La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acordat invertir 415 milions d’euros durant els pròxims deu anys per impulsar la regeneració urbana del barri del Besòs i el Maresme, al districte de Sant Martí. L’anunci s’ha fet aquest dimecres després de la Comissió Bilateral celebrada al Palau de la Generalitat, en una operació que pretén abordar el deteriorament acumulat durant dècades en aquesta zona de la ciutat.
Del total de la inversió prevista, el Govern català aportarà 150 milions d’euros, a raó de 15 milions anuals, mentre que l’Ajuntament assumirà els 265 milions restants. L’objectiu principal és accelerar la rehabilitació del parc d’habitatge i millorar les condicions de seguretat i habitabilitat dels edificis construïts entre els anys cinquanta i seixanta, molts dels quals presenten importants deficiències estructurals.
Segons les previsions, el projecte podria permetre la rehabilitació d’uns 4.000 habitatges distribuïts en prop de 200 finques.
Un “deute històric” amb els barris del Besòs
El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha qualificat l’acord de “molt significatiu” i ha assegurat que servirà per començar a revertir un “deute històric” amb els barris del Besòs.
En la mateixa línia, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha remarcat que el Besòs i el Maresme ha patit durant anys un “greuge” que ara es vol corregir amb una intervenció de gran escala. L’alcalde ha recordat que feia prop de vint anys que la ciutat no afrontava un projecte de regeneració urbana d’aquesta magnitud.
Collboni també ha advertit que els barris del Besòs concentren algunes de les pitjors deficiències estructurals de la ciutat, amb situacions de precarietat “impròpies” d’una capital com Barcelona. A més, ha remarcat que moltes famílies fa més de dues dècades que esperen una solució.
Actualment, hi ha 264 habitatges en procés de rehabilitació, 192 impulsats directament per l’Ajuntament i 72 a través d’altres vies. Tot i això, l’alcalde ha admès que el ritme actual era “insuficient” i que calia una actuació més ambiciosa.
Finançament de fins al 100% de les obres
Una de les principals novetats del pla és que les administracions podran assumir entre el 80% i el 100% del cost de les rehabilitacions, en funció de la complexitat de les obres i de la situació econòmica de les famílies residents.
Per agilitzar el desplegament del projecte, abans d’acabar l’any es crearà una societat anònima amb participació majoritària de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest organisme actuarà com a eina de governança i coordinació per accelerar els tràmits i les actuacions urbanístiques.
Segons Collboni, aquesta nova estructura ha de permetre treballar de forma “molt més àgil, ràpida i flexible” per incrementar el ritme de rehabilitació de les finques.
L’acord arriba mesos després que el govern municipal i Barcelona en Comú pactessin recuperar el pla de rehabilitació del Besòs-Maresme amb la voluntat de desbloquejar la regeneració del barri. L’alcalde també ha destacat que el projecte compta amb el suport polític de Junts i ERC.
Impacte més enllà del Besòs i el Maresme
El consistori defensa que aquesta inversió no només beneficiarà les aproximadament 25.000 persones que viuen al Besòs i el Maresme, sinó que també permetrà destinar més recursos municipals a altres barris de la franja del Besòs, com la Trinitat Vella o La Pau.
Collboni defensa Albert Batlle després de les crítiques del PP
Durant la compareixença, tant Dalmau com Collboni també han fet referència als darrers episodis violents registrats a Barcelona i a Esplugues de Llobregat.
El conseller ha enviat un missatge de “tolerància zero” contra la delinqüència i ha recordat que el Govern preveu ampliar el cos dels Mossos d'Esquadra amb més de 5.000 agents en els pròxims cinc anys.
Per la seva banda, Collboni ha defensat la coordinació entre els Mossos i la Guàrdia Urbana i ha assegurat que les dades de delinqüència i multireincidència a Barcelona estan millorant.
L’alcalde també ha tancat files amb el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, després que el PP n’hagués demanat la dimissió. “Tinc el millor equip”, ha afirmat.
Nous compromisos en habitatge, sanitat i educació
La reunió bilateral també ha servit per avançar en altres àmbits com els drets socials, l’educació i la política lingüística. En l’àmbit social, l’Ajuntament ha expressat la voluntat de col·laborar en el desplegament del Pla CURA, destinat a agilitzar els tràmits de dependència i reduir les llistes d’espera.
Aquesta és la segona gran reunió institucional entre les dues administracions en menys de dos anys. El novembre del 2024, el Govern de Salvador Illa ja es va comprometre a aportar 110 milions d’euros per construir 1.788 habitatges a Barcelona, així com avançar en el perllongament de l’L4 fins a la Sagrera.
Posteriorment, el març del 2025, Generalitat i Ajuntament també van pactar invertir 70 milions d’euros en deu equipaments sanitaris i impulsar tres nous centres escolars amb una inversió de 33,2 milions.
