Finalitza la rehabilitació de la plaça Joan Fiveller al parc de la Ciutadella a Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha rehabilitat la plaça de Joan Fiveller, antiga plaça d’Armes, al parc de la Ciutadella. Les obres de rehabilitació d’aquest àmbit, de gairebé dues hectàrees de superfície, ja han finalitzat, unes actuacions que han durant un any i quatre mesos i que han tingut un pressupost d’1.787.236,40 euros. L’antiga plaça d’Armes és un dels espais més emblemàtics del parc de la Ciutadella, en el seu conjunt catalogat com a jardí històric i declarat Monument Històric Artístic des de 1951.

Les obres van començar el mes de juny de l’any 2020 amb la doble voluntat de recuperar l’aspecte original d’aquests jardins i alhora millorar-ne el drenatge, substituir el paviment de sauló i recuperar els parterres i les vorades. També s’ha renovat bona part de la vegetació  i en total s’hi ha plantat 20.836 exemplars de verd entre arbres, arbustos, les tanques de xiprers, les tanques de murtra i la planta vivaç.

S’ha tingut una cura especial a documentar i preservar les restes arqueològiques i en l’àmbit vegetal, la recerca històrica ha permès disposar d’una aproximació sòlida al repertori de plantes emprat per Forestier.

L’obra de rehabilitació s’ha fet seguint criteris de recuperació històrica de tots els elements, tant els materials com els vegetals. La remodelació es basa en tres grans blocs:

1) Recuperació d’elements materials

• • Restauració dels murs interiors dels parterres.

• • Completar i donar continuïtat a l’encintat de totxo manual que envolta els parterres seguint la geometria de la vorada original i mantenint al màxim la textura i color original.

• • Unificar els bàculs i lluminàries de la plaça i canvi de tot l’enllumenat amb tecnologia LED.

• • Nou sistema hidràulic de reg per optimitzar l’ús de l’aigua i l’aprofitament eficient del reg.

• • Restauració dels bancs de marbre originals que envolten l’oval central de l’estany del Desconsol, seguint criteris patrimonials.

2) Recuperació d’elements vegetals

• • Renovació de bona part de la vegetació.

• • Completar la plantació arbòria de l’alineació dels exemplars de plàtans d’ombra i arbres de l’amor.

• • Completar la plantació de les el·lipses dels tarongers existents.

• • Replantar la vorada vegetal de murtra que envolta el Desconsol i dels parterres per recuperar la geometria original.

• • Replantar la tanca de xiprers a la zona dels bancs de marbre.

L’actuació ha permès incorporar en aquests jardins gairebé 21.000 exemplars de plantes, la major part planta vivaç, però també s’han plantat 82 nous arbres i 382 arbustos.

3) Innovació ambiental

• • Optimització de la gestió de l’aigua de pluja per recuperar-la a l’interior dels parterres per aprofitament de la vegetació.

• • Millora del drenatge amb la Instal·lació d’un sauló permeable.

El jardí restarà obert al públic, però fins a la primavera del 2023 es mantindran les tanques que protegeixen la vegetació per tal de facilitar-ne l’arrelament. Durant aquest temps es mantindran oberts els camins en forma de creu que travessen l’espai i en les tanques s’hi ha instal·lat unes lones informatives sobre l’espai, la història i la vegetació, que estan protegits com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

La plaça de Joan Fiveller, antiga plaça d’Armes, és un espai projectat per l’urbanista i paisatgista francès Jean-Claude Nicolas Forestier l’any 1916. Es va concebre com una avantsala del museu de la ciutat, que estava instal·lat on ara hi ha la seu del Parlament de Catalunya. Aquell any es va acordar enjardinar la plaça i el projecte de Forestier va aconseguir dignificar i monumentalitzar aquest espai i va aconseguir, sobretot, crear un ambient tranquil i d’estada en connexió harmònica amb la resta del parc.

Finalment, el 1918 es va encarregar a l’escultor Josep Llimona una reproducció a escala real i de marbre de la seva obra el Desconsol. Aquesta és l’escultura situada al centre de l’estany dels jardins.

Troballes arqueològiques

Poc després de l’inici de les obres es van localitzar unes restes arqueològiques que anteriorment ja havien estat documentades, però l’actuació de rehabilitació actual ha permès ampliar l’estudi arqueològic amb la realització d’una fotogrametria que permet transformar una fotografia plana en un model de tres dimensions.

Al subsòl d’aquest jardí hi ha les restes de la Ciutadella borbònica construïda al segle XVIII i restes de les muralles medievals de la ciutat dels segles XIV i XVI, elements que estan catalogats com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). També es conserven restes de l’antic barri de la Ribera, parcialment destruït en el moment d’edificar la fortalesa militar, restes de l’Exposició Universal de 1888 i altres estructures edificades quan l’espai ja tenia un ús de parc urbà.