La tinenta d’alcaldia de Drets Socials de Barcelona, Raquel Gil, ha replicat aquest dimarts les acusacions del grup municipal del Partit Popular (PP) respecte a la gestió dels recursos destinats als sensellar durant l’actual episodi de fred. En la seva intervenció a la Comissió de Drets Socials, convocada a instàncies del PP, Gil ha posat en evidència una suposada incoherència en el discurs del PP, recordant que mentre es preocupen per la situació dels sensellar a Barcelona, el seu partit “deshumanitza” aquestes persones quan governa a Badalona.
Dirigint-se al regidor popular Antonio Verdera, la tinenta ha manifestat: “Em sobta la petició procedent d’un representant d’un partit que allà on governa criminalitza les persones sense sostre, les deshumanitza i les tracta amb molta crueltat”. Aquesta afirmació fa referència directa al cas del desallotjament conegut com el B9, on va criticar que el govern local encapçalat per Xavier García Albiol no va gestionar adequadament el desnonament de més de 400 persones i que aquestes van quedar exposades “en ple temporal de pluges sense cap alternativa habitacional”.
A més dels comentaris dirigits al regidor Antonio Verdera, altres formacions polítiques han expressat també discrepàncies amb el discurs i l’actuació del PP respecte als temes socials relacionats amb els sensellar. Tot i això, Verdera s’ha limitat a assenyalar que “l’alcalde de Barcelona és el senyor Jaume Collboni”, evitant pronunciar-se específicament sobre la situació viscuda a Badalona.
Dificultats en els protocols d’actuació contra l’exclusió residencial
El portaveu popular ha criticat que els mecanismes activats per l’Ajuntament barceloní durant aquesta onada de fred no estan obtenint els resultats esperats. Segons Verdera, existeix un “fracàs” en la prevenció perquè són “previsibles” les defuncions vinculades al fred extrem. També ha alertat que el sistema actual disposa d’una capacitat limitada per atendre tota la població vulnerable: segons ell, fins al 90% dels sensellar no poden accedir als dispositius específics habilitats.
Així mateix, ha puntualitzat: “El problema no resideix en el diagnòstic ni en la tasca tècnica realitzada pels professionals; el que falla és la resposta política”.
L’aportació del govern municipal sobre mesures i casos concrets
Davant aquestes crítiques, Raquel Gil ha subratllat la necessitat d’evitar associar automàticament qualsevol mort entre persones sense sostre amb les condicions meteorològiques adverses. Ha posat com a exemple el cas recent d’Eusebio —un usuari conegut pels serveis socials— explicant que just abans del seu decés ja s’estaven intensificant les actuacions proactives dels equips especialitzats per localitzar i assistir aquelles persones amb perfil més vulnerable.
No obstant això, Gil també ha apuntat motius privats perquè Eusebio no utilitzés cap equipament estable.
Reforç i anticipació dels dispositius municipals
En l'àmbit general, Gil defensa que l’Ajuntament de Barcelona compta amb un sistema d’atenció als sensellar considerat com el més ampli i consolidat dins Catalunya. Ha destacat especialment que enguany s'ha posat en marxa l’operatiu específic contra l’onada de fred abans que les temperatures descendissin fins als zero graus centígrads i que aquest es manté actiu més enllà d’aquest llindar.
Tanmateix, Antonio Verdera manté una opinió crítica assegurant que hi ha diverses accions pendents dins aquest àmbit: “El govern Collboni disposava d’oportunitats per implementar mesures addicionals, però no ho ha fet; així doncs, cal reconèixer que aquest protocol és fallit”.
