La Secció Segona de l’Audiència de Barcelona ha condemnat un home a dos anys de presó, una multa de 1.980 euros i a pagar 7.500 euros d’indemnització per delicte contra la integritat moral i delicte d’odi per missatges difosos a la xarxa X contra una família de Canet de Mar que havia reclamat una major quota d’ensenyament en castellà per a la seva filla. A més, el tribunal l’inhabilita per a qualsevol tasca docent, esportiva, cultural o de lleure durant cinc anys. Dos altres acusats han estat absolts perquè el tribunal ha entès que les seves publicacions es mantenen dins dels límits de la llibertat d’expressió. El judici es va celebrar els dies 16 i 17 d’octubre.
La sentència analitza el context: el desembre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va ordenar que a la classe P5A de l’escola Turó del Drac, de Canet, s’impartís com a mínim el 25% de l’horari en castellà, i a inicis de 2021 el pare afectat va impugnar el projecte lingüístic del centre i sol·licitar mesures perquè s’apliqués la resolució judicial. Aquest procediment va desencadenar un ampli debat públic a les xarxes a partir del desembre del 2021.
En la valoració dels missatges, la sala recorda la necessitat de delimitar quan expressions en debat públic poden transcendir la llibertat d’opinió i convertir-se en delictes contra la integritat moral o en discursos d’odi. Segons el tribunal, molts dels tuits analitzats contenien crides a localitzar i fer públics el nom i l’adreça de la família, aïllar-los i fer-los “viure un infern”, així com incitacions a perseguir-los com a represàlia per la seva actuació judicial. Aquestes publicacions, continua la sentència, tenen una claríssima aptitud intimidatòria i buscaven imposar un resultat concret: que la família hagués d’abandonar el poble.
Per contra, els missatges atribuïts als altres dos processats, tot i ser qüestionables des del punt de vista ètic i polític, han estat interpretats per la sala com a emmarcats dins del dret a la llibertat d’expressió en el context del debat públic, sense assolir el llindar penal.
La resolució es fonamenta en la doctrina del Tribunal Suprem, del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans per establir els límits entre la llibertat d’expressió i la responsabilitat penal quan hi ha risc d’hostilitat, amenaça o estigmatització contra persones concretes.
