El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha presentat avui a Sant Boi de Llobregat l’estudi 'Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)', una investigació exhaustiva que documenta l’elevada taxa de la mortalitat als centres psiquiàtrics catalans durant el conflicte.
L’acte, celebrat al teatre de Can Massallera amb el títol de 'Memòria per la Dignitat', ha comptat amb la participació del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; de l’historiador Marcos Robles, autor del treball; de la tinenta d’Alcaldia d’Igualtat i Ciutat cohesionada de l’Ajuntament de Sant Boi, María Valencia, i el regidor de Memòria Històrica, Alejandro Pérez Matías.
“Aquest estudi representa un pas fonamental per reconèixer la memòria d’un col·lectiu que va patir una doble vulnerabilitat: l’estigma de la malaltia mental i les dures condicions derivades de la guerra”, ha asseverat el director Menéndez. A més, ha afegit que “amb aquesta iniciativa, volem reparar simbòlicament les injustícies del passat i posar a l’abast de la societat una informació rigorosa i contrastada que permet comprendre les dificultats extremes que van viure els pacients”.
La tinenta d’Alcaldia María Valencia, ha afirmat que "des de l'Ajuntament de Sant Boi hem contribuït decisivament a fer possible aquesta recerca, que constitueix un acte de reparació a la memòria de les víctimes". "Vull subratllar", ha dit també, "el nostre compromís institucional per acompanyar les famílies i els col·lectius que lluiten per donar visibilitat als fets i recuperar la dignitat dels seus avantpassats".
A l’acte també han assistit representants del col·lectiu Besnets per la Dignitat, creat recentment per familiars de les víctimes dels psiquiàtrics, principalment durant la Guerra Civil, amb l’objectiu de recuperar i reparar la memòria dels seus familiars…
L’estudi, encarregat el 2024 per la Direcció General de Memòria Democràtica, analitza la situació dels principals establiments psiquiàtrics que funcionaven a Catalunya entre 1936 i 1939 i documenta l’impacte que la guerra va tenir en la vida dels pacients ingressats. La recerca també recupera la identitat de les persones que hi van morir i inclou, per primera vegada, les llistes completes de víctimes d’aquests centres durant el conflicte.
Aquesta tasca s’inscriu en una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per reconèixer i reparar la memòria d’un col·lectiu vulnerable, sovint invisible i poc estudiat acadèmicament El text íntegre de l’estudi i la llista completa de víctimes són d’accés lliure i es poden consultar en línia.
Documentar una realitat poc coneguda
La investigació confirma que la Guerra Civil va provocar un increment extraordinari de la mortalitat als psiquiàtrics catalans, especialment als centres més grans.
Equipaments com l’Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona), el Sanatori Martí Julià (Salt), l’Institut Pere Mata (Reus) o el Sanatori Mental Municipal (Barcelona) van experimentar increments de la mortaldat que, en alguns casos, multipliquen per deu les xifres dels anys anteriors al conflicte. En alguns centres, com l’Institut Mental de Sant Andreu, s’han pogut documentar percentatges de defuncions superiors al 50 %.
La situació va ser especialment greu al conjunt psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat. Segons la investigació, en alguns períodes la mortalitat va arribar a afectar prop del 75 % dels pacients ingressats.
Les causes
La recerca atribueix aquest augment extraordinari de la mortalitat a una combinació de factors derivats del context de guerra. Entre els principals hi ha la manca d’aliments que, sovint en mal estat, va provocar episodis generalitzats de desnutrició i malalties intestinals; les pèssimes condicions dels centres, amb manca d’higiene i recursos bàsics; la superpoblació derivada dels trasllats de pacients, especialment cap a Sant Boi, i la situació de vulnerabilitat social dels malalts mentals, els quals en un context de guerra quedaven al final de la cadena de prioritats.
L’estudi també conclou que, malgrat els esforços de l’Administració republicana per mantenir el funcionament dels centres (tal com acrediten la documentació administrativa, les nòmines del personal o els mecanismes de control dels recursos), l’any 1938 es va produir un col·lapse generalitzat dels subministraments que va desembocar en una greu crisi humanitària.
Una recerca basada en arxius i registres civils
Per elaborar la investigació, l’historiador Marcos Robles ha dut a terme un buidatge exhaustiu dels registres civils de les localitats on s’ubicaven els centres psiquiàtrics, fet que ha permès elaborar una base de dades amb les dades personals de les víctimes, així com informació sobre les causes de la mort o el lloc d’inhumació.
La recerca també s’ha basat en documentació conservada en diversos arxius, entre els quals l’Arxiu de la Diputació de Girona, el Recinte Modernista de Sant Pau i l’arxiu del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, corresponent al psiquiàtric de Sant Boi.
A més de l’anàlisi estadística, el treball incorpora correspondència interna dels centres, registres d’aliments, actes de reunions de direcció i testimonis documentals que permeten reconstruir el dia a dia dels establiments durant la guerra.
L’origen de la investigació
L’origen de la investigació rau en una primera detecció feta per l’historiador i arxiver de Sant Boi Carles Serret, que va identificar, a partir de la documentació del cementiri municipal, un increment significatiu i persistent de la mortalitat al psiquiàtric de la localitat durant els anys de la Guerra Civil.
Un espai de memòria al cementiri de Sant Boi
En el marc d’aquesta iniciativa, la Direcció General de Memòria Democràtica instal·larà aviat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria al cementiri de Sant Boi de Llobregat, on es troba la fossa comuna on van ser enterrades les persones que van morir al complex psiquiàtric durant el conflicte.
