Els Serveis Socials de la ciutat de Barcelona van atendre l’any 2021 un total de 97.531 persones diferents, un 10,36% d’increment respecte a les 88.375 persones que va atendre l’any anterior i fins a un 22,56% d’increment respecte a les 79.575 persones que es van atendre l’any 2019, l’últim sense la irrupció de la Covid-19 i per tant sense la crisi social i econòmica que ha portat associada la pandèmia. La xifra d’aquest 2021 representa un nou màxim històric en l’activitat dels Serveis Socials municipals, com demostra igualment que es van fer 269.106 atencions diferents, igualment per sobre de les 251.473 atencions fetes el 2020 (+7%) i les 184.344 atencions de l’any 2019 (+45%).
Entre el total de persones ateses un 63% eren dones i fins a un 24% han estat ateses per primera vegada o bé feia més d’un any que no ho havien requerit. Aquesta última dada és lleugerament inferior al 32% que es va detectar l’any passat i, per tant, demostra un lleugera estabilització pel que fa a l’arribada de noves persones als Centres de Serveis Socials en els darrers mesos. Per districtes de la ciutat, i tenint en compte el nombre d’atencions rebudes, perquè cada persona en pot rebre més d’una, els districtes de Nou Barris i Ciutat Vella continuen sent els que acumulen una major activitat:
-
- Nou Barris: 38.835
-
- Ciutat Vella: 36.801
-
- Sants – Montjuïc: 34.683
-
- Sant Martí: 34.660
-
- Eixample: 34.075
-
- Horta – Guinardó: 30.983
-
- Sant Andreu: 22.087
-
- Gràcia: 16.726
-
- Sarrià – Sant Gervasi: 10.930
-
- Les Corts: 9.326
Per tal de fer front a l’increment de la demanda, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) va incorporar durant l’any passat més d’un centenar de noves professionals als equips d’atenció bàsica, gràcies a l’acord al qual es va arribar entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. En concret van ser 95 professionals més als Centres de Serveis Socials (CSS), 25 més als Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA) i 3 més al Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA). Amb aquestes noves incorporacions, la plantilla actual és de 795 professionals als CSS, 158 als EAIA i 50 al SARA. Aquest reforç de la plantilla, juntament amb l’extensió de les atencions telemàtiques, la distribució de telèfons i equips informàtics entre les professionals i sobretot el sobreesforç i la dedicació personal d’aquestes professionals, han permès que el temps d’espera de la primera resposta s’hagi pogut reduir de manera notable des del 2019. Així, mentre que l’any 2019 el temps d’espera per rebre la primera atenció se situava en 21,34 dies, l’any 2020 va baixar als 15,36 dies i durant l’any passat va tornar a baixar fins als 12,4 dies de mitjana.
L’augment de les atencions ha suposat igualment mantenir un volum molt elevat de les ajudes d’emergència social que es tramiten des dels Centres de Serveis Socials. De fet, Barcelona és una de les úniques 12 ciutats de l’Estat que té capacitat per tramitar ajudes d’aquest tipus en un termini inferior a les 48 hores, tal com ha assenyalat recentment l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials (AEDiGSS), que igualment ha reconegut enguany els Serveis Socials de Barcelona com els millors de l’Estat. En total, i sumant les diferents ajudes econòmiques gestionades directament pels CSS durant l’any 2021, es van atorgar prestacions econòmiques per valor de 41,3 milions d’euros, que es desglossen en els següents grans capítols:
-
- 25,8 milions d’euros en ajudes destinades a sufragar l’habitatge, que sumen tant els 20,8 milions d’euros destinats a pagar despeses d’allotjament d’emergència en pensions, hostals i hotels com els 5 milions d’euros més destinats a 11.870 ajudes d’emergència diferents per pagar el lloguer, entre d’altres. Aquest apartat ha experimentat un increment del 7,5% respecte a l’any 2020, la qual cosa posa de manifest la importància creixent que té la manca d’habitatge o bé els elevats preus de l’habitatge en la situació de risc de pobresa que pateixen les persones ateses pels Serveis Socials.
-
- 9,96 milions d’euros atorgats a partir del Fons 0-16 per a famílies amb infants a càrrec, amb un accent especial per a famílies monoparentals. L’any anterior aquesta ajuda va ser inclosa en el context d’emergència provocada per la pandèmia en el fons Covid-19 extraordinari.
-
- 3,5 milions d’euros en 17.060 ajudes d’alimentació. Aquesta partida ha experimentat un descens respecte l’any anterior, quan fruit de l’aturada econòmica i el confinament domiciliari va ser necessari destinar 6,4 milions d’euros en 28.213 ajudes d’alimentació diferents. Tot i així, cal destacar que d’altres serveis d’alimentació que hi ha presents a la ciutat han reprès la seva activitat i han permès atendre igualment milers de persones:
-
-
-
- Els 17 menjadors socials que hi ha a la ciutat van servir gairebé 536.000 àpats a 13.158 persones diferents.
