del Japó interessada a conèixer les metodologies desenvolupades a Catalunya per utilitzar els ratpenats com a aliats naturals en el control de plagues agrícoles.
L’estada de treball s’allargarà fins al 16 de setembre i se centrarà especialment en els projectes del Grup de Recerca BiBio, vinculat al museu i al Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC.
La delegació està formada pels investigadors Hobun Ikeya, Takeshi Seki i Naoko Kumagai, acompanyats per dues intèrprets. El viatge fins a Granollers arriba, segons el museu, després de la recomanació d’experts dels Estats Units, que van assenyalar BiBio com un dels grups de referència en l’estudi dels ratpenats com a bioindicadors i agents de biocontrol.
Visites a l’Empordà, el Penedès i el Delta de l’Ebre
La visita ha començat amb una recepció institucional a l’Ajuntament de Granollers. L’alcaldessa, Alba Barnusell, ha donat la benvinguda a l’equip japonès i ha destacat la projecció internacional que la recerca del Museu de Ciències Naturals aporta a la ciutat.
Tot seguit, la delegació ha iniciat el treball de camp amb els investigadors del museu. La primera parada ha estat a l’Empordà, mentre que aquest dimarts el recorregut continuarà per les vinyes del Celler Recaredo, al Penedès, i pel Parc Natural del Delta de l’Ebre.
L’objectiu és veure sobre el terreny els sistemes experimentals i els mecanismes de seguiment que s’utilitzen en conreus, arrossars i zones humides.
Ratpenats per reduir pesticides
El grup BiBio acumula més de dues dècades d’experiència en l’estudi dels quiròpters i de la seva relació amb els ecosistemes agrícoles.
Entre els seus projectes hi ha assajos desenvolupats en arrossars d’Europa i Amèrica mitjançant grans gàbies d’exclusió. Segons els resultats obtinguts pels investigadors, la presència de ratpenats pot arribar a reduir gairebé a la meitat els danys provocats per algunes plagues, com el cuc barrinador de l’arròs (Chilo suppressalis), ja que aquests mamífers depreden l’insecte durant la seva fase de papallona nocturna.
Aquesta funció natural permetria reduir l’ús de tractaments químics i, segons els estudis del grup, generar també un estalvi econòmic important per al sector agrari.
Al Delta de l’Ebre, per exemple, el museu gestiona des de fa dues dècades caixes refugi destinades a la pipistrel·la nana (Pipistrellus pygmaeus). Aquestes instal·lacions han arribat a acollir milers d’exemplars i, segons BiBio, han contribuït a reduir fins a un 83% la incidència de determinades plagues.
El Japó estudia aplicar el model als seus conreus
L’interès dels investigadors japonesos se centra ara a comprovar si aquests sistemes es poden traslladar a l’agricultura del seu país. Durant l’estada estudiaran tant les caixes refugi com les tecnologies de bioacústica utilitzades per detectar i seguir l’activitat dels ratpenats.
La visita reforça també la dimensió internacional del Museu de Ciències Naturals de Granollers, que desenvolupa projectes de seguiment de biodiversitat centrats en ratpenats, petits i mitjans mamífers, papallones i amfibis.
