Granollers commemora els bombardejos de gener de 1939

Continua la crida per recuperar la memòria coral del bombardeig del 31 de maig de 1938

Els dies 24, 25 i 26 de gener de 1939, mesos abans que acabés la guerra civil, Granollers va tornar a ser víctima de bombardejos que van ocasionar més víctimes i més destrosses en una ciutat ja molt malmesa després del bombardeig del 31 de maig de 1938. Segons els informes de vol dels avions italians i alemanys que van bombardejar Granollers, els punts d’atac van ser a zones properes a les estacions ferroviàries, a l’hospital i a fàbriques tèxtils com Roca Umbert. Les conseqüències d’aquests atacs a Granollers van provocar la xifra d’uns 40 morts, molts d’ells immigrants procedents de diferents poblacions de la província d’Almeria.

Granollers continua recordant aquests bombardejos i segueix reclamant que mai més es produeixin atacs a les ciutats i als pobles. També se suma a la commemoració, el 27 de gener, del Dia Internacional de la Commemoració de les Víctimes de l’Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat. Per això, per mantenir aquesta memòria històrica, durant els propers dies s’han organitzat un seguit d’activitats obertes a la ciutadania.

La primera serà justament un itinerari basat ens els bombardejos de gener de 1939. Des del febrer de 2019, aquests atacas són presents a l’espai públic amb unes rajoles que identifiquen els punts on van caure les bombes (zona del Passeig de la Muntanya, els carrers de Josep Umbert, d’Anníbal, de sant Jaume, Ricomà, Travesseres, Francesc Ribas…). El Museu de Granollers proposa aquest diumenge 23 de gener, a les 11 h, un itinerari guiat per aquests espais amb l’objectiu de donar a conèixer aquesta part de la nostra història més contemporània i preservar la memòria del que no ha de tornar a passar. Cal fer inscripció prèvia al Museu de Granollers (Preu: 4€ / 2€ persones jubilades, famílies nombroses, famílies monoparentals i persones amb discapacitat / Gratuït per a persones en atur i infants fins a 12 anys).

El diumenge 30 de gener, a les 19 h a Llevant Teatre, es podrà veure l’obra de teatre «36+1», basada en el recull de poemes publicat el 1978 per Ricard Creus sobre la guerra, de la postguerra i de la lluita silenciosa que va portar a la recuperació de les llibertats democràtiques. Amb la dramatúrgia, direcció i interpretació de Maria Pla, explica la història d’una dona reviu la realitat quotidiana d’un nen a la Barcelona en guerra; després, passa per les reflexions vitals de qui creix en un temps que no reconeix com seu; i, finalment, s’endinsa en les conviccions de la persona adulta que comença a viure l’esperança d’un canvi. Més informació i compra d’entrades a www.escenagran.cat(link is external)

L’Arxiu Muncipal de Granollers també se suma a les activitats amb un document del mes molt especial. A partir de l’1 de febrer, a www.granollers.cat/arxiu, es podrà consultar una carta datada a Barcelona el 9 de juliol de 1939, acabada ja la Guerra Civil, en què un pare diu el darrer adeu a la seva dona i les seves dues filles.

I ja el dimecres 2 de febrer, a les 19 h a Can Jonch. Centre de Cultura per la Pau, es farà la presentació del llibre «1939. La caiguda de Barcelona» d’Andreu Claret. L’acte comptarà amb la presència de l’autor que dialogarà amb Albert Forns, l’escriptor granollerí que treballa en el projecte «Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig».

Els clubs de lectura de les Biblioteques de Granollers també se sumen a les activitats. Així, el dijous 10 de febrer, a les 19 h, a la Biblioteca Roca Umbert, el club de lectura «Novel·la», dinamitzat pel lector editorial Albert Rubio, parlarà del llibre «El mostre de la memòria» de Yishai Sarid, que explica la història d’un jove historiador israelià que fa de guia als camps nazis de Polònia.

A més de totes aquestes activitats, a la web www.granollers.cat/can-jonch s’hi pot trobar materials i continguts diversos com la informació sobre els set granollerins deportats als camps nazis, coneguts fins a data d’avui. La seva identitat va ser desvetllada a partir del treball de recerca Els vallesans als camps nazis de la granollerina Núria Sala i Ventura, que ha estat completat amb la recerca feta des de l’Arxiu Municipal de Granollers i del Centre de Cultura per la Pau. L’any 2018 es va homenatjar els set deportats granollerins identificant amb Stolpersteine (llambordes quadrades on s’hi graven les dades de la persona a qui es recorda) l’edifici on van viure o treballar lliurement abans de ser empresonats i deportats . El projecte Stolpersteine és una creació de l’artista Günter Demnig que barreja art i memòria per retre homenatge a cadascuna de les víctimes del nacional-socialisme i mantenir-ne viva la memòria.

A la web www.granollers.cat/vilaobertaalapau també es poden fer tours virtuals als refugis (https://www.granollers.cat/vilaobertalapau/toursvirtualsrefugis) o fer una ruta audioguiada per la Granollers bombardejada (https://www.granollers.cat/rutes/granollers-ciutat-bombardejada).

Continua la crida per la memòria del bombardeig

Continua en marxa la campanya «Contra l’oblit. Crida a la memòria del bombardeig», iniciada el maig de 2021 i que té com a objectiu aconseguir recollir els darrers testimonis (orals, escrits, en imatge i, fins i tot, fonts secundàries) del bombardeig del 31 de maig de 1938. La iniciativa entra en els darrers mesos, ja que és previst que acabi al maig, per tal que es pugui fer realitat la iniciativa de l’escriptor Albert Forns d’escriure un diari del bombardeig.

Aquest diari contribuirà al coneixement de la història del bombardeig a partir de les vivències personals dels qui el van patir, fet amb visió literària, que pugui esdevenir una obra que arribi a un públic ampli. La iniciativa pren com a referència projectes literaris realitzats en territoris afectats per la guerra com el de Walter Kempowski a Alemanya.

La crida, que s’obre també als possibles testimonis dels bombardejos de gener de 1939, ha tingut una bona resposta. De fet, l’Arxiu Municipal ja ha fet 12 entrevistes a 14 testimonis. A més, també s’han recollit 12 testimonis indirectes, que expliquen les vivències d’algun familiar proper, i 4 donacions o cessions de documents. Totes les entrevistes han passat a formar part de la secció de fonts orals de l’Arxiu Municipal.

La campanya segueix oberta a través del correu memoriabombardeig@granollers.cat(link sends e-mail) o del tel. 93 842 67 62 (Arxiu Municipal), si voleu aportar-hi el vostre testimoni directe i/o documents o fotografies; i per whatsap: 689 652 143 (Can Jonch), si en sou testimoni indirecte o coneixeu els fets a través d’un familiar.

Més informació a www.granollers.cat/memoriabombardeig