El Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau ha implantat un protocol per oferir la possibilitat d’un part vaginal a dones que han passat per dues cesàries prèvies. La pacient ha de reunir diversos requisits i cada part s’estudia individualment, però aquesta possibilitat és factible en el 70% dels casos. L’evidència científica actual indica que el risc de complicacions és molt baix i similar al d’aquelles dones que només han tingut una cesària prèvia. A més de poder donar l’opció a la mare, altres avantatges són evitar la cirurgia i possibles complicacions a futures gestacions; una hospitalització més curta i una recuperació de la mare i el nadó més ràpida. Sant Pau és un dels pocs centres a l’Estat amb aquest protocol.
Fins fa uns anys es creia que el risc de complicacions en un part vaginal era molt més alt en dones que ja havien tingut dos parts per cesària, sobretot de ruptura uterina, perquè l’úter ja tenia dues cicatrius. La directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau, la doctora Elisa Llurba, explica que, segons l’evidència científica, el risc d’intentar un part vaginal és molt similar amb una o amb dues cesàries prèvies. “El risc de ruptura uterina se situa entre l’1% i el 3%. I, a nivell de salut de la dona, sempre és més favorable un part vaginal que una cesària”, destaca.
Amb el nou protocol, cada cas s’estudia individualment i cal tenir en compte una sèrie de condicions, com que la dona vulgui un part vaginal o que les dues cesàries anteriors estiguessin causades més per problemes fetals que materns, com per exemple que el nadó vingués en una mala posició o pel risc de patiment fetal. Un dels altres requisits és que l’úter estigui bé i això es pot avaluar amb una ecografia: “Si el gruix de la paret de l’úter a la zona de les cicatrius anteriors és normal entre les setmanes 35 i 37 de l’embaràs”. La doctora Llurba també indica que es recomana que entre la darrera cesària i el nou part hagin passat almenys 18 mesos.
La Mònica és una pacient que havia tingut dos parts per cesària i reunia tots els requisits per optar-ne a un de vaginal. “Sempre et queda clavada l’espina del part vaginal i la meva experiència amb les cesàries no va ser gaire positiva, no només per dolor físic i pel temps que vaig estar a l’hospital, sinó també emocionalment. Em va crear angoixa, perquè la meva expectativa era poder parir naturalment”, diu.
Per al tercer fill, ella i la seva parella volien saber si hi havia altres opcions. “En els dos primers parts se’ns va donar tot fet, no vàrem poder decidir. Però aquest cop volíem que algú ens pogués valorar, ens expliqués els riscos i, almenys, tenir l’oportunitat de fer un part vaginal”, recalca.
