El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la pena de tres anys de presó, imposada per l’Audiència de Barcelona, a una dona que va estampar una copa de pilota en la cara d’un home en un bar del carrer de València. La condemna és per un delicte de lesions amb deformitat, i a més contempla una indemnització de 108.313 euros pels danys i perjudicis ocasionats a la mata.
Els fets van ocórrer al voltant de les 3.45 hores de la matinada del 30 d’abril de 2017. La dona es trobava, amb uns amics, en la barra del ja esmentat bar del carrer València. En un moment determinat, es va enredar en una discussió amb un home que es trobava prop d’ella, llançant-li una copa de pilota que no li va arribar a impactar a ell, però sí a un altre que estava situat just darrere.
A conseqüència de l’impacte, aquest home va requerir tractament mèdic i quirúrgic per una lesions que li van mantenir gairebé dos anys fora de les seves ocupacions habituals i que li han deixat seqüeles estètiques, a causa de diverses cicatrius, així com funcionals per problemes oculars.
La dona va recórrer al TS per entendre que el fet que la víctima estigués darrere de la persona a la qual va decidir llançar la copa, no acredita que estigués dins del seu camp de visió i per tant, que acceptés la possibilitat d’aconseguir-lo amb el llançament de la copa, ja que al seu judici estar darrere no equival a estar a la vista, màximament si els fets succeeixen en una discoteca o bar musical, que per costum solen ser llocs amb poca il·luminació.
Per això, considera que no havia de representar-se la possibilitat d’aconseguir al lesionat, de manera que els fets serien constitutius d’un delicte de lesions amb ús de mig perillós en grau de temptativa en concurs ideal amb un delicte de lesions imprudents, és a dir sense dol.
No obstant això, el TS diu que “resulta inqüestionable” l’existència d’un “suposat dol eventual”, ja que “va llançar una copa pilota de cristall, de manera violenta, cap al cap d’una persona que es trobava a prop, totalment desprevinguda, sense possibilitat d’intuir l’acció de la dona, amb la qual únicament es trobava discutint de paraula, i per això sense capacitat de reacció”.
“Tal acció no sols va generar un elevat perill que es produís el resultat concret ocasionat, ja fora en la seva persona, ja en la d’una altra de les moltes persones que es trobaven en el local, com així va esdevenir, configurant-se per això com a probable, sinó que impedeix acceptar el desconeixement per l’acusada de l’alta probabilitat d’un resultat semblant al produït”, afegeix.
