Amb l’arribada del mes de juliol, el Poble-sec es torna a omplir de vida. Un any més, la Festa Major del barri escalfa motors amb una programació farcida d’actes culturals, tallers, correfocs i activitats per a totes les edats. Els carrers comencen a guarnir-se i les comissions ultimen els preparatius per a unes festes que, històricament, han estat sinònim de comunitat i identitat popular.
Tanmateix, en els darrers anys ha crescut una sensació compartida entre molts veïns i veïnes: la de no sentir-se plenament partícips d’una festa que, cada vegada més, perceben orientada cap al turisme. La presència massiva de visitants, l’externalització d’alguns actes i la pèrdua de protagonisme del teixit associatiu han encès un debat incòmode, però necessari: per a qui és avui la Festa Major del Poble-sec?
Una festa arrelada però desdibuixada
“El Poble-sec sempre ha tingut una festa molt nostra, amb carrers implicats i gent del barri al centre de tot. Ara no ens reconeixem. Això ja no és el que era”, lamenta la Lídia Menéndez, veïna del carrer Piquer. La seva opinió no és un cas aïllat. Josep Maria, amb més de tres dècades al barri, coincideix: “És fantàstic que la festa evolucioni, però cal cuidar les arrels. Si perdem el vincle amb el territori, deixarem de tenir una festa pròpia”.
Aquest sentiment de desconnexió amb una festa tradicionalment vinculada a la identitat veïnal posa sobre la taula un dels grans reptes del moment: preservar el caràcter comunitari en un context marcat per la pressió turística i la transformació urbana.
El pregó: una aposta pel vincle generacional
Enguany, el pregó inaugural genera una expectació especial. Els encarregats de pronunciar-lo seran Marta Calaf i Javier Velasco, neta i avi, veïns de tota la vida. La seva elecció no és casual: simbolitza la transmissió generacional, la memòria popular i el sentiment de pertinença al barri.
Fonts de l’organització avancen que el discurs tindrà un to emotiu, posant èmfasi en la necessitat de recuperar el protagonisme veïnal i reivindicar l’essència comunitària de la festa. “És molt significatiu que es triï una parella d’avis i nets per fer el pregó. Representen dues generacions que han viscut el barri des de perspectives diferents, però amb un vincle profund. És un missatge clar sobre el valor de les arrels”, informen. Així mateix, Velasco sí que ha volgut destacar que “el barri ja no és el que era”, destacant que s’ha perdut l’essència i que la Festa Major ara està adreçada al turisme.
El repte: obrir-se sense perdre l’essència
Tot i aquest sentiment, la Festa Major del Poble-sec continua sent una de les més estimades i participatives de la ciutat. Però el moment actual exigeix repensar el model: com mantenir l’esperit comunitari en un barri en transformació?
El repte passa per trobar l’equilibri entre obrir-se a nous públics i preservar la identitat local. No es tracta de tancar-se ni de rebutjar la diversitat, sinó de garantir que el veïnat segueixi sent el cor de la celebració.
En un context marcat pels canvis socials, l'encariment de l’habitatge i la pressió turística, la Festa Major pot esdevenir un espai de resistència i de celebració col·lectiva. Però per aconseguir-ho, caldrà escoltar les veus que reclamen tornar a posar el barri al centre.