El Pride Barcelona ha congregat aquest dissabte una gran quantitat de participants, xifres que varien segons la font: la Guàrdia Urbana calcula uns 140.000 assistents, mentre que els organitzadors parlen d'una xifra històrica de fins a 275.000 persones.
La marxa ha iniciat el seu recorregut a les sis de la tarda des de la plaça Universitat, avançant pels carrers principals del centre fins a concloure al passeig Lluís Companys, on s'ha dut a terme la lectura del manifest i diversos concerts amb artistes com Roser, Leire Martínez, Beth, Gala i Zahara Rave.
Amenaces i agressions durant els actes previs
El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha expressat la seva preocupació davant les contínues vulneracions dels drets del col·lectiu LGTBIQ+, posant especial èmfasi en l'amenaça que suposa l'auge de l'extrema dreta. Ha denunciat específicament un incident ocorregut dijous passat durant el pregó del Pride a plaça Universitat: "una parella va rebre amenaces d'una persona amb una ampolla de vidre només pel fet de ser homosexuals i per anar agafats de la mà".
Poca ha subratllat que davant situacions com aquesta cal posar el focus en aquestes violències i denunciar-les sense embuts. En paraules seves: "La resposta serà sempre la mateixa: més Pride, més reivindicació, més visibilitat i més celebració. És la nostra manera d'explicar-li a la gent quines són les nostres necessitats i les nostres reivindicacions".
Milers reclamen continuar lluitant pels drets LGTBIQ+
L'ambient durant tota la manifestació ha estat festiu però també carregat d'un missatge clar sobre la necessitat de seguir avançant en matèria d'igualtat. La participació ha estat diversa, amb famílies senceres i assistents procedents de diferents orígens que exhibien banderes com la senyera catalana o altres com les de Mèxic o Palestina.
Molts participants han portat pancartes contra l'assetjament escolar i la transfòbia, així com proclames en favor de l'amor lliure. Marina Alcolea, una assistent que va acudir amb família, destacava que "encara hi ha molt tabú" entorn del col·lectiu LGTBIQ+ i insistia que és fonamental que noves generacions coneguin "la història de lluita del col·lectiu", afegint que "no hi ha res dolent en estimar qui es vulgui".
Aquesta opinió també era compartida per Maribel, qui va venir amb sa filla Gala perquè aquesta "ha d'aprendre el que hi ha", així com per Manuel Cabezas: "Fins que tothom no pugui anar agafat de la mà pel carrer amb qui vulgui o fer-se un petó en públic caldrà continuar fent aquestes coses", referint-se explícitament al Pride Barcelona.
Més endavant durant el recorregut, Imanol Muñoz posava èmfasi en el caràcter inclusiu del certamen: "És un lloc per a la llibertat i l'amor; l'últim que volem és excloure ningú." També convidava a tothom a implicar-se dins les associacions organitzadores per aportar inquietuds personals: "El col·lectiu és per abraçar-nos i fer un lloc a les dissidències".
'Ningú viu una sola realitat': lectura del manifest final
L'acte central va concloure cap a dos quarts de nou al passeig Lluís Companys amb una lectura coral protagonitzada per nou veus representatives del col·lectiu LGTBIQ+. El text destacava especialment l’impacte interseccional en les discriminacions patides; s’hi advertia sobre com factors addicionals com origen geogràfic, situació econòmica o edat poden agreujar aquestes exclusiones.
Així mateix es feia referència al llegat històric dels activistes pioners que van decidir "deixar de viure amagades" per plantar cara als prejudicis vigents. Els organitzadors alertaven sobre el retorn dels discursos d’odi: "tornen a guanyar espai", es qüestionen drets consolidats fins ara i augmenten agressions contra el col·lectiu.
Davant això es reclamava als poders públics mesures valentes així com garantir el compliment efectiu dels drets aprovats legislativament: "Avui interpel·lem les institucions... Volem polítiques públiques valentes i que les lleis aprovades es compleixin", assenyalaven. També demanaven implicació ciutadana general perquè "defensi" aquests drets fonamentals recordant: "Quan es retallen els drets d'un col·lectiu, la democràcia sencera es debilita".
Lideratges polítics presents al Pride Barcelona
Diversos representants polítics van sumar-se als actes mostrant suport explícit al moviment. El ministre de Cultura i portaveu nacionalista Ernest Urtasun va apel·lar a mantenir activa la mobilització social davant possibles retrocessos impulsats pel PP o Vox: "No donar res per fet... perquè no provoquin ni un pas enrere en defensa dels drets LGTBIQ+".
Urtasun també va recordar haver participat fa un any en una protesta massiva a Budapest contra Viktor Orbán quan aquest intentava prohibir el Pride hongarès; un moment clau segons ell "perquè va significar una defensa crucial de democràcia".
D'altra banda, Albert Dalmau —conseller de Presidència— reafirmava "el dret universal d’estimar lliurement", afirmant rotundament: "Catalunya no retrocedirà ni farà cap pas enrere davant amenaces als nostres drets".
La consellera d’Igualtat Eva Menor afegia també aquesta perspectiva afirmant categòricament: "Una societat que no respecta els drets universals no pot considerar-se veritablement democràtica".
L’alcalde Jaume Collboni posava accent en convertir Barcelona "en exemple" liderant aquesta lluita pels drets individuals des d’una actitud combativa, però alegre perquè —recordava— "el Pride és festa, però mai oblidem què està amenaçat permanentment".
Finalment Elisenda Alamany —secretària general d’ERC— rendia homenatge als pioners invisibles recordant-los precisament ara quan existeix una onada reaccionària global capaç d’intentar fer retrocedir aquests avenços socials.
