Govern central, sindicats i empresaris es preparen per posar en marxa, en les properes setmanes, una nova negociació per prorrogar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO), als quaal s’hi acullen, amb dades de finals de novembre, gairebé 750.000 persones.
La xifra està lluny dels 3,4 milions de treballadors que van arribar a estar en ERTO al mes d’abril, però les tres parts coincideixen que es continua necessitant aquesta eina, sobretot per als sectors que no han pogut recuperar la seva activitat plenament, com el turístic, o que es veuen sotmesos a restriccions per frenar els contagis de la Covid, com l’hostaleria o el comerç.
La regulació actual dels ERTO estarà vigent fins al proper 31 de gener i els empresaris fa temps que demanen estendre la següent pròrroga almenys fins que s’acabi l’estat d’alarma a Espanya (9 de maig). Des dels Ministeris de Treball i Seguretat Social no es parla de terminis i es limiten a assegurar que els ERTO es mantindran fins que sigui necessari.
Va costar molt signar la pròrroga fins al gener, sobretot per les diferències que existien entre la patronal i alguns membres del Govern central sobre els sectors a protegir pels ERTO. Al final es va aconseguir un acord gairebé en el temps de descompte que es va portar en forma de decret al Consell de Ministres.
Aquest decret, qeu es va aprovar a finals de setembre, estenia fins al 31 de gener de manera automàtica els procediments per força major per determinats sectors econòmics, i creava dues figures, els ERTO d’impediment d’activitat i els ERTO de limitació de l’activitat, als quals es poden acollir totes les empreses, amb exoneracions força elevades, que en alguns casos arriben fins al 100%.
Els ERTO de força major amb pròrroga automàtica es limiten a les empreses més afectades per la pandèmia l’activitat de les quals es classifiqui en algun dels codis de la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE-09) previstos en la norma, amb exoneracions de quotes d’entre el 75% i el 85%. D’aquestes exoneracions també se’n poden beneficiar aquelles empreses que, tot i que no formin part d’aquests sectors, es trobin en la seva cadena de valor o el negoci dels quals depengui, en la seva majoria, d’aquests.
En el cas de les noves modalitats d’ERTO vigents, a les quals s’hi poden acollir empreses de qualsevol sector, es distingeixen dos tipus: els ERTO per impediment d’activitat com a conseqüència de les restriccions que adpoten les autoritats (per exemple, les empreses d’oci nocturn), i els ERTO de limitació d’activitat, que es destinen a les empreses que veuen alterada la seva activitat quan una autoritat local, autonòmica o estatal els limiti, per exemple, els aforaments i els horaris.
Els ERTO de limitació d’activitat van acompanyats d’exempcions de quotes d’entre el 70% i el 100%, mentre que els ERTO d’impediment de l’activitat contemplen exempcions d’entre el 90% i el 100%.
Està per veure si en la nova pròrroga es mantindrà aquest esquema d’ERTO o si hi haurà modificacions en la llista d’activitats CNAE que es va pactar en l’anterior decret, tot i que a la vista de les actuacions de les comunitats autònomes per frenar els contagis es continuaran necessitant instruments per protegir treballadors i empreses afectades per les limitacions i els impediments de la seva activitat.
MÉS DE 400.000 TREBALLADORS EN ELS NOUS ERTO
Segons dades de la Seguretat Social, el nombre de treballadors en ERTO va tancar el mes de novembre en 746.900 persones, cosa que suposa 18.487 treballadors més que a l’octubre i 40.650 més que des de finals de setembre.
El Ministeri que dirigeix José Luis Escrivá ha detectat un “transvasament” dels ERTO vigents abans de l’última pròrroga dels esquemes inclosos en la nova regulació que va estendre els ERTO fins al 31 de gener del 2021.
D’aquesta manera, del total de treballadors en ERTO amb què es va tancar novembre, 326.296 pertanyen als ‘antics’ ERTO, xifra que suposa 379.954 treballadors menys que els que hi havia inclosos en aquests procediments a finals de setembre, quan van entrar en vigor els nous esquemes de protecció.
Per la seva banda, el nombre de persones incloses en els nous ERTO, amb exoneracions especials per als sectors ultraprotegits i cobertura per a les empreses afectades per les restriccions administratives, va arribar a un total de 420.604 treballadors al novembre.
D’aquests, 218.380 persones pertanyen a sectors ultraprotegits (dels quals 167.917 corresponen al llistat de CNAE acordat amb els agents socials al setembre i 50.463 a empreses de la seva cadena de valor), 79.232 es troben en un ERTO d’impediment i 117.064 en un ERTO de limitació d’activitat.
MÉS CONCENTRACIÓ SECTORIAL
Segons el Ministeri, un dels efectes de posar en marxa els nous esquemes de protecció ha estat més concentració sectorial dels treballadors protegits, perquè el 60% dels inclosos en les noves modalitats d’ERTO pertanyen al sector de serveis de menjars i begudes o de serveis d’allotjament.
Tots dos sectors tenien al novembre en els nous ERTO a 330.979 treballadors, i concentraven el 45% de tots els treballadors inclosos en aquests sistemes de protecció, en contrast amb el 35% de finals de setembre.
Aquesta variació en el recurs a aquesta protecció també s’observa en el nombre d’afiliats en cada sector que s’acullen a l’ERTO.
Mentre que els treballadors protegits representen el 5% del total d’afiliats a nivell nacional, suposen el 62% en el sector de serveis d’allotjament, el 56% en activitats turístiques i agències de viatges, el 43% en transport aeri, el 29% en activitats de jocs d’atzar i apostes, el 27% en serveis de menjars i begudes i el 19% dels treballadors del sector d’activitats esportives, recreatives i d’entreteniment.
Quant als ERTO d’impediment i limitació, com van lligats a les restriccions administratives i són diferents per territoris, s’aprecien diferències geogràfiques: a Balears, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Extremadura i Madrid s’ha reduït el nombre de persones en ERTO respecte al mes de setembre, mentre que en altres, com Astúries, Navarra o Catalunya, el nombre de treballadors en ERTO ha crescut respecte al mes de setembre perquè en aquestes zones les restriccions per la pandèmia han estat més intenses.
