Tot plegat en una actuació de 15 minuts que, com la resta, s’ha retransmès en directe a través de les xarxes. El grup ha actuat davant del cartell que va identificar el Festival de Jazz de Terrassa de l’any 1982, una manera de reconèixer la vessant artística pictòrica dels autors dels cartells.
“Volem identificar cada actuació amb una de les edicions des de l’any 1981 fins la del 2020, fins arribar a la darrera, en què farem públic el cartell de l’edició d’enguany”, explica la coordinadora del festival Susanna Carmona. No serà fins el 30 d’abril, després de dotze dies d’actuacions musicals en espais característics de la ciutat com ara el parc Sant Jordi, la Casa Alegre de Sagrera, estudis de gravació i fins i tot algun balcó, quan es revelaran els artistes que actuaran a l’edició 2021, la segona en pandèmia.
Una edició sense Pícnic Jazz i amb molta il·lusió
El festival arrencarà el 27 de maig i s’allargarà fins el 13 de juny, i serà la segona edició que se celebra en pandèmia. “L’any passat vam haver de retardar els concerts, que inicialment s’havien de fer al març, com sempre”, recorda Carmona, que van haver de traslladar tota l’activitat prevista a la tardor.
Aquest any es manté la primavera com a època de l’any, però amb dos mesos de retard. “Estem supeditats a les normatives que marquen què es pot fer a la via pública o la mobilitat del públic”, reconeix Carmona, que sap que molts dels seus fidels espectadors venen de comarques veïnes, no necessàriament de la vegueria de Barcelona.
Ara per ara, es preveuen utilitzar els espais ja fets servir a la tardor passada: la Nova Jazz Cava per a concerts, l’exterior del pati posterior de l’ajuntament per a les matinals de cap de setmana, i la incorporació del Teatre Principal com a escenari de luxe. També la mobilitat dels artistes internacionals por influir a l’hora de programar uns concerts o uns altres, uns canvis als quals preveuen adaptar-se per gaudir de totes les garanties sanitàries.
Un dels plats forts del festival, el Pícnic Jazz, ha caigut definitivament de la previsió de l’organització. El seu format, obert i a l’aire lliure, fa difícil garantir un control d’aforament, així com les mesures de seguretat entre els espectadors.
