Eduard Sanz: “L’habitatge ha estat, i continua sent, la principal prioritat”

El 2 d’octubre de 2024, Esplugues de Llobregat va iniciar una nova etapa política sota el lideratge d’Eduard Sanz (Esplugues de Llobregat, 1971). Davant d’aquest repte, temes com l’accés a l’habitatge, la capacitat d’atracció econòmica i d’inversió, la sostenibilitat urbana i la gestió de conflictes esdevenen algunes de les qüestions centrals que afronta aquest nou període. Per conèixer millor l’estat actual i el futur del municipi, en parlem amb ell. 

 

Després de portar uns mesos de legislatura, i arribats a aquest punt del mandat, quin balanç en fa fins ara? Quins eren els principals reptes que es va fixar al començament i com han evolucionat amb el temps?
La veritat és que vam iniciar aquest mandat amb molta il·lusió i una clara voluntat transformadora. Ja comptàvem amb diversos projectes madurs que havien d’executar-se durant aquesta legislatura. Per tant, des del primer dia, sabíem que seria un mandat d’acció i de molta intensitat. Des del meu punt de vista, l’habitatge ha estat, i continua sent, la principal prioritat. Estem desenvolupant, concretament a l’àrea de Montesa, un projecte amb gairebé 1.200 habitatges de protecció oficial, dels quals el 70% seran de lloguer. És, probablement, l’aposta més ambiciosa que s’ha fet mai a Esplugues en matèria d’habitatge assequible. 

 

Com preveu que aquesta promoció d’habitatge afecti la realitat social del municipi?
Aquest esforç facilitarà l’accés a l’habitatge no només a la població jove, sinó també a col·lectius vulnerables. Paral·lelament, estem treballant en mesures complementàries per a famílies monoparentals, gent gran i joves que necessiten fórmules encara més assequibles. Per a nosaltres, garantir el dret a l’habitatge és també una manera de reforçar la cohesió social, un altre dels grans eixos del nostre mandat. 

 

“Garantir el dret a l’habitatge és també una manera de reforçar la cohesió social”

 

Precisament, un dels temes que genera més preocupació és el de les ocupacions il·legals. Com tracten aquesta qüestió des del consistori?
Som molt proactius en aquesta matèria. Les ocupacions afecten majoritàriament habitatges buits de grans tenidors, però la nostra responsabilitat és actuar amb previsió. Per això, animem la ciutadania a alertar-nos si detecten pisos o locals buits en risc d’ocupació. 

Gràcies a la policia local i a la col·laboració ciutadana, hem pogut evitar moltes ocupacions en temps real. Quan aquestes es produeixen, instem immediatament els propietaris a iniciar els processos legals corresponents i, des de l’administració, actuem dins de les competències que tenim per garantir la salubritat i la seguretat. 

 

 
En aquest sentit, com es vincula la política d’habitatge amb la seguretat i la convivència ciutadana?
Habitatge, convivència i seguretat són tres pilars que van junts. Una ciutat amb problemes d’accés a l’habitatge o amb dèficits de cohesió social és més vulnerable. En matèria de seguretat, ja hem iniciat les obres de la nova comissaria de policia local. No només es tracta d’un canvi d’ubicació –l’anterior havia quedat obsoleta–, sinó d’una aposta per una infraestructura moderna, adaptada tecnològicament, amb sales operatives i un sistema de videovigilància per reforçar el control i la prevenció a tota la ciutat. 

 

Quina és la situació actual en termes de delinqüència a Esplugues?
Les dades més recents indiquen que ens trobem en uns nivells similars als del període previ a la pandèmia. A finals del 2024 es va registrar un repunt de delictes, especialment robatoris a vehicles i comerços. Tot i això, no estem parlant de delictes violents, sinó de fets puntuals vinculats sovint a necessitats econòmiques immediates. Durant el primer trimestre de 2025, vam dur a terme operacions policials que han tingut resultats molt positius, incloent-hi diverses detencions. Això ha permès reduir significativament els indicadors. La ciutat és segura, però som conscients que cal continuar treballant per mantenir la percepció de seguretat entre la ciutadania. 

 

“La ciutat és segura, però cal continuar treballant per mantenir la percepció de seguretat entre la ciutadania”

 

Creu que la nova comissaria suposarà una millora tangible en aquest àmbit?
Sí. No només millorarà les condicions de treball dels agents, sinó que ens permetrà ampliar la plantilla de la policia local. També he mantingut converses amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, per tal que el municipi pugui veure incrementada la presència dels Mossos d’Esquadra. No hem vist una variació sobre el nombre d’efectius des del 2006 i, en canvi, la ciutat ha canviat molt: tenim més equipaments, més permeabilitat urbana i més serveis. Cal adaptar els recursos a aquesta nova realitat. 

 

No obstant això, només ha fet canvis a escala de seguretat. Vostè va anunciar que durant aquest mandat s’executarien moltes obres a la ciutat.
Vam posar en marxa el programa conegut com a “4%”, que consisteix a actuar sobre el 100% dels carrers de la ciutat durant els quatre anys de mandat. Estem parlant d’una inversió global de prop de 35 milions d’euros. Tenim la primera fase, estem en la segona, i esperem completar el cicle amb la tercera i quarta fases. Aquestes actuacions milloren voreres, accessibilitat, asfaltatge, mobiliari urbà i espais verds. També estem reformant equipaments claus com la nova comissaria i el Teatre Auditori, que serà un nou espai cultural de referència. Altres reformes importants afecten el Parc dels Torrents, la Rambla Verge de la Mercè i Can Vidalet. 

 

“Estem reformant equipaments claus com la nova comissaria i el Teatre Auditori”

 

Aquestes obres han afectat la mobilitat o el dia a dia de la ciutadania?
En general, hem intentat minimitzar les afectacions. L’àrea de Montesa és la que ha registrat més incidències de mobilitat, però com que es tracta d’una zona en desenvolupament, hem pogut obrir eixos principals forma àgil. També vam afrontar amb èxit la reordenació de la rotonda d’accés a la Ronda de Dalt. Les queixes han estat les esperables, però res greu: la ciutat ha continuat funcionant amb normalitat. 

 

Hi ha una aposta clara per la sostenibilitat i contra l’emergència climàtica. Quines iniciatives es preveuen?
La lluita contra la crisi climàtica és inajornable. Per això estem potenciant la mobilitat sostenible amb infraestructures com el carril bici al Pont d’Esplugues, i treballem per l’arribada del metro. També estem compromesos amb el verd urbà: complim sobradament amb els estàndards de l’OMS pel que fa a metres quadrats de zona verda per habitant. Hem plantat recentment uns 650 arbres arreu del municipi, tant per substituir els morts per la sequera com per augmentar l’arbrat. Tenim un pla de verd urbà amb la idea d’impulsar “petits boscos” dins la ciutat. És un model de futur. 

 

Per acabar, com definiria el moment actual d’Esplugues?
Crec que Esplugues viu un moment de gran transformació. Estem avançant en habitatge, cohesió, seguretat, sostenibilitat i espai públic. Amb una visió clara i una acció decidida, estem construint una ciutat més habitable, inclusiva i preparada per al futur.