.jpg)
La superilla literària de Barcelona ha crescut aquest any i va camí d’assentar-se com una nova tradició de Sant Jordi. Després de l’acollida de l’any passat, aquest pla de peatonalització puntual ha crescut en direcció muntanya, per Gràcia, i cap al mar, per La Rambla. Comerciants i veïns opinen que aquest espai s’està consolidant com a nou epicentre del dia malgrat les aglomeracions i els moments de caos viscuts puntualment aquest matí en zones on hi havia circulació de cotxes, com el carrer Aragó.
El bon temps i el fet que la diada fos en diumenge ha sumat més visitants al cor de l’Eixample. Amb més espai per caminar, s’han multiplicat el qui badaven entre parades de llibres i roses, estands de partits polítics i grups de turistes.
“És molt maco veure tota la gent al carrer”, explicava des del carrer Mallorca en Pere, un veí de la capital catalana que apostava per aplicar aquesta idea en altres jornades de marcat caràcter ciutadà, com la Mercè o la Diada de l’11 de setembre. “Això s’ha de mantenir i fins i tot ampliar”, reconeixia mentre passejava pels voltants del passeig de Gràcia. No gaire lluny, en Xavier destacava també “l’ambient fantàstic” que es generava amb carrers convertits en zona de vianants i la comoditat de tenir espai per caminar més enllà de les voreres.
“Trobo que és molt bona idea, hi ha gent i és una manera que es reparteix més, es pot caminar i mirar paradetes”, afegia la Roser, vinguda des de Terrassa amb la seva amiga Sheila. Per a la Bàrbara, de la floristeria Singular de Sarrià, el model de la superilla literària funciona i està ben organitzat. “A nosaltres ens va bé perquè la gent sí que passeja, mentre que a La Rambla o passeig de Gràcia s’acumulen. Aquí tot és més tranquil”, ressaltava des de la parada de roses que havia instal·lat en plena calçada.
Per la Bàrbara, Sant Jordi és un dia tan fort, comercialment parlant, que seria gran amb superilles o sense. D’altra banda, celebra que en aquesta zona de carrers tallats amb blocs de formigó i tanques de control només s’hi puguin vendre roses els floristes professionals. Això contrasta amb la resta de la ciutat, on les cantonades, els xamfrans i les places s’han omplert de venedors improvisats, siguin particulars o d’associacions i entitats.
Malgrat les bones crítiques que aquest model rep entre molts veïns i comerciants, també n’hi ha que es mostren escèptics davant una iniciativa que, a vegades, ha mogut parades que feia molts anys que estaven establertes al mateix lloc. És el cas de l’Amalia Sanchís, de l’editorial Parnass, que des del seu estand reconeixia que estava millor abans d’aquesta iniciativa.
“Més que una evolució ha sigut una cosa que ens hem trobat de sobte”, lamentava rodejada de llibres. En aquest sentit, ressaltava que és aviat per veure o els han afectat els canvis en les vendes. “Anem veient com evoluciona, de moment sembla que hi ha bastant públic”, afirmava. “Per mi, tant de bo tornéssim a allò d’abans”, agrega. En el seu cas, ressaltava que és encara aviat per saber si aquest model s’ha consolidat o no.
