Gavà manté una situació de seguretat globalment estable i registra un índex de criminalitat clarament inferior a la mitjana de Catalunya, tot i que durant l’últim any s’han comptabilitzat 174 infraccions penals més.
Entre juny del 2025 i juny del 2026 s’han registrat 2.162 delictes, davant dels 1.988 del període anterior. Això situa la ciutat en 44,87 delictes per cada 1.000 habitants, lluny dels 58,6 de mitjana catalana.
L’alcaldessa, Gemma Badia, ha defensat que aquestes dades demostren que "Gavà és una ciutat segura", tot i admetre que encara cal treballar per millorar la percepció de seguretat d’una part de la ciutadania.
278 persones detingudes durant l’últim any
La Junta Local de Seguretat ha destacat els resultats de la coordinació entre els diferents cossos policials. Durant l’últim any s’han practicat 278 detencions.
Segons el consistori, l’actuació policial ha permès reduir notablement alguns delictes durant els últims mesos, especialment després de detenir grups que havien provocat increments puntuals dels robatoris.
La policia també ha detectat persones que han delinquit per primera vegada a Gavà, una situació que el govern local relaciona amb el possible desplaçament de delinqüents per l’augment de la pressió policial en altres punts de l’àrea metropolitana.
Augmenten els robatoris a l’interior de vehicles
Un dels principals increments s’ha produït en els robatoris a l’interior de vehicles, especialment durant els mesos de febrer i març.
Segons l’anàlisi policial, bona part d’aquest augment està relacionada amb l’activitat de diversos delinqüents que finalment van ser detinguts.
També hi ha hagut increments puntuals en els robatoris en habitatges i comerços, mentre que els robatoris en empreses han disminuït.
Només tres ocupacions consumades
Un dels descensos més destacats és el de les ocupacions il·legals.
Fa sis anys, abans de la pandèmia, Gavà havia registrat 75 casos, dels quals 35 es van arribar a consumar i 40 van quedar en temptativa. Durant l’últim període només s’han consumat tres ocupacions i 13 més s’han pogut evitar.
"Estem molt a sobre i anem cap a una ocupació zero", ha assegurat Badia, que ha remarcat que la majoria dels habitatges objectiu d’aquestes ocupacions pertanyen a entitats bancàries.
La Rambla i l’estació, entre els punts que generen més preocupació
L’alcaldessa també s’ha referit a la presència habitual d’un petit grup de persones a l’entorn de l’estació i la Rambla que genera sensació d’inseguretat entre alguns veïns.
Segons ha explicat, es tracta d’entre cinc i set persones amb problemes de salut mental i addiccions.
L’Ajuntament ha contactat amb els Mossos d’Esquadra i els serveis socials de la Generalitat per abordar aquesta situació, tot recordant que no es pot expulsar ningú de l’espai públic si no comet cap delicte o conducta incívica.
Menys delictes sexuals i menys infraccions digitals
La Junta Local de Seguretat també ha constatat una reducció dels delictes contra la llibertat sexual, de les infraccions administratives i dels delictes comesos en l’entorn digital.
El nou Pla de Seguretat Local identifica, però, diversos àmbits prioritaris per als pròxims anys: la convivència, els delictes contra el patrimoni, la seguretat viària, la violència masclista, les addiccions i la millora de l’espai públic.
Una trentena de noves càmeres abans d’acabar l’any
El nou Pla de Seguretat Local definirà les polítiques de la ciutat fins al 2030 i aposta per un model de seguretat més preventiu i coordinat.
Entre les actuacions previstes hi ha la segona fase del desplegament de càmeres de videoprotecció, que comportarà la instal·lació de prop de 30 nous dispositius abans d’acabar l’any.
Gavà també mantindrà el sistema Lectio, compartit entre la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, per reforçar la coordinació i la capacitat de resposta.
Un nou Pla de Seguretat fins al 2030
El document s’ha elaborat a partir de dades de la Policia Municipal, els Mossos d’Esquadra, els Bombers, el SEM i altres serveis, així com d’una enquesta ciutadana i entrevistes amb diferents agents del municipi.
El pla incorpora una visió àmplia de la seguretat que inclou la convivència, la mobilitat, la protecció civil, la salut pública, la prevenció de les violències i la protecció dels col·lectius vulnerables.
També integra la perspectiva de gènere com a element transversal.