Un estudi del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha revelat que combinar dos fàrmacs ja aprovats per a altres indicacions oncològiques pot millorar el tractament del càncer d'endometri d'alt risc.
El treball s'ha fet en models animals en què es van implantar subtipus diferents de tumors obtinguts de pacients malalts. Els resultats han demostrat que la teràpia conjunta té un efecte antitumoral superior als tractaments individuals i aconsegueix una resposta completa, és a dir, la desaparició total del tumor, en el 60% dels casos. L'estudi, elaborat amb la Unitat de Ginecologia Oncològica i el Servei d'Anatomia Patològica del centre, s'ha publicat 'Biomedicine & Pharmacotherapy'.
El càncer d’endometri és el càncer ginecològic més freqüent als països desenvolupats. A Catalunya se’n diagnostiquen prop de 1.000 casos cada any i a Espanya, uns 7.000. La incidència continua augmentant, sobretot a causa de l’augment de l’esperança de vida i de l’obesitat. En els tumors d’alt risc, la resistència als tractaments pot limitar les opcions terapèutiques disponibles.
La recerca de la Vall d'Hebron es va iniciar amb l’objectiu de trobar noves teràpies per a les pacients amb càncer d’endometri. L’equip del VHIR i l’empresa Byondis S.L, han impulsat un estudi en què s’han combinat dos fàrmacs que ja són aprovats de manera independent per a altres indicacions oncològiques: el SYD985, un anticòs contra el receptor HER2 al qual està unit un fàrmac que danya les cèl·lules tumorals, i el medicament Niraparib.
HER2 és un receptor que participa en processos relacionats amb el creixement i la supervivència de les cèl·lules. Es troba en nivells elevats en alguns tumors, com els de mama i estómac, i per això ja s’utilitzen tractaments dirigits contra ell per atacar de manera selectiva les cèl·lules tumorals. En el càncer d’endometri, però, la presència d’aquest receptor acostuma a ser més baixa i variable, per la qual cosa aquests tractaments s’han estudiat menys com a alternativa terapèutica per a aquest tipus de tumor.
"Encara que el càncer d’endometri no expressa HER2 en nivells tan elevats, aquest fàrmac conjugat permet dirigir el tractament a les cèl·lules que expressen HER2 i, gràcies al fàrmac que duu associat, ampliar-ne l’efecte", ha explicat la doctora Valeria Tubita, investigadora postdoctoral del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR.
A més de SYD985, s’ha administrat un segon fàrmac, el Niraparib, que bloqueja els mecanismes que utilitzen les cèl·lules per reparar els danys en el seu ADN. D'aquesta forma, les que estan malmeses no són capaces de reparar-se i acaben morint.
DOS FÀRMACS COMBINATS MÉS EFICAÇOS QUE PER SEPARAT
L’equip de recerca ha dut a terme l’estudi amb quinze models animals en què s’han implantat diferents subtipus de tumors obtinguts de pacients amb càncer d’endometri. Per a cadascun, derivats de quinze pacients, s’ha realitzat un estudi preclínic en què s’han avaluat quatre condicions: placebo, Niraparib administrat en solitari, el tractament dirigit contra HER2 administrat en solitari i la combinació dels dos fàrmacs.
Els resultats han mostrat que la combinació té un efecte antitumoral més gran que els tractaments individuals. Concretament, s’ha observat una resposta completa, és a dir, la desaparició completa del tumor, en el 60% dels models tractats. Els tractaments individuals només han aconseguit aquesta resposta en un 7% o un 27% dels models.
Aquest efecte s’ha observat en tumors amb característiques moleculars diverses, i no només en models amb una expressió elevada de HER2 o amb mutacions clàssicament associades a la sensibilitat al niraparib. L’equip també ha analitzat l’expressió dels gens dels diferents tumors per identificar característiques moleculars associades a una millor resposta. Els resultats han indicat que els models que responien millor a la combinació presentaven característiques similars a les associades a la resposta als dos tractaments per separat.
"Entendre el perfil molecular dels tumors aporta un coneixement més profund i ens ajuda a establir el pronòstic i a predir la resposta al tractament", ha apuntat el doctor Antonio Gil-Moreno, co-cap del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR.
CONTINUA LA RECERCA PRECLÍNICA
Els resultats obtinguts estableixen les bases per continuar estudiant aquesta estratègia terapèutica en nous models experimentals al laboratori, com ara els organoides, petits models tridimensionals obtinguts a partir de cèl·lules de pacients que reprodueixen l’estructura i el funcionament del tumor original.
L’equip estudiarà si, tal com han suggerit estudis previs, el Niraparib és capaç d’augmentar els nivells de HER2 i, per tant, afavoreix que les cèl·lules tumorals siguin més fàcilment reconegudes per l’anticòs. A més, els models d’organoides també permetran provar altres fàrmacs inhibidors dels mecanismes de reparació del dany en l’ADN i de HER2, i també altres potencials combinacions terapèutiques.
"Un aspecte especialment interessant d’aquesta estratègia és que els fàrmacs que estem provant ja són aprovats de forma individual pel seu ús a la clínica i no partim de zero. Encara calen més estudis en l’àmbit preclínic i clínic, però el coneixement que ja tenim sobre aquests tractaments pot facilitar els passos necessaris per arribar a les pacients", ha destacat la doctora Eva Colás, co-cap del grup de Recerca Biomèdica en Ginecologia del VHIR.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat