El soterrament de les vies del tren a Sant Feliu impulsa un nou model urbà sostenible i connectat

La transformació de l’espai ferroviari obre pas a habitatge protegit, mobilitat verda i un Ecodistricte innovador amb gestió smartcity

13 de maig de 2026 a les 10:07h

El projecte de soterrament de les vies del tren a Sant Feliu suposarà la reordenació dels 120.000 metres quadrats d'espai públic actualment ocupats per la infraestructura ferroviària. Aquesta actuació donarà lloc a un Sant Feliu més integrat, amb habitatges assequibles de protecció oficial (HPO), una mobilitat sostenible reforçada i espais comunitaris renovats. A més, es posarà en marxa un Ecodistricte que incorporarà una gestió intel·ligent basada en el model smartcity.

El dissabte 9 de maig, la Nau de Can Bertrand —espai institucional vinculat a les Festes de Primavera— va acollir una taula institucional on van participar l’alcaldessa, Lourdes Borrell, i l’exministra de Transports entre 2021 i 2023, Raquel Sánchez. Durant la trobada es va posar èmfasi en la capacitat transformadora que té aquesta intervenció ferroviària per al futur urbanístic del municipi.

Obres avançades i espai museístic sobre el ferrocarril

A dia d’avui, segons s'ha detallat, els treballs relacionats amb el soterrament es troben pròxims a la seva finalització: ja s’ha completat el túnel subterrani i s’estan muntant les noves vies. Paral·lelament, avancen les obres de construcció d’una nova estació que inclourà un espai museístic dedicat a explicar l’evolució del sistema ferroviari local.

Un model urbà sostenible i connectat amb nous serveis

Quan conclogui el soterrament, començarà la reurbanització superficial. L’alcaldessa Borrell va explicar que aquests treballs generaran una "ciutat connectada amb les persones, el comerç, les escoles..., un nou mode de mobilitat i una nova manera de viure l’espai urbà". Aquesta intervenció permetrà vertebrar l’àrea mitjançant eixos verticals que tornaran a unir carrers separats fins ara per les vies.

Entre els equipaments previstos hi haurà un Centre d’Atenció Primària (CAP) situat on actualment hi ha el pàrquing sorra a la Rambla Marquesa de Castellbell; també es preveu promoure habitatge protegit en règim HPO orientat al lloguer assequible i ampliar el Complex Municipal amb una piscina olímpica.

A més, es facilitarà la connexió entre diferents àmbits comercials locals mentre es millorarà notablement el transport públic gràcies a la interconnexió dels sistemes disponibles: Rodalies, Trambaix (amb futura perllongació) i autobusos. Sobre això Raquel Sánchez va destacar que "Rodalies millorarà gràcies a aquesta nova infraestructura ferroviària consolidada".

Ecodistricte: innovació energètica i sostenibilitat ambiental

La urbanització s’integrarà dins d’un futur Ecodistricte que impulsa eficiència energètica i reducció d’emissions contaminants. Aquest àmbit formarà part del projecte smartcity santfeliuenc iniciant-se amb semàfors intel·ligents independents de xarxa elèctrica convencional.

L’alcaldessa subratlla: "Amb aquesta nova reurbanització es trobaran solucions locals als reptes globals com ara fer front al canvi climàtic o millorar el transport". Tot plegat tindrà lloc en un entorn verd enriquit amb espais destinats al descans ciutadà.

L’Agenda Urbana marca la planificació estratègica local

L’espai alliberat pel soterrament s’ordenarà sota els criteris marcats per l'Agenda Urbana de Sant Feliu, eina estratègica que guia polítiques territorials integrades pensades per assolir objectius globals com els ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) marcats per l'ONU fins al 2030.

En paraules de Lourdes Borrell: "Sant Feliu és pioner a implementar aquesta agenda; som els únics capaços avui dia d’impulsar un Ecodistricte al cor d’una ciutat a Espanya".

S’acosta el Sant Feliu del Futur gràcies al Pla d’Actuació Integrat (PAI)

Aquest nou model urbà pren forma mitjançant el PAI titulat Transformar la ciutat amb la nova centralitat: recosir Sant Feliu mitjançant regeneració sostenible dels eixos transversals i pols d’activitat. El projecte compta amb un pressupost global proper als 11.285 milions d’euros, dels quals gairebé 4.514 milions provenen dels fons europeus FEDER. Amb aquestes inversions s’aposta clarament per reconnectar dues parts segregades pel ferrocarril.

L’actuació se centrarà en sis punts clau: node Can Maginàs-La Salut; eix Passeig Onze setembre-carrer Picasso; eix Comte Vilardaga-carrer Dalt; node Complex Municipal Piscines-Sayrach; eix sud Pi i Margall-node Zona centre. També abordarà temes com inclusió social digital, dinamització econòmica, energia mediambiental o patrimoni cultural.

Les obres ja han començat des del febrer passat centrant-se inicialment en la zona centre històrica on es milloraran paviments incrementant permeabilitat perquè més aigües pluvials arribin al subsòl.
Aquestes intervencions afecten plaça Vila així com carrers Pi Maragall, Església, Pou Sant Pere, Rectoria i passatge Penedès. Compten amb finançament diversificat provinents dels fons FEDER (1.203.961,69 euros), Diputació Barcelona (502.730,81 euros) i Àrea Metropolitana Barcelona (352.317 euros).

Soterrament ferroviari: primera gran obra d’integració urbana catalana

L’exministra Raquel Sánchez va qualificar aquesta obra com "la primera gran integració urbana del ferrocarril realitzada a Catalunya", destacant-la no només com una aposta cap a una mobilitat sostenible sinó també pel seu impacte econòmic positiu mitjançant habitatge assequible.

Va afegir que no és només "una operació ferroviària", sinó "un model exemplar" quant a actuacions urbanístiques capaces de transformar profundament les ciutats gràcies a inversions infraestructurals significatives.

També va remarcar la rellevància estratègica que suposa disposar d’una Agenda Urbana sòlida com a instrument fonamental per planificar present i futur municipal.

Pla Govern territorial impulsa tercera transformació catalana des del Baix Llobregat

Dins les Festes Primavera també hi havia instal·lada una parada dedicada al Pla Govern al territori a plaça Mestre Esteve destinada a apropar accions de l'executiu català basades en prosperitat compartida,
transició energètica ambiental, equitat social, bon govern, seguretat, autogovern efectiu i finançament singular.

Eva Menor, consellera d'Igualtat i Feminismes va assenyalar que pel Baix Llobregat és prioritari "treballar la riquesa industrial, la capacitat d'innovació, la cultura i els espais naturals per construir un projecte de prosperitat compartida amb la Generalitat".

Amb Lourdes Borrell, va exposar que el principal repte que es treballa a la capital de la comarca és la lluita contra la violència masclista a través de la creació d'un nou servei especialitzat que s'ubicarà al carrer d'Anselm Clavé. També es va mencionar com a qüestions prioritàries la millora en la mobilitat, en els centres de salut -amb el futur nou CAP-CUAP Rambla-, i la sostenibilitat.

Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit