L’Hospitalet de Llobregat arriba a l’equador del mandat 2023–2027 amb un executiu de continuïtat encapçalat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que va revalidar el maig del 2023 l’alcaldia amb 13 dels 27 regidors. La transició en el lideratge, amb el relleu de Núria Marín per David Quirós el juny de 2024, ha mantingut les línies estratègiques del mandat anterior. En aquest primer tram, l’activitat institucional s’ha centrat en projectes d’ampli abast urbanístic, millores en serveis bàsics i una aposta per la sostenibilitat, tot i que continuen oberts diversos fronts socials, especialment en matèria d’habitatge i seguretat.
Urbanisme: grans operacions i nous consensos
Un dels eixos clau del mandat ha estat el desenvolupament del clúster biomèdic Biopol–Granvia. L’aprovació del nou Pla Director Urbanístic (PDU) el 2024 ha permès desbloquejar una operació de gran escala que afecta prop d’un milió de metres quadrats de sòl. El projecte inclou la creació d’un pol biomèdic amb vocació europea, la connexió urbana amb el riu Llobregat i la preservació d’elements patrimonials com Cal Trabal. L’execució, però, es preveu a llarg termini, amb un horitzó de desplegament de 15 a 20 anys.
D’altra banda, el desembre de 2024 es va ampliar l’àmbit del Consorci per a la Reforma de la Granvia, incorporant-hi el barri del Samontà, amb l’objectiu de millorar la connectivitat i la cohesió urbana en una zona que concentra gairebé la meitat de la població de la ciutat.
Paral·lelament, s’ha continuat impulsant el Districte Cultural, ubicat en la zona industrial compresa entre el Centre, Sant Josep, Santa Eulàlia i Bellvitge. Aquesta zona, que reconverteix antigues fàbriques, s’ha esdevingut un pol d’atracció per a la indústria creativa. Un dels projectes destacats és l’estudi de la cantant Rosalía, que ha triat l’Hospitalet com a espai per desenvolupar la seva activitat artística, sumant-se als més de 500 artistes que ja s’hi han establert.
El consistori ha aprovat actuacions urbanístiques puntuals com mapes de soroll, expropiacions i reparcel·lacions, tot i que persisteixen reptes com la densitat urbana i la coordinació metropolitana.
Habitatge: diagnosi compartida, execució limitada
Amb el canvi a l’alcaldia, el govern local ha impulsat l’elaboració d’un nou Pla Local d’Habitatge a través d’un procés participatiu. S’han identificat problemàtiques estructurals com l’encariment del lloguer, la sobreocupació o l’infrahabitatge. El pla estableix un objectiu del 30% d’habitatge protegit en noves promocions i inclou mesures com la creació d’un cens d’habitatges, un observatori del lloguer o la regulació dels pisos turístics.
Malgrat les mocions aprovades per incrementar la inversió en habitatge social, la manca de sòl disponible i la pressió immobiliària limiten els avenços. La ciutadania expressa preocupació per la lentitud a l’hora d’ampliar el parc d’habitatge assequible, una de les qüestions més urgents del mandat, i, que de moment no té una solució.
Educació: manteniment, innovació i controvèrsies
Durant l’estiu de 2023 es van dur a terme obres de millora en diversos centres educatius, destacant la millora de l’Escola Joan Maragall. Paral·lelament, es van habilitar mòduls provisionals, com els del carrer Goya per a l’alumnat de l’Escola Maria Miret.
En l’àmbit pedagògic, programes com “Fem Tàndems” o l’ApS (Aprenentatge-Servei) han promogut la col·laboració entre escoles i entitats del territori. El juny de 2025, més de 300 alumnes van participar en una jornada final d’ApS amb activitats socials i ambientals.
Una moció aprovada amb el suport de diverses forces, inclòs Vox i l’abstenció del PSC, per incorporar cinc llars d’infants privades a la xarxa municipal, va generar polèmica. Alhora, s’ha reforçat l’atenció a infants amb malalties cròniques, incorporant personal especialitzat. Malgrat aquestes accions, continuen les desigualtats educatives i la pressió per la matrícula viva.
Salut: nous equipaments i estratègies preventives
L’obertura del nou CAP Florida Sud ha estat un dels avenços més destacats en aquest àmbit. Amb 1.500 m² i 25 consultes, dona servei a prop de 50.000 persones i descongestiona l’atenció al CAP Florida. El centre destaca pel seu enfocament comunitari i la diversitat dels serveis professionals.
També s’ha desplegat el Pla de Drogues i Addiccions 2023–2027, que aborda tant les addiccions clàssiques com els nous comportaments de risc entre la joventut. Tot i aquests avenços, des del consistori es reclama un augment de recursos a la Generalitat per garantir una sanitat pública adequada. El barri de Sant Josep continua pendent d’un nou CAP i una escola bressol pública.
Seguretat: més presència, però preocupació creixent
Segons les dades municipals, els delictes van augmentar un 8% el 2023, amb un repunt dels robatoris amb violència (+23%) i en vehicles (+34,7%). En canvi, les ocupacions i els delictes sexuals van disminuir. Entre març de 2024 i febrer de 2025, els delictes han tornat a créixer un 6,4%.
L’Ajuntament ha reforçat la presència policial amb més patrulles de la Guàrdia Urbana, nova il·luminació i la creació d’una oficina conjunta amb els Mossos per fer front a la multireincidència. No obstant això, la inseguretat continua sent la principal preocupació ciutadana, segons el baròmetre municipal.
Sostenibilitat: avenços en verd urbà i acció climàtica
L’Hospitalet ha incrementat la superfície verda amb nous espais com illes bosc o la reforestació de carrers. També s’ha apostat per la mobilitat sostenible amb l’ampliació dels carrils bici i el Bicing metropolità. Iniciatives com “Art amb Energia” o els refugis climàtics reforcen la dimensió comunitària de l’acció ambiental.
Els principals reptes pendents són la millora de la qualitat de l’aire i la reducció del trànsit en un entorn densament urbanitzat.
Projectes estratègics, reptes persistents
Els dos primers anys del mandat 2023–2027 han estat marcats per una acció de govern amb vocació transformadora, centrada en projectes de gran escala en urbanisme, salut i sostenibilitat. El consistori ha mantingut la col·laboració amb institucions supramunicipals com la Generalitat o l’AMB per desplegar polítiques estructurals.
