Passat un mes des de l’aparició d’un esvoranc estructural vinculat a les obres del L9 del metro, els veïns dels immobles afectats continuen vivint amb “desconfiança” i “incertesa”. L’incident, que va obligar al desallotjament d’unes 300 persones i va afectar una desena de locals comercials, manté encara paralitzat el retorn total dels residents. Les tasques per consolidar el terreny prossegueixen després que es detectés una nova esquerda estructural, fet que allargarà fins al setembre la tornada aproximada del 40% dels habitants.
Desconfiança envers els certificats tècnics
Els veïns qüestionen la validesa dels informes tècnics que asseguren la seguretat dels edificis i demanden una auditoria independent. En paraules de Josep Maria Olivé, copropietari del bloc situat al carrer Rubinstein, número 6, “els tècnics no ens fan confiança perquè són els mateixos que han portat les obres i aquí hi ha hagut una negligència”. Aquest sentiment és compartit entre molts afectats, que rebutgen el certificat emès pels responsables dels treballs.
L’origen de l’esvoranc: moviments de terra detectats el 7 de juliol
A primera hora del matí del passat 7 de juliol, a les 7:20 h, es van observar moviments en el subsòl que van provocar un forat d’uns vuit metres de llarg per quatre d’amplada en un pati interior d’una illa de cases. Aquesta cavitat es va formar després del pas de la tuneladora encarregada d’executar el traçat fins a Lesseps, previst per aquest any. Els terrenys ja estaven catalogats com a sensibles segons estudis geològics previs.
Desallotjament progressiu i ampliació dels terminis previstos
L'esfondrament va implicar el desallotjament immediat dels immobles als números 2, 4 i 6 del carrer Rubinstein, així com als números 3 i 5 del carrer Teodora Lamadrid. Inicialment es preveia un retorn ràpid en tres dies; però aquesta data s’ha anat prorrogant a mesura que s’han realitzat nous treballs per estabilitzar el sòl.
“Primer van dir tres dies, després una setmana i encara estan injectant (formigó). No fa més que desconfiança. Ells sabien que el terreny no estava en condicions ideals i van decidir tirar endavant amb la tuneladora”, ha dit Olivé.
Alguns dels veïns que ja poden tornar a casa seva no ho han fet perquè no se’n refien del certificat dels tècnics de l’obra que asseguren que el terreny és segur perquè són “els mateixos” que van dur a terme els treballs de l’L9 que han provocat l’esvoranc. Per això, reclamen un “informe tècnic per comprovar que l’edifici està en condicions per viure” fet per una empresa externa. “Que ho diguin amb els seus tècnics no és suficient”, ha dit. La petició és una de les diverses que està negociant a través de la plataforma d'afectats amb l'assessorament de l'advocada Carmen Pérez Pozo Toledano, que representa els veïns i que també va participar en les reclamacions col·lectives pel col·lapse del Carmel.
Entre els elements que generen preocupació als veïns hi ha les esquerdes que s’estan trobant en llocs com el carrer Mandri, Sant Gervasi, al convent de les Monges i també l’esvoranc estructural detectat la setmana passada. “Les administracions volen que entrem ràpid als edificis per poder dir que el problema no és tan gros, però les coses són com són”, ha afegit Olivé. De fet, a la finca on resideix ja es van trobar esquerdes tres dies abans de l’esvoranc i n’hi continua havent a llocs com el garatge.
“El mes de maig ja va començar i han crescut i s’han anat dilatant. Això demostra que hi ha moviments de terres”, ha explicat Emili Olivé, copropietari del mateix bloc, fent referència a les esquerdes.
Precisament, ell és un dels veïns que han estat allotjats en hotels i albergs. “Estem com en una presó o fent exercicis espirituals. Estàs tancat en una habitació”, ha dit. En alguns allotjaments no compten amb cuiners i s’han de desplaçar a altres hotels per poder dinar o sopar.
Noten una baixada del 25% en les vendes
La situació afecta el comerç de la zona, tant el que està tancat i ha de fer front al pagament de factures i nòmines igualment com al que està obert, però nota un descens del trànsit de gent que passa per aquests carrers.
La ferreteria Peña, ubicada vora l'encreuament dels carrers de Teodora Lamadrid i de Castanyer, ha notat un descens de les vendes d'un 25% en comparació amb un mes habitual. Pilar Peña, propietària del negoci, assegura que, per les alteracions viàries a causa de les obres, molts dels seus clients han deixat de venir.
"Del passeig de Sant Gervasi cap amunt no hi ha comerços i tothom baixa en cotxe. Aquí és molt fàcil aturar-se un moment i baixar", desgrana. També vincula la caiguda de facturació per les vacances d'estiu. "Entenc que molta gent (...) ha dit: 'me'n vaig, no em quedo aquí'. S'ha fet complicat el barri", afegeix.
Ara bé, Peña celebra poder mantenir la persiana amunt, perquè "pitjor ho estan passant els que han hagut de tancar", com la pizzeria Verona, regentada per Domingo Fínez. De fet, l'esvoranc es va produir a l'interior del seu restaurant, per on ara, un mes després, els operaris entren i surten carregats de material.
"Et sents perdut i t'entren nervis, però en veure que tant la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona estan donant-ho tot, em començo a relaxar", agraeix Fínez, que espera cobrar aquesta setmana els ajuts públics per sufragar les despeses derivades del tancament. Fins al moment, però, ha pogut pagar les nòmines dels vuit treballadors que té.
De fet, uns 16 comerciants rebran un crèdit de l’Institut Català de Finances (ICF), en concepte de despeses ordinàries (lloguers, retribucions, venciments de rebuts), “per poder fer front ara i que aniran contra futures indemnitzacions a les quals tindran dret”.
El sotrac produït per l'esvoranc també arriba a l'àmbit personal. Per a Fínez, aquest primer mes des de l'incident s'ha caracteritzat pels "alts i baixos". "Aquesta nit n'he tingut un dels forts", reconeix, perquè ha somiat que era dins el seu local quan s'enfonsava el sostre.
Preguntat per quan espera poder tornar a obrir la Verona, Fínez subratlla que es van celebrant reunions amb l'administració per saber l'evolució de les obres; la pròxima, aquest divendres. "Ens diran alguna cosa més, però, vaja, a l'agost de moment no ho veuen (la possibilitat d'obrir)", es resigna.
Isabel Torres, propietària de la Tintoreria Torres -amb 74 anys d'història-, manifesta els "dubtes i pors" que té el veïnat sobre un possible retorn a casa. Sosté que la clientela, que pot seguir comprant al negoci perquè ha romàs obert, "té por de venir" i molts problemes per aparcar el cotxe a prop del local.
Torres creu que hi haurà "un abans i un després" perquè la ciutadania "no se’n refia" de les administracions. "Si hi hagués més claredat, potser sí que ho farien. De fet, a la cantonada hi va haver un esvoranc i està ben cimentat, des de fa 64 anys, i no passa res, la gent va i ve", clou.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