- Els 25 espais que organitzen àpats en companyia van servir uns 368.000 àpats a 1.248 persones diferents.
- El servei d’àpats a domicili va servir uns 884.000 àpats diferents a una mitjana de 2.127 persones cada mes.
-
-
En aquest punt, cal destacar que les ajudes econòmiques d’emergència que atorguen els Centres de Serveis Socials són només l’última protecció social que reben les persones en risc de pobresa i exclusió social que no tenen altres alternatives reals en forma d’ingressos estables provinents d’altres administracions com podrien ser les prestacions d’atur, la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) que atorga la Generalitat de Catalunya o bé l’Ingrés Mínim Vital (IMV) que gestiona l’Estat. Malgrat que els 41,3 milions d’euros en ajudes directes que van gestionar els Serveis Socials de Barcelona l’any passat representen un increment exponencial respecte als 13,1 milions d’euros que es van atorgar només dos anys abans, també és cert que aquesta partida ha experimentat un lleuger decrement respecte als 46,4 milions d’euros que es van gestionar durant l’any 2020. La reducció té una triple explicació. Per una banda, l’extinció del Fons Covid extraordinari que va posar en marxa l’Ajuntament de Barcelona en el moment més cru de la pandèmia i que va gestionar per si sol 14,9 milions d’euros l’any 2020; la pròpia millora de la situació econòmica de la ciutat amb un increment del Producte Interior Brut (PIB) que va experimentar un creixement interanual del 16,2% durant el segon trimestre de 2021, en paral·lel amb una reducció de l’atur a nivells de l’any 2008 fins a situar el nombre de persones aturades en 64.141; i també, de manera destacable, l’extensió de la RGC i l’IMV a més veïns i veïnes de la ciutat, fins al punt que actualment hi ha al voltant de 4.650 famílies més que perceben aquestes rendes en comparació amb l’any anterior. En concret, la mitjana de llars que percebien la RGC l’any 2020 era de 6.560 i ara són 8.440, mentre que l’IMV ha passat de 1.380 a 4.150 llars.
Esforç sense precedents
Sigui com sigui, la manca d’habitatge o la manca d’habitatge a un preu assequible es consolida com un dels factors que més influeixen en la possibilitat de patir risc d’exclusió social. Tot i així, i malgrat que l’habitatge és una competència compartida al Consorci de l’Habitatge de Barcelona en què la Generalitat de Catalunya compta amb una majoria del 60%, és imprescindible assenyalar que l’Ajuntament de Barcelona està fent front l’emergència habitacional pràcticament en solitari: n’ha aportat 850 habitatges a la Mesa d’Emergències (el 75% del total d’aportats, amb un deute de la Generalitat de més de 1.000), n’ha captat més de 1.500 habitatges al mercat privat i actualment està construint uns 2.300 habitatges més que ja es troben en diferents fases d’obres, per posar només tres exemples. Com a resum d’aquest esforç municipal, l’habitatge assequible que gestiona actualment l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) se situa en uns 10.000 habitatges, molt per sobre dels prop de 7.000 que gestionava l’any 2015.
En paral·lel, també ha assolit nivells rècord l’esforç inversor per lluitar contra les formes d’exclusió residencial més extrema, amb més places disponibles que mai. Barcelona disposa hores d’unes 2.800 places per a persones sense llar, comptant tant les que són de titularitat municipal com aquelles de les més de trenta entitats que formen part de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), una xifra que és la més alta de tota la sèrie històrica i representa al voltant de 500 places més que abans de l’aparició de la Covid-19. De fet, durant els últims mesos s’han inaugurat equipaments concrets que no existien abans, com són la Llar d’Oportunitats, La Llavor, La Violeta o l’equipament per a persones sense llar amb addiccions.
Cal recordar igualment que els Serveis Socials han estat reconeguts recentment amb les Medalles d’Honor de Barcelona 2021 per la seva tasca imprescindible en la lluita contra la Covid-19 com a serveis essencials, en un context gens senzill en què també s’estan aprofundint en processos més de fons per repensar l’atenció social des d’una òptica més comunitària i amb una major implicació territorial. Bona mostra d’això són les jornades ‘Repensar els serveis socials. Barcelona davant les crisis’ que es van celebrar el passat mes de desembre per debatre al voltant de la funció dels serveis socials, les seves possibilitats, la seva capacitat d’innovació i també els seus límits. També ho és la Mesura de Govern ‘Acció Social: territori, participació i comunitat’ presentada fa poques setmanes, i que entre d’altres accions concretes suposa que els 39 Centres de Serveis Socials que hi ha distribuïts per tota la ciutat preguntaran de manera sistemàtica i periòdica a les persones usuàries sobre l’atenció rebuda. L’organització d’aquests grups focals és una primera passa per introduir la participació de les persones usuàries dels serveis socials i, d’aquesta manera, millorar la detecció de possibles mancances, augmentar la qualitat dels serveis i conèixer la valoració de les polítiques aplicades.
